El primer que vaig fer el divendres a les 3 de la matinada quan creuava el pont amb el cotxe va ser baixar la finestra i sentir la lleugera olor a clor que tant m'agrada sentir quan fa temps que no estic al poble...Quan hi estic, normalment no la sento, però això d'estar un mes i pico sense estar-hi va fer que la sentís.
La veritat és que estic feliç de poder estar a Flix amb totes les persones que estimo: els amics, la familia, Albert i el poble. M'ha anat molt bé aquestes petites vacances i així calmar una mica la sensació d'enyorança que tenia.
Veig que per aquí tot continua igual: durant el cap de setmana a les tardes a la pizzeria a fer el cafè, a la nit a l'escala i després a Springflix! La mateixa gent, les mateixes cares, sentir les mateixes rialles...això m'encanta! Anar pel carrer i dir hola i adéu a tothom, parar-te a xarrar,...és bonic i no ho trobés enlloc!
Amb els de la colla com sempre, menys Núria perquè està a Roma. Hi ha hagut una petita variant perquè ara toca sessió de guitarra a la pizze a l'hora del cafè, abans era a l'hora del bermut. Andreu ens té ben entretinguts una estoneta...jeje. I a la nit a sopar a La Social...com trobava a faltar les patates braves (em van semblar les més bones que havia menjat a la vida!).
I bé, ara per Flix, amb petites escapades a la uni, fins el dia 6 de Novembre!
