divendres, 29 de juny del 2007

Comença la III edició de les Regates de Muletes de les Terres de l’Ebre...

El representant territorial de l’Esport, Jesús Auré, acompanyat dels representants de l’Associació Esportiva Xino-Xano, Josep M. Queralt i Sebastià Colomines, ha presentat aquesta tarda la III edició de les Regates de Muletes de la lliga de les Terres de l’Ebre, que donarà inici el proper dissabte 30 de juny a l’Ametlla de Mar.
Aquesta tercera edició compta amb la participació dels 7 municipis: Ametlla de Mar, Móra d’Ebre, Flix, Amposta, Deltebre, Tortosa i La Ràpita, que ja en formaren part l’any passat i que “demostren la consolidació d’aquest singular projecte de recuperació de la tradició de les muletes al nostre territori. Una aposta gairebé personal que ha despertat l’interès d’aquests, i també d’altres municipis de la costa tarragonina com Cambrils, que volen participar-hi en la mesura que els sigui possible en algunes de les proves i per la qual treballarem per millorar-la encara més els propers anys” – destacava el representant territorial de l’Esport, Jesús Auré.Aquest any s’ha incrementat el número de muletes de nova construcció per a La Ràpita i Deltebre, que han rebut el suport econòmic de 3.500€ de la Generalitat per a cadascuna i que se sumen a les altres quatre subvencionades en les passades edicions. Dos noves embarcacions que “permeten enfortir el projecte i elevar el llistó de qualitatiu de les regates, ja que són molt més competitives i milloren el rendiment dels esportistes” – valorava Auré.No obstant, el representant territorial de l’Esport també ha volgut remarcar el caracter tradicional d’aquestes regates i “que no volem que es perdi, per això es porten a terme durant les festes locals dels municipis participants i també es complementen amb trobades de germanor, com el sopar que s’ha organitzat a l’Ametlla de Mar, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, posterior a la primera prova”. En aquest sentit, també des del departament d’Esports s’ha establert una línia d’ajuts als municipis per contribuir al finaçament de totes aquelles activitats de recuperació de les tradicions de cada zona del país, com pot ser el llaüt a l’Ebre o la vela llatina a Girona.
El calendari de la 3a edició de les Regates de Muletes a les Terres de l’Ebre s’inicia el proper dissabte 30 de juny amb la prova a l’Ametlla de Mar i clourà el 8 de setembre a La Ràpita; mentre que el 7 de juliol la prova es farà a Móra d’Ebre, el 21 de juliol a Flix, el 4 d’agost a Amposta i el 18 a Deltebre, i el 3 de setembre a Tortosa, que té la particularitat de ser l’única regata que es fa a la nit i un dia laborable, en aquest cas, dilluns.
Pel que fa a la nova embarcació de Deltebre, l’Associació Xino-Xano l’ha batejada amb el nom de Saboga “un peix gairebé en extinció i del qual s’han trobat recentment alguns exemplars a l’Assut de Xerta i que ens ha fet gràcia recuperar també. Nosaltres vam començar amb una barca de fusta, deixada pel club de Tortosa, després vam aconseguir la muleta actual, que ens ha donat molt rendiment però, amb aquesta esperem poder participar encara millor i, alhora que ens permeti engrescar a la gent a participar-hi més” – explicava el vicepresident, Josep M. Queralt.A partir d’ara, començaran a competir amb la nova muleta i deixaran inicialment per a entrenar la “Furienta”, “encara que si fos necessari per alguna de les proves tampoc descartem retirar-la” – explicava Queralt.
La 3a edició de les Regates de Muletes de les Terres de l’Ebre compta amb la participació tant de categoria masculina com femenina, gairebé a totes les poblacions participants, i les classificacions es regiran pel reglament de banc fix de la Federació Catalana de Rem. Així, s’estableix un sistema de puntuació, amb el qual després de cada prova es coneixeran les classificacions i, al final, els clubs que hagin participat en 5 de les 7 proves de la lliga també tindran una puntuació que decidirà el campió de la lliga.
Informació extreta de l' Ajuntament de Flix

dimecres, 27 de juny del 2007

Només un fragment....

