El desembre congelat...

Ja començo a sentir l'ambient nadalenc, les emocions, la il·lusió....ho pressenteixo a l'escola ja que els nens começen a estar nerviosos. Alguns perquè tenen ganes d'anar a casa seva, altres perquè s'apropen els regals, altres il·lusionats per fer la postal de nadal més bonica i poder guanyar, els altres preparant cançons pel festival de nadal....
El festival de nadal el celebrarem aquest dissabte aquí a Paris i des de l'assignatura de música i de l'extraescolar de coral hem treballat molt per què surti el millor possible.

Tot i que l'escola és bilingüe espanyola i francesa, nosaltres (Carme i jo) hem escollit una nadala tradicional catalana per ensenyar als nostres alumnes, concretament El desembre congelat però amb una versió més folk. Ho fan super bé, els agrada i s'esforcen molt a pronunciar el català correctament...són encantadors! A veure que us sembla, ho intentarem fer el més aproximat possible a aquesta versió:

Pràcticum...

Avui amb els nens de tercer i quart de l'escola hem anat al Louvre, concretament a visitar tot el de la Moyen Age i ha estat molt bé.

Ja fa dos mesos i mig que estic a París i encara no us he contat res sobre les pràctiques de magisteri i la veritat és que m'ho estic passant genial i encara més des de que he començat a impartir jo mateixa les classes.

Fa cosa de dos setmanes vaig començar a fer les de música i aquesta setmana he començat amb llengua castellana!

A música tinc els alumnes de primer, quart i cinquè i la veritat és que tots tres grups són una passada, m'ho passo pipa! Xalo més jo que ells de vegades...i els de primer, que són els més petits, quan els hi explico un conte em miren amb aquella cara d'il·lusionats, i tenen tantes ganes de ballar i cantar que em quedo fascinada!

No res, us deixo que demà em toca explicar el "diftongo" i el "hiato" i he d'acabar de preparar uns quants exercicis pels de quart!

Sopar de musical...

Ahir ens vam ajuntar els tres cursos d'Educació Musical de la UdL i vam fer un sopar al Wok. Erem una cinquantena de persones (va faltar gent, sobretot de tercer, pel tema de les pràctiques) però vam xalar de valent:

Noves tecnologies aplicades a l'ensenyança de l'espanyol a l'exterior...

Aquest cap de setmana hem fet un curset intensiu de 20 hores sobre les noves tecnologies aplicades a l'ensenyança de l'espanyol a l'exterior. L'han orientat cap a l'ensenyança de l'espanyol perquè estem a França però és totalment aplicable per a nens i nenes nouvinguts a Catalunya, per nens que necessiten estar en les aules d'acollida i aprendre el català... El curs l'ha organitzat la FETE de la UGT i l'hem dut a terme al centre de recursos de Paris. El curset ha estat impartit per dos ponents: Esther Fernández-Valdés Lloret i Luisa Telenti.

El curs ha estat molt bé, la veritat. Ahir ens van introduir una mica dins el món de les TIC dins l'aula, ens van fer una mostra de les activitats que es poden dur a terme per l'ensenyança d'una nova llengua i l'ús del blog com a recurs didàctic.

Avui la cosa s'ha centrar molt més en la creació de power points, ens han ensenyat a crear una pàgina web de la manera més fàcil i senzilla però totalment útil i suficient per aplicar-ho a la tasca educativa i a més a més, i el que a mi m'ha semblat més interessant, productiu i nou ha estat la utilització dels "hot potatoes" com a recurs didàctic.

A banda d'aprendre moltíssimes coses, també hem conegut nous mestres, professors i professores que estàn aquí a Paris, tant interins com funcionaris, i això ens ha servit per aprendre moltes més coses sobre les opcions que tens quan acabes la carrera, cosa que ningú t'explica a la universitat. En fi, un cap de setmana molt i molt productiu!

En una altra vida potser erem burros de càrrega...

Per fi ja hem començat les pràctiques al Col·legi Espanyol Federico García Lorca, on ens han rebut molt amablement.

El meu tutor serà el mestre de música, Antonio de Andalucía i durant les altres hores de classe estaré amb el grup de 4t amb la mestra Remedios. La veritat és que la primera impressió ha sigut molt bona, totes i tots els mestres ens han acollit amb els braços oberts i amb la rialla a la boca.
Després de dinar hem anat a fer un cafè, el més bo de París i fet amb més carinyo (segons Antonio) i per la tarda he anat amb els de quart a la piscina.


