dissabte, 29 de setembre del 2007

Primera jornada del campionat...

Bé, des d'aquí a Alacant també he trobat un ratet per informar-vos com ha anat el dia d'avui, com que jo m'he dutxat més ràpid, doncs aquí estic.

El viatge ha estat llarg, unes cinc hores, i hem arribat aquí sobre les 11 del matí. Durant les regates que s'han fet al matí, només es classificaven les primeres de cada mànega ( les mànegues eren de 3 o 4 llaüts ) i en aquesta mànega no ha anat gaire bé pel Club Nàutic Flix, però a la tarda hi havia una repesca on es classificaven els primers de cada mànega i un segon millor temps. I bé, aquí ha arribat l'emoció, quan Flix hem guanyat la nostra mànega, i a més a més amb diferència...això vol dir que demà.....a la semifinal al matí, i si tot va bé la final ( A o B ) segons la classificació a la carrera anterior.

Des de fora del llaüt, des de terra, estavem tota l'afició i companys d'equip animant i cridant ben fort!


De moment, això és tot!


( La foto és del blog d'Abi, li he "mangat" )

divendres, 28 de setembre del 2007

Mon anem a Alacant...


Només d'aquí a quatre hores l'equip sènior femení del Club Nàutic Flix agafem els cotxes i....carretera i manta perquè anem cap a Alacant. Anem a participar al 3er Campeonat d'Espanya de Banc Fix de la Mediterrània!
I tot això perquè vam quedar en tercer lloc a la Lliga Catalana...i també cal dir, que hi podem anar gràcies als nostres companys de Torredembarra que ens cediran el seu llaüt de banc fix que té algunes diferències amb el nostre, el llaüt català!
MOLTA SORT I A PER TOTES!

dissabte, 22 de setembre del 2007

S'ha acabat...


Ja ho diuen ja, que tot lo bo s'acabe!

Però bé, ara ja toca començar un altre cop la rutina,... anar cap a la ciutat ( cosa que odio ), si no fós perquè m'ancanta lo que estic estudiant i que tinc la sort d'aixecar-me cada matí a les 7 pensant on vaig i lo que vaig a fer que sinó.....potser més d'un dia em quedaria dormint expressament.

Avui ja estic rallada, perquè aquest any, els dilluns també començo les classes a les 8 del matí, això significa que he de marxar de Flix en l'autobus del diumenge a les 7 de la tarde enlloc del de les 7'40 del matí del dilluns...i això ja em fa posar de mala llet, no puc soportar perdre'm los diumenges del poble,...

Aquest any ja som més de la colla a Lleida, i això que casi totes deien que volien anar a Tarragona, però la vida és així i de vegades no et deixa decidir. Encara que estic segura que al final els hi acabarà agradant més Lleida. Ara estem Nerea, Rosa i jo i s'hi ha afegit Anna!


Aquí us deixo en una fotografia que vaig fer l'últim dia de les vacances, una posta de sol super bonica!


diumenge, 16 de setembre del 2007

Com ballen els cavalls....


Ahir va ser un dia bastant complet i cansat. Ens vam desplaçar a Maó, a l'altra punta d'on estem. Vam veure el gran Port Natural de Maó, el parc " Es Freginal" on vaig poder veure tot tipus de vegetació, arbres, arbustos,...i sentir un mun d'ocellets cantant,...en fi molt guapet!

Però lo millor de tot, va ser poder anar a veure l'espectacle eqüestre " Com ballen els cavalls andalusos" que sempre havia volgut veure i que encara no havia tingut l'oportunitat, a la vida hi ha moltes casualitats ( tal com diu Roser al seu blog, Massa jove per fer-me gran ) i justament es va fer l'espectacle els dies en què nosaltres estavem aquí.

A mi em va agradar moltíssim i us recomano que si mai teniu la possibilitat d'anar-lo a veure que ho féssiu. L'espectacle va començar amb una exhibició dels cavalls menorquins, també sorprenent! I la música, immillorable, la majoria de les cançons eren de Manuel Carrasco, gran pianista que va composar la música exclusivament per aquest espectacle.

“Com ballen els cavalls " és un autèntic ballet eqüestre. Les coreografies estàn montades en algunes " reprisses " de Doma Clàssica i vaquera i els vestuaris que utilitzen són del segle XVIII.

Demà, si tot va bé, anirem a visitar unes cales verges que hi ha al sud de Menorca: Macarella, Macarelleta, Son Saura i Turquesa.

divendres, 14 de setembre del 2007

Em considero Blogaddicta....

Ja veieu que ni estan de vacances puc estar ni un sol dia sense passar pels blogs flixancos a xafardejar una mica...me penso que això ja és addicció! He de confesar que m'encanta anar botant d'un blog a un altre. Mes igual si són personals, si parlen de política, de música, d'humor (que de vegades no acabo d'entendre), d'actualitat, d'opinió, de curiositats, d'esports....els llegeixo tots!