Quan es va crear la Terra, hi va haver un gran estrèpit còsmic. Aquell estrèpit va ser so. Després, quan l'home va poblar la Terra, va néixer la música. En un començament la música era la recitació rítmica de les sagrades escriptures. El vent és com un gran pentagrama harmònic. Es poden escoltar harmonies de moltes menes, la del cor, la dels sentits, la de les mans, la de la ment, però només hi ha una música capaç de contenir-les totes. La música del vent, que ens uneix i ens agermana.
" La música del vent "

dimarts, 26 de juny del 2007

La música del vent....

Un periodista troba en una catifa portada de l'Índia un missatge del nen que l'ha teixit. És una petició de socors, un crit desesperat, i el periodista no se'n pot desentendre. Tot i que hi ha milions de nens explotats al món, el missatge té un nom, lqbal, i una procedència: la ciutat de Madurai. Un viatge fins a la botiga on es va comprar la catifa mostrarà al protagonista la realitat dels nens esclaus venuts pels propis pares. Però, què pot fer un occidental en un entorn desconegut i en un món que permet l'esclavitud infantil? L'insòlit desenllaç de la història, ple de força i coratge, és un cant d'esperança, tan necessària si es vol eradicar definitivament l'explotació infantil.
Aquest és el llibre que avui m'he començat a llegir "La música del vent" de Jordi Sierra i Fabra. Resulta curiós com de vegades et pots començar un llibre, en aquest cas, per culpa de tenir l'habitació desendressada. Així doncs, ahir vaig decidir posar-me a ordendar i vet aquí, va aparèixer aquest llibre d'entre els llibres, i la veritat: no sé si me'l vaig comprar, si me'l van regalar, si me'l vaig trobar...no sé res, ni em sonava de tindre'l a casa però la qüestió és que només pel títol i per la ressenya de la contraportada ja em van agafar ganes de posar-m'hi. I la veritat és que de moment, no m'ha desil·lusionat, tot i que encara em falta el final!
Una esperançadora història al voltant dels nens esclaus.

dilluns, 25 de juny del 2007

Llibres de lectura interrumpuda...( per desgràcia )

Tinc una costum una mica dolenta, potser un defecte, de deixar-me llibres a mitjes algunes vegades. Ho faig perquè m'arriben a les mans altres llibres i no puc esperar a començar-los, perquè la lectura se'm fa dificultosa i lenta ( per moltes causes: tipus de lletra, paper, per la manera d'escriure,...) o bé perquè tinc massa feina i ho deixo per un altre moment. I això és el que em va passar amb " La Clau Gaudí " que tots coneixeu prou bé qui són els seus autors, Andreu Carranza i Esteban Martín, la que vaig tenir que aparcar uns dies damunt de l'escriptori a causa dels maleïts exàmens, però en acabar, va ser el primer que vaig reempendre perquè em tenie tant captivada que cada vegada volia saber més i més del que passava en les pàgines següents. I la veritat, és que em va agradar moltíssim i des d'aquí, vull felicitar als seus autors: ENHORABONA per aquest gran llibre!

Com ja us vaig explicar fa uns mesets, també vaig abandonar la lectura de "Pandora al Congo" d'Albert Sánchez Piñol ja que va voler passar davant "Un home de paraula", però ara, tot aprofitant les meues estones mortes també me l'he acabat.

La veritat és que m'ha sorprés més durant les últimes pàgines que no pas al principi, potser perquè vaig llegir abans "La pell freda", del mateix autor, i ja va deixar el llistó massa amunt. Un resumet de la novel·la:

" Un escriptor anònim que escriu per encàrrec és el narrador de 'Pandora al Congo'. Un advocat li encarrega que escrigui la història de Marcus Garvey, empresonat a Londres, amb l'esperança de salvar-lo de la mort. L'acusen d'haver assassinat a dos germans aristòcrates anglesos durant una expedició per buscar diamants a la selva del Congo. La novel·la passa entre l'Anglaterra del temps de la Gran Guerra i un llunyà racó de la selva africana on els aventurers descobreixen un món subterrani estranyament habitat. 'Pandora al Congo' és el segon volum d'una triologia que va començar amb 'La pell freda'. Malgrat que es tracta de llibres molt diferents, en tots dos hi apareixen monstres. I mentre al primer surten del mar, a 'Pandora al Congo' apareixen de sota terra. Sánchez Piñol té previst que en el tercer volum els mostres vinguin de l'aire."
No sabria dir ben bé quin dels dos m'ha agradat més, encara que potser em decantaria cap al segon, és a dir el primer que em vaig llegir. Però tot i així és una altra recomanació que us faig si teniu ganes de llegir!