A partir d'aquí és quan ha començat la nostra història... en una altra vida debíem ser burros de càrrega o d'aquells que arrosseguen los aladres i van a llaurar... perquè hem anat a comprar a l'altra punta de París: total per estalviar-nos uns tres cèntims!
Bé, deixant de banda les bromes de Carme...hem sopat de "maravilla": una bona amanida amb cammembert i una truita de carabassó i ceba.
A més a més, voliem veure Ventdelplà amb tv3 internacional i justament en aquell moment se'ns han acabat les piles del comandament de la tele i he anat a veure si teníem veïns (perquè encara no ho sabiem), i al segon pis he trobat uns veïns que després de xapurrejar com he pogut el francés he descobert que un era català i l'altre de madrid i acabaven d'arribar feia només 10 minuts.

Bé, aquí fa bastanta fresqueta anem en jaqueta i bufanda fineta!

Alors, bon soir et jusqu'à un demain mes amis...

Novatades...

...als de primer d'Educació Musical...

Avui ha sigut el dia en que ens hem convertit en persones cruels i hem fet les novatades als de primer. Potser sembla una americanada, però és igual, perquè els hem fet patir i sobretot els hem fet riure molt!

Ingredients per unes bones novatades:

20 litres de sangria (calenta i del mercadona)

Ous

Farina

Plàtans

Nata

40 sacs

Cinta adhesiva

Glassons

Us deixo amb alguns moments immortalitzats:

Us enyoro...

Com treballar els temes transversals a través de la música....

Durant tota aquesta setmana he tingut la sort d'assistir a una sèrie de conferències gratuïtes patrocinades per Iber Caja i montades a través del Departament de Didàctiques Específiques de l'àrea de didàctica de l'expressió musical de la Facultat.

Dic que he tingut la sort d'assistir-hi perquè és molt díficil de poder fer coincidir en tres dies seguits a tres grans persones i tant enfeindades com són: la senyoreta Alba Sanfeliu, la Doctora Pilar Lago i la Doctora Serafina Poch, totes tres parlant de temes tant importants i interessant com són: la música com a instrument d'educació per la pau, com educar en valors a través de la música i musicoteràpia: la música com a ajut emocional per l'ésser humà. L'última conferència, encaminada pel Jordi Cano, va ser sobre experiències en període de practicum sobre temes transversals a través de la música. Sens dubte, també molt interessant ja que eren companys nostres qui ens explicaven les seves experiències i l'any que ve ens hi trobarem nosaltres segurament.

Com no podia ser d'altra manera, vam acabar aquest cicle de conferències amb un sopar tots junts: alumnes i els professors Antoni Tolmos i Jordi Cano, a l'Esmolet, que pel meu gust, podriem tornar a repetir!

Pas de l'equador...

Ja era hora, per fi he pogut aconseeguir fotos de la festa del pas de l'equador que vam fer el dia 27 de Març al Mas dels Arcs.

Com ja és tradició, cada especialitat se'n encarrega de fer les bandes per la seva classe i a mi, com no podia ser d'altra manera m'hi van posar: La més XEIC! (i jo orgullosa, jeje )

Sembla mentida, que ja estem a la meitat de carrera (ara ja finals de segon).

Com passa el temps si l'aprofités...

No res més, us deixo en unes quantes fotos!

Bye, bye Caparrella....

(Caparrella)

Avui és el dia del comiat de la Caparrella, l'últim dia que pujem dins del cotxe de Carme tots apretats com a sardines, ja que després de Nadal ja anirem a l'edifici nou.