I no res que estem aquí a Menorca, a Cala'n Forcat. Estem a un baret musical, cadascú a un ordinador, i això de veure'm un vozka en llimonada mentre escric no ho faig gaire sovint, més ben dit, és el primer cop i la veritat és que no està gens malament, s'està molt a gust.
Seguiré voltant per aquí, fins un altre dia!

dilluns, 10 de setembre del 2007

Me'n vaig....


Bueno finalment sí que me'n vaig de vacances.... A Menorca!! No hi vaig sola sinó amb l'administrador del blog Lo Manicomi....jeje
Marxem una setmaneta: des del dia 12 fins el 19.



Ja us explicaré com ha anat quan torni i espero poder-vos posar fotos fetes per mi! Nosaltres estarem a Ciutadella ( capital històrica de l'illa ) però suposo que també anirem a visitar Maó, Ferrerries, Alaior....i veure moltes coses d'allà! Ens veiem!




AH!Estic de proves. Canvio el color de la lletra i la mida perquè alguns dels lectors de L' Imaginari m'han dit que no s'acabava de llegir bé i a veure si així millora! Quan trobi un fons adeqüat i que no sigui blanc, també el canviaré per millorar-lo al màxim i que la lectura de les entrades pugui ser lo més amena possible! Merci.

dijous, 6 de setembre del 2007

Riu avall....


Ahir vaig fer una segona lectura del llibre d'Andreu " Riu Avall" al que se li atorgà el premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó l’any 1995, la primera lectura del qual la vaig fer fa uns 4 anys aproximadament.


Diuen que tot necessita ser vist més d’una vegada, tastat més d’una vegada, llegit més d'una vegada...per així trobar l’essència, el ritme, les coses amagades entre línies,...i sí. M’he n’he adonat perfectament després de llegir aquest llibre.


"Riu Avall" està dividit en sis contes: L'alfaquí de Flix, El cantó de la cana, Pirates de riu, Geisha, La festa del riu i per acabar, La torre de Babel. En tots ells el nostre riu Ebre és el protagonista. M'agrada llegir contes, novel·les, poemes,...i m'agrada encara més quan conec el paisatges que es descriuen, cada racó, cada imatge, en les que jo em sento identificada, al voltant dels llocs que m'he passat més estona o que són els meus preferits de Flix.

Alguns escenaris que apareixen i que tots coneixem són: La Plaça Major ( en el llibre encara Plaça Espanya ), La costa del graner, La barca, lo camí del Pladini, los horts dels Xofars, el barri, la Fàbrica, lo riu ( tal i com he esmentat abans apareix en tots els contes )...I, com a anècdota, vull dir-vos que en algun d’aquests contes apareix un "personatge" curiós, un animal del que jo alguna vegada a la vida he tingut por, i estic segura que molts de vosaltres també: lo "sirulo".

Em va fer gràcia llegir aquest fragment perquè Andreu, al Pregó de festes ho va anomenar com una paraula flixanca curiosa : " De sobte, quan ja enfilava el Pladini, un martxicolí voleià sobre les anques de la mula. Em vaig espantar, vaig imaginari que aquell rat-penat era l’avar d'en Privat que venia a xuclar-li la sang a la mula ".


En definitiva, us recomano aquest recull de contes d'Andreu Carranza! Ja em direu que us ha semblat ( ja sé que molts de vosaltres ja l’haureu llegit).

dimarts, 4 de setembre del 2007

Norma, què vols?........




L'Abadia Profanada....



Ressenya: "En un viatge llampec a l'octubre de 1940, Heinrich Himmler visita l'abadia de Montserrat. L'acompanya l'historiador alemany Walter Ebert, que es converteix en còmplice involuntari d'una venjança d'inspiració bíblica que sentenciarà el poble jueu. Mentre l'elit nazi busca el Sant Greal, Ebert realitza el seu particular viatge iniciàtic per trobar la felicitat trencada per la tragèdia. En la seva peripècia humana es creuarà amb Oriol Turmeda i Marina Barahona, que viuen un amor furtiu en el tràgic escenari de la segona guerra mundial.
A partir d'un fet verídic -la recerca del Greal a Barcelona pels nazis el mateix dia en què Franco s'entrevistava amb Hitler a Hendaia-, Montserrat Rico Góngora escriu una novel·la commovedora d'una època que va canviar el món."


La història del grial i els nazis i la visita de Himmler a Monserrat només ocupa una part de la novel.la. Però no nomès tenim això a l’Abadia Profanada sinó que la novel·la també és la història d’amor que viuen dues persones, l’Oriol i la Marina, durant la segona guerra mundial com a tràgic escenari.

Un dels protagonistes, Himmler, creia en la possibilitat que Montserrat fos Montsalvat, la muntanya on, segons el poema Parsifal, es guardava el calze sagrat i que va inspirar l'òpera de Wagner.
Aquest fet serveix per desenvolupar llegendes, fets i teories que apunten a l'interès de l'elit nazi per trobar el màgic calze sagrat i les restes de Crist per demostrar que era ari.