I per últim, " Fins que et trobi " de John Irving, que aquest me'l vaig deixar perquè potser és massa llarg pel meu gust i la lectura del mateix em costava bastant. Tot i això l'he salvat de la memòria i l'oblit i és el que ara m'estic llegint als ratets lliures que tinc a la piscina.

Us deixo aquí amb el resum de la contraportada del llibre:


"Fill d'un organista que un dia va deixar la seva família per dedicar-se a la música, Jack Burns creix rodejat e influenciat per les dones. Elles l'ajuden a descubrir els plaers de l'erotisme i la sensualitat, però també la seva vocació: la interpretació.

Jack es converteix en actor i aconsegueix fer-se un forat a Hollywood. Però l'ombra del pare absent el persegueix i l'impulsa a emprendre un llarg viatge per Europa. Fins que et trobi narra la història d'un llarg periple per diferents ciutats europees que amaga en realitat la recerca de la pròpia identitat."


"Un relat grandiós que consolida John Irving com un dels més grans novel.listes contemporanis."

dissabte, 23 de juny del 2007

Sant Joan a Flix....

En primer lloc voldria demanar disculpes a aquelles persones que solen visitar sovint el meu blog. Disculpes perquè tinc molta " barra " d'estar més d'una setmana sense posar res i hi ha hagut gent que ja m'ha "pegat la bronca " ( en lo bon sentit ).
Però la veritat és que el temps que passava i passo ultimament a l'ordinador ( i a casa ) és mínim i a més a més les idees i les ganes semble que s'hagin consumit pel sol, per la calor ( que m'agrada molt però també m'antonte i a dies me pose de mala llet ) .
Per poc que pugui, em comprometo a posar durant aquest estiu una entrada per setmana com a mínim! jejeje
I res més, avui aprofito per difondre a la màxima gent possible els actes de Sant Joan que es faràn demà al nostre poble.
A les 19:30 de la tarda a la Plaça de l'Església s'encendrà la foguera després de l'arribada de la flama del Canigó. A continuació, com ja és un clàssic i un èxit, es farà la ballada i el concurs de Sardanes de les nenes i els nens del col·legi i després, oberta a tothom, la Sardana de Germanor!
En acabar tot això i amb la magnífica música dels Grallers DeSolaSol es repartirà la coca i el vi dolç per a tots!
I a les 12 de la nit, Revetlla Popular a càrrec del grup Armònics!
Espero veureus a tots i a tots els actes!!! Que disfruteu!

divendres, 8 de juny del 2007

Ja s'acaba....



Estem a dia 8 de Juny i em poso a pensar, i fa no res que era Setembre, tota nerviosa, sense saber que era el que m'esperava a la carrera que havia triat. I lo temps ha passat volant, dilluns tenim l' últim exàmen i en molts de la classe serà l'últim dia que ens veiem, perquè alguns l'any que ve se'n van a tarragona, tots vivim a diferents llocs ( Girona, Barcelona, Badalona, Lleida, poblets de per aquí i de per allà,... ) i pues res, que us trobaré a faltar molt a tots!

Aquest any de carrera per mi han significat moltes coses: ( i segur que me'n deixo )he marxat del poble entre setmana, se'm a fet molt raro viure a la ciutat i anar pel carrer i no conèixer a ningú, no poder parar-te a parlar, a fer la xarradeta,... és un ambient molt diferent, i això que Lleida és com un poble gran diuen! He viscut en los meus iaios de Lleida, que mai havia estat tants dies de l'any en ells perquè la distància és lo que té ( tot i que per casa hi parava poc) i a més a més he conegut a unes persones excel·lents, tots els de la classe són persones especials i que hem compartit moments super bonics ( els de les altres especialitats ens tenen una mica de mania, perquè diuen que els de Musical estem xalats,...i segons el nostre professor d'Història de la música això ja ve de llarg perquè quan ells estudiaven, als sopars de primària brindaven així: pels cabrons del musical! o algo per l'estil...).

