diumenge, 28 de desembre de 2008

Stand by me...

divendres, 19 de desembre de 2008

Sensacions...

Buf...ja arriba l'hora de la veritat. L'hora de dir adéu a moltes coses, moments i circumstàncies especials que m'han acompanyat durant 3 mesos.
Hem fa moltíssima pena despedir-me dels nens del col·legi, ells m'han ensenyat moltes coses! També me'n fa despedir-me dels companys de l'escola i els tutors.
Com no em sap greu separar-me de les tres fantastíques companyes de pis amb les que he passat moments de tots colors, hem quedo amb les anades d'olla a les tantes de la nit, amb els sopars a la catalana, veure vent del plà totes apretades com sardines al sofà, quatre llagrimetes de quan en quan, "bailoteos" abans d'anar a dormir, lluita lliure, "lingotazos" o "latigazos" (depèn), etc. Però sobretot i tal com diu la Montse: mirades de complicitat!
És una d'aquelles tristeses amb alegria perquè aquesta expriència ja ningú me la prendrà i l'he aprofitat al màxim...en definitiva...adéu París!
24 hores i a Flix!

dimecres, 17 de desembre de 2008

Noticia en exlusiva...

Si teniu problemes per visualitzar-lo cliqueu aquí:

http://www.acapela.tv/good-old-times-bb9d57f440c6.html

diumenge, 14 de desembre de 2008

Fenòmen facebook

El fenòmen virtual amb més persones a totes hores crec que ara mateix és el facebook. No sé si li ha tret importància al messenger però si que estic segura que n'hi ha tret al fotolog i també se'n ressenteixen els blogs. No trobeu?

Això ho he comprovat amb els amics de la colla (posem que som aproximadament una vintena). Bé, cap d'ells, tret de jo mateixa, tenia blog, només 4 persones tenien el fotolog al dia i resulta ser que ara tots els de la colla, menys dos, tenim facebook. Segons aquesta estadística d'anar per casa...el facebook està entrant a les vides de moltes persones.

Per aquells que encara no saben el què és us ho explicaré a partir de la definició i explicació que es pot trobar a la viquipèdia:

"Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.


El nom de Facebook (llibre de cares) es refereix dels llibres amb fotografies que representen els membres d'un campus universitari nord-americà, que es donen als nous estudiants o personal.
Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d'haver assolit l'èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.


Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.


El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana."

No sé que voleu que us digui però...encara no teniu facebook? jaja

divendres, 12 de desembre de 2008

Més fotos....


dimecres, 10 de desembre de 2008

El desembre congelat...

Ja començo a sentir l'ambient nadalenc, les emocions, la il·lusió....ho pressenteixo a l'escola ja que els nens começen a estar nerviosos. Alguns perquè tenen ganes d'anar a casa seva, altres perquè s'apropen els regals, altres il·lusionats per fer la postal de nadal més bonica i poder guanyar, els altres preparant cançons pel festival de nadal....
El festival de nadal el celebrarem aquest dissabte aquí a Paris i des de l'assignatura de música i de l'extraescolar de coral hem treballat molt per què surti el millor possible.

Tot i que l'escola és bilingüe espanyola i francesa, nosaltres (Carme i jo) hem escollit una nadala tradicional catalana per ensenyar als nostres alumnes, concretament El desembre congelat però amb una versió més folk. Ho fan super bé, els agrada i s'esforcen molt a pronunciar el català correctament...són encantadors! A veure que us sembla, ho intentarem fer el més aproximat possible a aquesta versió:

dimarts, 9 de desembre de 2008

Coc coc coc coc coc....





No us diré el perquè del títol de l'entrada...només que hem rigut molt molt i molt.

Dijous van arribar Rosa, Raquel i Meri a París i avui al matí ja m'han abandonat! Ha sigut una setmana molt intensa des de que va venir Albert fins avui! He estat tot el dia de bòlit cap aquí i cap allà però ha valgut la pena...sí, senyor! Ni tant sols he tingut temps d'actualitzar com déu mana el blog. Però ara ja intentaré posar-me al dia.

Aquests cinc dies hem fet de tot: visitar la Torre Eiffel, la Plaça Trocadéro, els Champs Elysées, l' Arc del Triomf, Notre Dame, Quartier Latin, Sacré Coeur, Montmartre, lo bar d'Amélie Poulain, lo museu de l'erotisme, el Moulin Rouge, lo típic restaurant francès Le Chartier, de festa al Rex Club, lo museu del Louvre, la Plaça de la Concorda, la Nòria, Les Halles, el Pompidour, Les Galeries Lafayette (és important per comprar, però sobretot, per la cupula i el gran arbre de nadal),...
A banda d'això a molt pesar de totes també hem visitat Quik's i Mc Donalds i em menjat molt, massa!!!
Però bé, sirà d'aquells dies que recordaré sempre...us deixo amb unes quantes fotos! I demà en posaré més...i ara Raquel i Meri me contestarien:
- clanrrooooou!!!!

diumenge, 7 de desembre de 2008

Visita sorpresa...