Hauriem d'estar tots molt contents perquè marxem d'un edifici vell ( que en un principi havia de ser un manicomi...), perquè aquí dalt no tenim calefacció, perquè els horaris de bus per a pujar-hi van molt malament, perquè estem sols i aïllats de la societat, perquè em d'arribar-hi tots amb cotxes,...però no sé si on anem és millor perquè, per començar, el principal problema és que no hi tenim bar, no tenim totes les cadires a l'aula de música, no tenim copisteria, la biblioteca no està al mateix edifici...però el que sí que tenim clar és que l'edifici és de DISSENY (això és l'únic que ens repeteixen tot el dia). Però jo em pregunto: un lloc on t'hi passes moltes hores al dia, és just que estigui amb aquestes condicions tot i que sigui un edifici de disseny? A mi em sembla que és molt més important, a banda d'unes classes en bones condicions (cosa imprescindible), que hi hagi un bar ja que, què fem nosaltres, els estudiants sense bar? on ens reunirem? on farem el cafè d'entre hores (perquè si hem d'anar a l'altre edifici a fer-lo, potser no caldrà ni tornar a classe ja...ja que només d'anar-hi ja tardarem 10 minuts...). A banda de tot això, el més fort de tot és que no podem posar els projectors al sostre perquè l'arquitecte Sisa, no vol que hi hagin ni regletes, ni cables per l'edifici,...i ens em d'esperar a que passi el dia de la inauguració per a poder-ho fer tot. En definitiva, si no fos perquè la nova facultat la tinc a 8 minuts caminant des de casa meva, segurament preferiria quedar-me al vell, però com que no hi ha més remei,...bye, bye Caparrella i benvingut edifici Sisa!

(nou edifici, encara quan estava en construcció)

Tocs de Nadal....

Cada any la setmana abans de Nadal, a la Facultat de Ciències de l'Educació, coneguda popularment com La Caparrella fem uns tradicionals tocs de nadal, que consisteix senzillament en cantar 4 cançonetes al hall a les 11 del matí. Normalment, com no, els que ens n'encarreguem d'entretenir a la gent i divertir-los una mica som els de musical, ahir vam fer la primera representació amb les següents cançons: "Adeste Flideles", "Joia en el món", "Tinc una barraqueta" i "Canon de Navidad".

Un conte...

EL PETIT FOLLET I ELS NENS

Hi havia una vegada un Petit Follet que vivia en un país molt i molt llunyà. Però en aquell país sempre hi plovia però no plovia aigua sinó petits brillants que feien música quan queien. Però tot i ser un país molt bonic, al Petit Follet li faltaven coses molt importants per a ell: li faltaven els nens, perquè li encantava fer-los feliços i ajudar-los a fer realitat els seus somnis...i en aquell país només hi havia bolets, arbres, flors,...però no nens.

El Petit Follet, que vivia en un arbre, un dia va sentir que fora de casa seva hi feia molt vent i va sortir a veure que passava i de sobte va començar a tronar i tot seguit a ploure. El Petit Follet va tancar totes les finestres i la porta i va posar-se a dins del llit ben tapat amb una manta perquè feia molt de fred.

La sorpresa la va tenir quan a més de caure brillants del cel, també va caure una fada, la Senyora Fada, que va anar a picar a la porta del Petit Follet i li va dir:

• Hola Petit Follet, vinc a buscar-te perquè necessito ajuda per anar a Lleida...

• I en què et puc ajudar?

• Doncs mira...és que a Lleida hi ha uns nens petits que tenen molts somnis i ningú els ajuda a fer-los realitat!

• Està bé Senyora Fada vindré amb tu!

Llavors, la Senyora Fada i el Petit Follet van marxar volant entre els brillants que queien del cel i van arribar a Lleida. Durant el dia aprofitaven per dormir i descansar en un bosc ja que cada nit tenien molta feina.

Sabeu perquè? Doncs perquè el Petit Follet i la Senyora Fada coneixien tots els somnis dels nens i per la nit anaven a casa de tots per a que els seus somnis es fessin realitat. Això sí, només podien endevinar el que desitjaven a través dels somnis perquè el Petit Follet i la Senyora Fada només podien veure això. Tot el que els nens somiaven i desitjaven es feia realitat gràcies al Petit Follet i la Senyora Fada i a la seva pols màgica, que feia que tot pogués ser realitat.

Així va ser que van fer que tots els nens de Lleida que estaven tristos poguéssin ser més feliços....

I no us penseu que el Petit Follet se’n va tornar cap al seu país, aquell país tant i tant lluny d’aquí sinó que li va agradar tant la ciutat de Lleida, els boscos i els nens que s’hi ha quedat a viure.

No en tingueu cap dubte, si alguna nit esteu tristos, no patiu que mentre dormiu vindran a fer-vos una visita el Petit Follet i la Senyora Fada...ja ho veureu!

