dimecres, 15 d’abril del 2009

"Impremta Babel"...



“Impremta Babel” m’ha impressionat. És una novel·la amb sentiment i, pel meu gust, molt personal. Em refereixo al terme “personal” per dir que és una història situada a la Ribera d’Ebre, per tant, és l’índret més proper, conegut i familiar per l’autor i és per això que, l’Andreu Carranza, ha sabut descriure cada moment, cada paisatge i cada olor de tal manera que llegint el llibre em sentia dins la novel·la, veien amb els meus propis ulls tot el que passava durant cada instant i sense poder parar de llegir paraula rera paraula.

D’altra banda, vull esmentar que hi ha moltes escenes les quals m’evoquen al poble de Flix i d’altres a Ascó, no sé si l’Andreu s’imaginava aquestes dos vil·les per escriure la novel·la o no, però el què si sé amb certesa és que això ha fet que sentís la història més meva que de ningú.

A més a més, m’ha entusiasmat la manera en què és tractada la censura dels llibres durant els anys seixanta i setanta, perquè no podem oblidar que va patir i va morir molta gent per conservar els clàssics de la literatura i com no, els llibres escrits en català, gallec, basc,... aquesta novel·la, doncs, gira entorn els llibres que sobreviuen en aquests temps i si més no, aquests clàssics de la literatura es converteixen en un fil conductor durant la novel·la.

No cal parlar de l’argument perquè ja el tenim a la contraportada del llibre, i per això creia que seria més convenient explicar-vos les meves sensacions durant la lectura d’aquesta meravellosa història que m’ha arribat molt endins: he rigut i he plorat, però sobretot m’ha enganxat.

L’autor ha estat capaç de posar intriga a un argument molt ben enllaçat, amb uns personatges molt interessants i plens de vida que de ben segur, us sorprendran.

NORMA PUJOL FARRÉ

Més informació sobre la novel·la:
http://imprentababel.blogspot.com