Dimarts vaig tenir una sorpresa molt especial...va vindre Albert a Paris!


Tres dies inoblidables...

dimarts, 2 de desembre de 2008

Ser mestre...



SER MESTRE


Si un fill meu digués un dia:

i ser mestre, què vol dir?

Tal vegada respondria dient:

Ensenyar és servir,

Posar-se a disposició

de l’infant que ho necessita,

desvetllar la vocació

per aprendre n’és la fita.

Que s’estimi la Cultura,

Llengua i Pàtria com sagrats,

tot respectan la natura…

Coneixes seveis més grats?


Si un fill meu digués un dia:

I tot aixó és educar?

Tal vegada respondria:

També servir és estimar.

Conèixer com és l’alumne,

comprendre el seu tarannà,

és pilar i és columna

I el bassament del demà;

I les virtuts i els defectes,

enlairant o corregint,

fan realitat els projectes

I d´amor es van nodrint.


Si un fill meu digués un dia:

I tot aixó és estimar?

Tal vegada respondria

que estimar també és donar.

Si la feina es vol ben feta,

si es cerca la perfecció,

cal una entrega concreta,

cal íntegra donació.

I més en afers lloables

que marcaran un destí

per damunt d’imponderables…

I els mestres en saben, sí!


Si un fill meu digués un dia:

Cal donar, estimar iservir?

Tal vegada respondria

que també donar és morir.

Dia a dia, hora a hora,

començant a cada instant…

Quan un deixeble és fora

ocupa el lloc altre infant…

Com la flor esdevé fruit

i la llavor engendra vida

tot morint per omplir el buit

el mestre en coneix la mida.


Si un fill meu em diu un dia:

De mestre, pare, vull fer!

Tal vegada li diria:

Pare i Mestre m’has fet ser.


Joan Pérez Garcia

diumenge, 30 de novembre de 2008



Acaben de marxar els visitants d'aquest cap de setmana, super cansats i mig lesionats de tant i tant caminar!

Aquesta és una foto del sopar d'ahir a la nit al pub-restaurant Saint Germain. Vam sopar mirant el barça i molt ambientats amb bona música.

"The future" - Leonard Cohen

dijous, 27 de novembre de 2008

Pràcticum...

Avui amb els nens de tercer i quart de l'escola hem anat al Louvre, concretament a visitar tot el de la Moyen Age i ha estat molt bé.







Ja fa dos mesos i mig que estic a París i encara no us he contat res sobre les pràctiques de magisteri i la veritat és que m'ho estic passant genial i encara més des de que he començat a impartir jo mateixa les classes.

Fa cosa de dos setmanes vaig començar a fer les de música i aquesta setmana he començat amb llengua castellana!

A música tinc els alumnes de primer, quart i cinquè i la veritat és que tots tres grups són una passada, m'ho passo pipa! Xalo més jo que ells de vegades...i els de primer, que són els més petits, quan els hi explico un conte em miren amb aquella cara d'il·lusionats, i tenen tantes ganes de ballar i cantar que em quedo fascinada!

No res, us deixo que demà em toca explicar el "diftongo" i el "hiato" i he d'acabar de preparar uns quants exercicis pels de quart!

dimecres, 26 de novembre de 2008

PA TA TA...


Durant gairebé una setmana hem tingut un invitat a casa, el Bernat (d'Ivars d'Urgell) i la veritat és que hem conviscut molt bé. Abans d'ahir ja va ser l'últim dia que estava al pis i per aquest motiu vam fer un sopar de comiat: amb unes bones truites i pa amb tomata i de postres uns fabulosos pastissos de Republique...que estaven per llepar-se'n els dits! jajaja

I ara a l'espera de les noves visites: demà arriben a Beauveais.......Los de Maials i Almatret i per una altra banda el divendres els d'Ós de Balaguer!


I ja queda menys per la visita de les fixanques....us espero!

dilluns, 24 de novembre de 2008

Enamorada

Como el olor de la hierba recién cortada
como el calor de los rayos del sol
como bañarse desnuda en el agua salada
como el sabor a helado de limón
como el olor a café y tostadas
como alcanzar un tren que se escapa
estaba enamorada.


Como una niña encaprichada
como un domingo en la cama toda la mañana
como un paseo en la rambla de las flores
como decir a escondidas palabras prohibidas
como bucear entre peces de colores
como la luz de las velas temblando
como una orquesta de cuerdas sonando
estaba enamorada.


Como una niña encaprichada
estaba de verdad enamorada
no veía el mundo que me rodeaba
como la luz de las velas temblando
como una orquesta de cuerdas sonando
estaba enamorada
como una niña encaprichada estaba fuera de mí
completamente chalada
y no sé como decir
tu me has hecho revivir.

Amaral

diumenge, 23 de novembre de 2008

Cap de setmana fantàstic...







Divendres van arribar a Orly muns pares i han estat tot el cap de setmana per París, fins demà, dilluns, que marxaran. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut com a bojos pel metro, pel carrer, als restaurants,... Hem vist ploure, hem vist el sol,...i fins i tot a nevat aquest matí!

