En retard...bon any!

Stand by me...

El desembre congelat...

Ja començo a sentir l'ambient nadalenc, les emocions, la il·lusió....ho pressenteixo a l'escola ja que els nens começen a estar nerviosos. Alguns perquè tenen ganes d'anar a casa seva, altres perquè s'apropen els regals, altres il·lusionats per fer la postal de nadal més bonica i poder guanyar, els altres preparant cançons pel festival de nadal....
El festival de nadal el celebrarem aquest dissabte aquí a Paris i des de l'assignatura de música i de l'extraescolar de coral hem treballat molt per què surti el millor possible.

Tot i que l'escola és bilingüe espanyola i francesa, nosaltres (Carme i jo) hem escollit una nadala tradicional catalana per ensenyar als nostres alumnes, concretament El desembre congelat però amb una versió més folk. Ho fan super bé, els agrada i s'esforcen molt a pronunciar el català correctament...són encantadors! A veure que us sembla, ho intentarem fer el més aproximat possible a aquesta versió:

"The future" - Leonard Cohen

Pràcticum...

Avui amb els nens de tercer i quart de l'escola hem anat al Louvre, concretament a visitar tot el de la Moyen Age i ha estat molt bé.

Ja fa dos mesos i mig que estic a París i encara no us he contat res sobre les pràctiques de magisteri i la veritat és que m'ho estic passant genial i encara més des de que he començat a impartir jo mateixa les classes.

Fa cosa de dos setmanes vaig començar a fer les de música i aquesta setmana he començat amb llengua castellana!

A música tinc els alumnes de primer, quart i cinquè i la veritat és que tots tres grups són una passada, m'ho passo pipa! Xalo més jo que ells de vegades...i els de primer, que són els més petits, quan els hi explico un conte em miren amb aquella cara d'il·lusionats, i tenen tantes ganes de ballar i cantar que em quedo fascinada!

No res, us deixo que demà em toca explicar el "diftongo" i el "hiato" i he d'acabar de preparar uns quants exercicis pels de quart!

Enamorada

Como el olor de la hierba recién cortada
como el calor de los rayos del sol
como bañarse desnuda en el agua salada
como el sabor a helado de limón
como el olor a café y tostadas
como alcanzar un tren que se escapa
estaba enamorada.

Como una niña encaprichada
como un domingo en la cama toda la mañana
como un paseo en la rambla de las flores
como decir a escondidas palabras prohibidas
como bucear entre peces de colores
como la luz de las velas temblando
como una orquesta de cuerdas sonando
estaba enamorada.

Como una niña encaprichada
estaba de verdad enamorada
no veía el mundo que me rodeaba
como la luz de las velas temblando
como una orquesta de cuerdas sonando
estaba enamorada
como una niña encaprichada estaba fuera de mí
completamente chalada
y no sé como decir
tu me has hecho revivir.

Amaral

Sultan of swing...

" Oh Happy Day "...

Avui a França és festiu perquè celebrent la festa de l'Armisitci. Llavors no hem nat a classe i a la tarde hem aprofitat per anar a un concert de Gospel a l'església de Saint Germain de Près. Concretament hem sentit les "grandíssimes" veus afroamericanes del grup Gospel Dream i realment ha sigut fantàstic: els pèls de punta!

No he pogut fer gaires fotos perquè els francesos, amb aquest aspecte, són una mica especials. Però abans de que m'aviséssin de que em farien fora, n'he pogut tirar un parell.

Les 4 estacions de Vivaldi, Requiem de Mozart...

Ahir al vespre vaig tenir la sort d'assistir a un concert de música clàssica que es va fer a l'esgésia de la Madeleine. Entre altres obres vam poder escoltar "Les quatre estacions" de Vivaldi i el famós "Requiem" de Mozart.

La veritat és que escoltar aquestes grans peces de l'història de la música clàssica dins d'una església d'aquestes característiques té un valor afegit.