Les castanyes de 2on de Magisteri Musical...

Des del Dilluns fins avui, els alumnes de segon de Magisteri Musical, hem estat venent castanyes i loteria de Nadal al carrer Sant Antoni per començar a preparar el viatge de final de curs.

La veritat és que hem tingut molta feina i em recollit pocs diners però per les estones que hem passat junts ha valgut la pena. Només us dic que teniem un megàfono i cridavem: "Senyores i senyors tenim loteria, loteria de nadal de la que toque i cante, de segon de magisteri musical. Sí sí, iiiiiii castanyes acabades de fer, les millors castanyes de ponent..." Ja us podeu imaginar el show que hem montat pel carrer Major i com han quedat els veïns de nosaltres....I encara és més aquesta tarde amb guitarra i tot i cantant.

L'oferta era: dos butlletes de loteria+una paperina gran = li cantem una canço a 4 veus! jeje

QUE PASSEU UNA BONA CASTANYADA!

Consells per a navegants...

L'educació en sí és un mar ple d'onades en el qual els mestres, com a bons navegants han de saber navegar per aquest mar. Si tens un bon "cayac" i bons rems aguantaràs bé però si no, només donaràs tombs i més tombs o t'afonaràs: gluc, gluc, gluc...
Us he dit, a grans trets, el que l'altre dia un professor de Psicologia, Juanjo Jové,
ens va explicar en una conferència a tots aquells que arribarem a ser docents, si tot va bé!
Per finalitzar la conferència "Educar, Humanitzar. Aprendre a viure", el Juanjo ens va donar una sèrie de consells:

• Si voleu que els vostres alumnes aprenguin a viure, sigueu egoistes: dediqueu-vos a aprendre a viure.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin intel·ligents, reflexius, sensibles i humans procureu ser-ho vosaltres.
  
• Si creieu que la cultura pot ajudar a enriquir la ment i la vida dels vostres alumnes, atanseu-vos a la cultura amb ganes de que us enriqueixi i us ajudi a millorar la qualitat de vida.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin creatius procureu ser-ho vosaltres tant en la vida quotidiana com en la vida escolar.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin empàtics, comprensius, respectuosos, participatius, lluitadors, renovadors de la vida, amants de la pau.... procureu ser-ho vosaltres.
  
• Etc. ( Afegiu a la llista tot el que us prometi enriquiment mental i qualitat de vida).
  
• I, sobretot -darrer consell-, no tingueu pressa per arribar aviat a ser com us agradaria ser.

Post Scriptum: Com que veig que no he dit gairebé res sobre el tema educatiu i el món escolar en què us tocarà viure, afegeixo, referent a això, un últim consell de navegació: armeu-vos de paciència i comprensió, però no deixei que les seves deficiències us minin la moral i les ganes de viure dignament i, en la mesura del possible, amb la màxima qualitat. "

Una abraçada ( Escrit per Juanjo Jové )

Ja s'acaba....

Estem a dia 8 de Juny i em poso a pensar, i fa no res que era Setembre, tota nerviosa, sense saber que era el que m'esperava a la carrera que havia triat. I lo temps ha passat volant, dilluns tenim l' últim exàmen i en molts de la classe serà l'últim dia que ens veiem, perquè alguns l'any que ve se'n van a tarragona, tots vivim a diferents llocs ( Girona, Barcelona, Badalona, Lleida, poblets de per aquí i de per allà,... ) i pues res, que us trobaré a faltar molt a tots!

Aquest any de carrera per mi han significat moltes coses: ( i segur que me'n deixo )he marxat del poble entre setmana, se'm a fet molt raro viure a la ciutat i anar pel carrer i no conèixer a ningú, no poder parar-te a parlar, a fer la xarradeta,... és un ambient molt diferent, i això que Lleida és com un poble gran diuen! He viscut en los meus iaios de Lleida, que mai havia estat tants dies de l'any en ells perquè la distància és lo que té ( tot i que per casa hi parava poc) i a més a més he conegut a unes persones excel·lents, tots els de la classe són persones especials i que hem compartit moments super bonics ( els de les altres especialitats ens tenen una mica de mania, perquè diuen que els de Musical estem xalats,...i segons el nostre professor d'Història de la música això ja ve de llarg perquè quan ells estudiaven, als sopars de primària brindaven així: pels cabrons del musical! o algo per l'estil...).