Ahir vam començar la ruta anant a la plaça trocadéro, tots els seus jardins i la Torre Eiffel. Llavors vam agafar un vaixellet, el "batobus", per anar pel riu Sena i veure les coses més peculiars i conegudes de París. Vam anar a Notre Dame, al quartier latin, a dinar pel Grands Boulevards, al Pompidou, al barri jueu,..no vam parar de caminar en tot el dia! I avui hem passat gairebé tot lo dia per Montmartre nevant! Un dels artistes que hi havia per allà m'ha fet un retrat amb el Sacré Coeur per darrera....Aquesta tarda també hem visitat el Museu de l'home.
Sens dutbte, tres dies, per recordar!





La veritat és que hem passat bastanta fred, perquè aquest cap de setmana les temperatures han baixat molt, i vam haver de passar la ferd comprant-mos uns bons barrets i guants!


divendres, 21 de novembre de 2008

La Tour Eiffel...

Això de tindre-la tant a prop de casa i passar-hi cada dia per davant, va fer que fins ahir no em decidís a fer-me quatre fotos!





Me'n vaig cap a l'aeroport a rebre la primera visita!

diumenge, 16 de novembre de 2008

Excursió al Château de Versailles...

Ahir vam anar a fer una petita excursió a Versailles, concretament al Palau de Versailles i a fer una volteta pel poble! Us deixo amb unes quantes fotos:
























Si voleu saber més sobre la nostra expedició, ja sabeu que podeu visitar París al descobert (fotolog de les quatre que hi som).

divendres, 14 de novembre de 2008

Sultan of swing...

dimarts, 11 de novembre de 2008

" Oh Happy Day "...


Avui a França és festiu perquè celebrent la festa de l'Armisitci. Llavors no hem nat a classe i a la tarde hem aprofitat per anar a un concert de Gospel a l'església de Saint Germain de Près. Concretament hem sentit les "grandíssimes" veus afroamericanes del grup Gospel Dream i realment ha sigut fantàstic: els pèls de punta!

No he pogut fer gaires fotos perquè els francesos, amb aquest aspecte, són una mica especials. Però abans de que m'aviséssin de que em farien fora, n'he pogut tirar un parell.



dilluns, 10 de novembre de 2008

Caminant per París...




Ahir vam decidir fer un diumenge de passeig. Vam baixar a la parada de metro de Cluny i La Sorbonne i vam passar part del dia per allà. Entre altres coses vam visitar la catedral de Notre Dame que em va encantar, més que res per dins. Llavors vam passar per un dels ponts amb visites precioses del Seine. Vam dinar prop del quartir latin i vam tenir sort de passar per allí perquè vam trobar menus a 10 euros i vam dinar molt bé.

Més tard, xino xano vam anar cap a la Place de la Sorbonne i a la pròpia Sorbonne, però només em vam poder gaudir per fora, ja que al ser diumenge estava tancada.
Baixant una mica més per aquell carrer vam topar amb el Museu de Cluny du Moyan Age, el qual no vam visitar perquè era massa tard...






En un dia com aquell no podia faltar una bona crèpe recient feta i amb...nutella! Mmmmmm, encara em llepo els dits ara!




diumenge, 9 de novembre de 2008

Pel Club Nàutic Flix...

Avui voldria dedicar una entrada a tots els companys i companyes del Club Nàutic Flix ja que ahir van celebrar el sopar de final de temporada. Això va per tots vosaltres:



No cal que us diga que per mi va ser un honor i em va fer moltíssima il·lusió que m’haguessiu pogut convidar al sopar, encara que sigui de manera virtual! Tot i que al final, les noves tecnologies ens van fallar una mica, va ser genial poder-vos veure per la web cam!


I bé, només us voldria explicar que després d’estar un mes i pico fora de casa, una de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar a Flix va ser anar a veure el riu.... i això que mirant-lo..., em van vindre moltes imatges i molts moments a la memòria. I és que sembla mentira que quan s’esta lluny de casa, les petites coses són les que et fan ser més feliç.


Ho dic perquè a mi, el fet de recapitular lo munt de tardes que hem passat junts al riu, ja sigui en putona o en llaüt, les coses que hem viscut tots plegats: des dels entrenos fins a les regates, el patiment, riure sense parar, la il·lusió i la desil·lusió altres dies, l’esforç i sobretot la constància...són coses que val la pena anar recordant de quan en quan. Tot això, em fa pensar que som un club i que no podem oblidar que cada cop estem obtenint més bons resultats i que estem creixent més ràpid. I espero que tot continuo així i que la il·lusió no es perdi per part de ningú!


Una abraçada per tots!

divendres, 7 de novembre de 2008

Més visites al pis...

Aquest cap de setmana tenim el gust de tenir sis noies molt ben plantades al pis. Són amigues de la Laura i totes de la Vall d'Aran.

El pis és petit, però com jo us he dit a tots des del primer dia aquí hi cap tothom! (sinó mireu el sofà llit!) jeje