Els artistes van ser els de la "French Chamber Orchestra" amb la solista kyung Sun Lee i el director Gaspard Brecourt.

En el Requiem s'hi va afegir un fantàstic cor: "Marc Antoine Charpentier" amb els solistes següents: A. Loilier (soprano), M. Zviadadze (mezzo), C. Hidalgo (tenor) i SJ Kim (baix).

"Viva la vida" de Cold Play...

Escoltar-la cada dia és com un regal, em fa ser més feliç!

Patty Smith...

Tal i com ja vaig comentar a un altre post, el dissabte passat es va celebrar a París la Nuit en Blanche que consisteix en que al carrer se celebren una sèrie d'actes culturals com per exemple concerts, esglésies obertes per visitar-les, et trobes alguns artistes pel carrer,... I nosaltres vam decidir anar al concert de la Patty Smith que es celebrava a l'Eglise San Germain de Près. Vam anar a sopar a una pizzeria i tot seguit ens vam dirigir cap al lloc i ens vam trobar amb un mun de gent. L'espera va ser llarga, dos hores i pico (per una explicació més detallada de l'eterna cua us podeu dirigir aquí ). El concert va estar molt bé, el fet de ser dins d'una església li donava un aire diferent a la música i un valor afegit. El concert va finalitzar amb l'esperada i coneguda cançó "Because the night".

La qüestió és que durant tanta estona esperant per entrar vam tenir suficient temps per fer moltes tonteries: carotes, riure, cantar,...

Antònia Font - Alegria...

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... Alegria!

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I alegria...

Música a l'oficina....

A mi també m'agradaria treballar en una oficina si fos sempre així, i a vosaltres?

"Wonderwall", Oasis...

19a Primavera musical...

Els propers concerts que oferirà la dinovena Primavera musical de Flix durant el mes d'Abril són els següents:

• Dissabte 5: La lira ampostina, a la Unió Social a les 19h.

• Divendres 18: Cor Ciutat de Tarragona, que tindrà lloc a l'Església Parroquial a les 10 de la nit.

• Dimarts 22: A la Plaça de l'Església i a les 18 hores, Les Meravelles d'Orient.

Joc musical VI...

Primer de tot voldria dir que estic molt contenta perquè la gent va participant en aquests jocs musicals que proposo. Algunes setmanes amb més participacions i d'altres menys, però el que em sorprèn més a banda de la gent que és constant cada setmana, són les persones que per casualitat arriben al meu blog i m'envien algun correu contestant el joc!

Dit això, que trobava important, us proposo una nova cançó, un fragment potser un pèl més curt que els altres cops:

El joc musical V, era un fragment d'El ball de la civada.

Com sempre aquí teniu el meu correu per si em voleu enviar les respostes: npujol88@hotmail.com

Ara ja no és hora....

Joc musical V...

Venga, allà va...el cinquè joc musical. És un fragment de la meitat d'una cançó tradicional catalana. Estic segura que tots la coneixeu i tots l'heu cantat alguna vegada (al cole, potser).

Hem podeu enviar les vostres respostes a: npujol88@hotmail.com

Pel que fa a la cançó de la setmana passada era "La gata i el belitre".

Joc musical IV...

Amb un dia de retard, per motius internàutics, aquesta setmana apareix en Dimecres el quart joc musical de l'Imaginari. Com sempre és una cançó tradicional catalana però en aquest cas, com la setmana passada, es tracta del fragment final.

Va poseu-hi ganes i intenteu esbrinar-ho!

Em podeu enviar les respostes a npujol88@hotmail.com (o com d'altres persones ja han fet...enviar-m'ho via sms, jeje).

La solució de la setmana anterior: L'HEREU RIERA!

Que tinguem sort...

Una vegada, i una altra i una altra...i cada cop que l'escolto m'emociono, se'm posen els pèls de punta de cap a peus... i quan s'acaba vull tornar a posar "play" sense parar...perquè cada cop que l'escolto hi trobo una cosa nova, un nou motiu per tornar-me a emocionar...