No res, que no sé si hi aprovaré tot o no, però d'una cosa n'estic segura i és que de coses n'he après un munt, tant dels meus companys com dels professors, i espero que els pròxims anys siguin iguals o millors! Aix... em poso mel·lancòlica, però només volia donar les gràcies a tots els meus companys de classe per ser com són!



Us poso unes quantes frases de compositors i una d'un escriptor que vaig trobar l'altre dia i les vaig guardar per alguna ocasió, com aquesta. Parlen de la música:

  • Crec que qui ha gaudit amb els sublims plaers de la música haurà de ser eternament addicte a aquest art suprem i mai renegarà d'ell. Richard Wagner

  • En veritat, si no fós per la música, hi hauria més raons per a tornar-se boig. Piotr Ilich Tchaikovski

  • La música constituïx una revelació més alta que cap filosofia. Ludwig Van Beethoven

  • En la música tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat. Arthur Schopenhauer
  • Quan no em veu ningú, com ara, dóna gust d'imaginar de vegades, si no serà la música l'única resposta possible per a algunes preguntes. Antonio Buero Vallejo



diumenge, 3 de juny del 2007

Paulov i el gos!


No t'ha passat mai que quan tens davant teu un menjar apetitós, comences a salivar? O que simplement quan estàs parlant de menjar "se't fa la boca aigua"?.


Ivan Pauolov (1849-1936) metge rus, va observar casualment que als gossos que tenia en el seu laboratori, només en sentir els passos de la persona que els portava el menjar,començaven a salivar i a segregar sucs gàstrics; és a dir, semblava que els gossos havien après a anticipar el menjar.

Paulov va començar a estudiar aquest intrigant fenòmen i es va preguntar si qualsevol altre estímul, per exemple el so d'una campana, podia provocar la salivació si, aquesta, s'unia a la presentació del menjar. I sí , va funcionar! Després de diversos dies repetint-se la seqüència del so de la campana i la presentació del menjar, el gos va començar a salivar només amb escoltar el so de la campana, encara que no hi hagués menjar!

Amb això podem arribar a la conclusió que, l'ésser humà no és un organisme predestinat des del seu naixement, no té una personalitat innata, sinó que al llarg de la seva experiència vital va aprenent una forma de ser, d'actuar, de pensar, i tot això és a conseqüència, entre altres coses, dels reforços positius i negatius que rep, dels càstigs, del que observa en els altres i molt important: de les seves pròpies decisions.




Aquesta entrada potser us semblarà una xorrada però a mi quan meu van explicar a classe em va semblar molt interessant.

divendres, 1 de juny del 2007

Avui....



Avui per mi és un gran dia. Primer que res, perquè és dijous i puc estar al poble, en segon lloc perquè he tingut temps de fer la xarradeta en algunes amigues i amics, i en tercer lloc, i avui molt important: perquè HE TROBAT la CÀMARA de fotos, que casi tots sabeu que "l'havia perdut" des d'abans de l'ermita!

Però claro, les coses no se perden perquè sí, i se veu que estave dins d'una bossa de gralles ( jo convençuda de que l'havia perdut de veritat) però les coses, per sorpresa, se poden trobar! I avui ha aparegut,més ben dit, l'ha trobat Albert.

Per casualitat a la càmara hi havien fotos de fa molt temps i dic, que millor, que posar-ne dos de moments que m'han fet més gràcia recordar. La foto de dalt de tot, és Kumba, la meua collie, que per ser tant bona crec que també se mereix estar en una foto de l'Imaginari.
I la d'aquí baix, és d'un dels dies abans de la Revetlla de "Los del 88" en que tots vam treballar molt perquè tot sortís bé. ( Per cert a veure quin dia ens reunim tots i fem un soparet )




( Meri debie estar una mica enfadada )

Juliol 2006

I ara me'n vaig a dormir que avui s'ha allargat una mica massa la jornada i demà toca estudiar Psicologia evolutiva i he de tenir lo cap ben despejat. I ara per ara, no el tinc gaire perquè tinc massa son. Bona nit i fins demà!