No res, que no sé si hi aprovaré tot o no, però d'una cosa n'estic segura i és que de coses n'he après un munt, tant dels meus companys com dels professors, i espero que els pròxims anys siguin iguals o millors! Aix... em poso mel·lancòlica, però només volia donar les gràcies a tots els meus companys de classe per ser com són!

Us poso unes quantes frases de compositors i una d'un escriptor que vaig trobar l'altre dia i les vaig guardar per alguna ocasió, com aquesta. Parlen de la música:

• Crec que qui ha gaudit amb els sublims plaers de la música haurà de ser eternament addicte a aquest art suprem i mai renegarà d'ell. Richard Wagner


• En veritat, si no fós per la música, hi hauria més raons per a tornar-se boig. Piotr Ilich Tchaikovski


• La música constituïx una revelació més alta que cap filosofia. Ludwig Van Beethoven


• En la música tots els sentiments tornen al seu estat pur i el món no és sinó música feta realitat. Arthur Schopenhauer
• Quan no em veu ningú, com ara, dóna gust d'imaginar de vegades, si no serà la música l'única resposta possible per a algunes preguntes. Antonio Buero Vallejo

Paulov i el gos!

No t'ha passat mai que quan tens davant teu un menjar apetitós, comences a salivar? O que simplement quan estàs parlant de menjar "se't fa la boca aigua"?.

Ivan Pauolov (1849-1936) metge rus, va observar casualment que als gossos que tenia en el seu laboratori, només en sentir els passos de la persona que els portava el menjar,començaven a salivar i a segregar sucs gàstrics; és a dir, semblava que els gossos havien après a anticipar el menjar.

Paulov va començar a estudiar aquest intrigant fenòmen i es va preguntar si qualsevol altre estímul, per exemple el so d'una campana, podia provocar la salivació si, aquesta, s'unia a la presentació del menjar. I sí , va funcionar! Després de diversos dies repetint-se la seqüència del so de la campana i la presentació del menjar, el gos va començar a salivar només amb escoltar el so de la campana, encara que no hi hagués menjar!

Amb això podem arribar a la conclusió que, l'ésser humà no és un organisme predestinat des del seu naixement, no té una personalitat innata, sinó que al llarg de la seva experiència vital va aprenent una forma de ser, d'actuar, de pensar, i tot això és a conseqüència, entre altres coses, dels reforços positius i negatius que rep, dels càstigs, del que observa en els altres i molt important: de les seves pròpies decisions.

Aquesta entrada potser us semblarà una xorrada però a mi quan meu van explicar a classe em va semblar molt interessant.

Frases mítiques...

Això que estava buscant un regle per l'armari i m'ha sortit l'agenda de l'any passat. M'he posat a mirar-la i he començat a riure, perquè ja no me'n recordava de les frases d'alguns professors que tenia apuntades.
Ara mateix potser no fan tanta gràcia com en aquell moment de classe però les posaré igualment. Són tant frases fetes com frases...que jo no sé com a un professor li poden passar pel cap mentre fa classe però bueno, són aquells moments d'esbarjo que agraeixes quan estàs cansat de sentir la vida de Josep Carner o de Hume, les preposicions d'anglès o la....
No posaré el nom dels professors, no per res en concret sinó perquè ningú es pugui enfadar o sentir molest.

- "Gat escaldat, d'aigua tèbia fuig"
- "Si no vols pols, no vagis a l'era"
- "Si no vols caldo...dos tasses!"
- "Pensem massa....i no em de pensar!"
- "Molt soroll i poques anous!"
- "Els pagesos no porten peles al banc."
- "Palabras necias, oídos sordos!"
- "A classe se viene: comido, bebido y pajeao..."
- "L'antic director d'aquest hospital" ( es referia a l'antic director de l'IES.)
- "Nem a fer gràcia...ai! Nem a fer classe!"
- "No callen ni per mal de morir..."
- "De les pedres en treiem pans" ( els catalans )
- "Mani, malo, no te hagas tantas pajas" ( a Víctor )
- "Impepinablemente..."
- "Esto es una traducción macarrónica, eh, Norma?"
- "Si no quieres venir, pues no vengas, date de baja hombree..."

I bé, aprofitant la "vinentesa" també algunes que he apuntat aquest any a la facultat i d'altres que les he trobat al Patatabrava però que han passat a les meves classes:

- "bueno...ara és el moment en el que penses en la teletienda i recordes aquells ganivets que ho tallen tot i t'ofereixen un super precio i va i te'n regalen un altre joc!es que et surt el ganivet a 1 euro!!"[...]

* primer dia de clase en una hora idefinida del dematí *

Tolmos (passant llista repenjat passotament sobre la seva taula i amb cara d'aborriment profund ): Marta Farnós, Joan Farnós ... vaja! ara és quan tothom es pregunta si son germans no? doncs apa! anem a preguntar-ho ...

* després d'un minut on els alumnes es miren entre sí intentant esbrinar qui són estos dos... *

Tolmos: a no? ..ningu?.. ningu s'ho pregunta? doncs ja ho pregunto jo: que sou germans?

" Examen de llenguatge musical"

* Tolmos al costat del piano amb la seva súper càmera de vídeo *

- No us fa res que us gravi mentre feu l’examen no???
( nooo que va! Per favor, com pots dir això Tolmos? Si nosaltres estem encantats! Si es que és el més normal del món que els profes acudeixin el dia de l’examen a fer de directors de cine! Em poso sexy mentre solfejo? ... Clar, com que ningú es posa nerviós davant d’una càmera...)

- "No és per a res..., però Liszt era un "pichabrava""

- "obert vol dir que no està tancat" ( molt intel·ligent...)

- "Ja ho sabeu nois , com deia el capità Enciam... la educació pot moure montanyes!"

- "Uhm... Teniu en compte que la segona part de l'examen serà tipo test , penseu que sou molta gent... , per què? doncs perquè ja podeu pensar que sino ho faig així em puc apalancar tot l'estiu aquí mateix, a la caparrella damunt d'un matalàs per a corregir tots els vostres exàmens"

- "Amb el polvillo de cada dia................"

- "Perdonad chicos si hoy dicto muy rápido, es ke estoy revolucinada... He estado haciendo panellets!!"

Wagner i el leit motiv....

Ja sabeu que no tinc temps d'actualitzar però avui simplement m'ha agafat per posar-vos una foto de Richard Wagner ja que demà tinc exàmen d'Història de la Música, i ara estava mirant dubtes per internet.

Per pura casualitat volia saber quina cara tenie este senyor tant especial que va crear tanta disputa en la seva època i fins i tot després de la seva mort, entre gent que eren partidaris d'ell i d'altres, que eren anomenats "antiwagnerians". Això va passar perquè ell, va crear quelcom nou i singular, alguna cosa totalment desconeguda fins llavors i que a més a més altament controvertit. També va construir tot un univers social i filosòfic al voltant de la seva obra d'art.
Ell considerava que calia unificar les arts en una obra completa, és a dir, música, pintura, literatura, arquitectura,...i per això va crear L' Obra d'Art del Futur.
Cosa també interessant és que va fer construir el Teatre dels Festivals a Bayreuth exclusivament per a ell i les seves obres, ja que volia un Teatre lluny de la ciutat gran, lluny de la societat de masses definits per les regles comercials i no artístiques. Wagner, d'esperit democràtic, volia apropar la música a tothom, amb l'entrada lliure tot oposant-se als sistemes de nivells i a les llotges de la cort.
Bueno, us he fet cinc cèntims del primer tema, que com tot primer tema que has d'estudiar per un exàmen, sempre te'l acabés sabent molt més que l'últim....jeje. Sol passar!

No res, que ja començe el periode dur, la recta final.

Us desitjo MOLTA SORT, als que com jo, esteu d'exàmens, als que us esteu preparant per la prova d'accés, per la sel·lectivitat,...

Coses de classe...

Un dia normal a la Caparrella pot ser així i així de bé ens ho passem a classe: cantant, tocant lo piano, la pandereta, ballant...jeje

I també fent respresentacions com si estiguessim a la platja i arrossegar-nos pel terra!!!

Bé recordeu que demà hem quadat a les 9 a la classe de Dansa.

I, les notes del Tolmos ja estàn penjades. ( pobre, l´últim exàmen que fem i el primer en corregir-lo).