Instantànies, Andorra '08...

Joc musical V...

Venga, allà va...el cinquè joc musical. És un fragment de la meitat d'una cançó tradicional catalana. Estic segura que tots la coneixeu i tots l'heu cantat alguna vegada (al cole, potser).

Hem podeu enviar les vostres respostes a: npujol88@hotmail.com

Pel que fa a la cançó de la setmana passada era "La gata i el belitre".

L....

Per fi....ja és meu!!!

"La Direcció General de Trànsit informa. Avís a tots els vianants i conductors: vagin en compte si avisten un autòmobil model citroën C3 color gris, el seu conductor és altament perillós i inestable. Recordin: no estan segurs ni a la vorera, procurin estar en una planta alta. Sort".

"Servei Català de Trànsit. Alerta nivell 5, perill a les carreteres catalanes, en especial Lleida i eix de l'ebre. Causa: citroën C3 Gris. Compte".

M'han enviat aquests missatges...ja us podeu imaginar qui, però m'han fet moltíssima gràcia!

La frase de la setmana...

"Jo fotria a tots els polítics dins d'una habitació i el que en sortís viu d'allà dins el faria President".

Joc musical IV...

Amb un dia de retard, per motius internàutics, aquesta setmana apareix en Dimecres el quart joc musical de l'Imaginari. Com sempre és una cançó tradicional catalana però en aquest cas, com la setmana passada, es tracta del fragment final.

Va poseu-hi ganes i intenteu esbrinar-ho!

Em podeu enviar les respostes a npujol88@hotmail.com (o com d'altres persones ja han fet...enviar-m'ho via sms, jeje).

La solució de la setmana anterior: L'HEREU RIERA!

Que tinguem sort...

Una vegada, i una altra i una altra...i cada cop que l'escolto m'emociono, se'm posen els pèls de punta de cap a peus... i quan s'acaba vull tornar a posar "play" sense parar...perquè cada cop que l'escolto hi trobo una cosa nova, un nou motiu per tornar-me a emocionar...

Mans amb art....

La frase de la setmana...

A classe de Coneixement del medi social, natural i cultural...parlant sobre la matèria, sobre quines olors poden fer les coses. Doncs bé, el professor tot serio diu:

"a veure penseu, també pot ser inodor...òstia però si inodor en diuen als WC...precisament és un lloc on normalment la inodoritat no és que abundi gaire"

En contra de la nova llei d'educació....

del senyor Ernest Maragall...

Aquesta manifestació, va tenir ressó a tota catalunya, jo la vaig seguir des de Lleida, convocada a la una del migdia davant dels Serveis Terriotorials d'Educació. Hi havia aproximadament un miler de mestres, professors i també estudiants que tots plegats ens vam manifestar per mostrar el nostre desacord amb aquesta llei entre d'altres motius perquè "la millora de l'educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarials ni per la lògica del mercat" i perquè la "Llei obre noves vies de privatització de l’educació. Promou formes de gestió privada al centres públics, que podrien passar directament a mans d’entitats vàries".

Kandinsky...

"Composició X"

Joc musical III...

Un altre joc musical. Aquest cop és el final de la cançó:

QUI L'ENDEVINA?

El joc musical II, de la setmana anterior, era el començament de Margarideta lleva't de matí.

Com sempre si sabeu la resposta d'aquest tercer joc, m'ho podeu enviar a: npujol88@hotmail.com

Flor de mel...

Té el calze ple de mel. És una flor adormida, una mica fora de temps. Les abelles van i vénen. S'hi acosten. Amb la pota cullera agafen mel i omplen tupins i perols. Algunes moren emmelades. Tot molt de pressa, amb molta agitació. Quan el calze queda buit de mel i respira, la flor es mor. I en neixen de noves. I vinga abelles!

Flor de mel (Peça inclosa dins dins el llibre "Viatges i flors" de Mercè Rodoreda)

Aquest llibre va ser un regal molt especial i encertat que em van regalar pel meu aniversari. La imatge també és el reflex d'alguna cosa tot i que no té res a veure amb el text.

Ara que tinc vint anys...

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus (Déu)...

Vull cantar a les pedres, la terra, l'aigua,
al blat i al camí, que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre,
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu, per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Ara que tinc vint anys,
ara que encara tinc força,
que no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.

Ara que tinc vint anys,
avui que el cor se m'embala,
per un moment d'estimar,
o en veure un infant plorar...

Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer.
Al que et fa patir. Al que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols,
sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu, per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.

Però avui només tinc vint anys.
Avui encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang...

(Joan Manuel Serrat)

La frase de la setmana...

Aquest espai nou que em vaig inventar la setmana passada no és res més que una frase que durant els 5 dies de la setmana he sentit molt, que m'ha cridat l'atenció, que la diu tothom igual en temps i llocs diferents....En el cas de la setmana anterior "No donen duros a quatre pessetes" va ser el cas d'una frase que va repetir un munt de gent en només 4 dies, i la d'aquesta setmana és:

" És que no vaig tenir un bon dia"

A conseqüència d'aquesta va sorgir "Això és molt fort, Norma".

És d'aquestes frases que per molt que passi el temps, sempre em quedarà clavada a la memòria. (la primera, no la segona).

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda....

A petició del blog Tens un racó dalt del món, és tot un plaer col·laborar a través de l'Imaginari en el 42è joc literari que organitza, aquest cop en homenatge a Mercè Rodoreda en motiu del centenari d'aquesta autora.

Som una seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa, entre els quals s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant.

Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Podreu trobar a partir de demà al matí, dia 6 de febrer, les instruccions al seu blog, buscant la referència al 42è joc literari.

Aninmeu-vos a participar, com no, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.

Aquest és el fragment que em correspon:

42. Tots els panys que ens separen són l’escenificació del nostre fracàs, de les carícies que som deutors. No m’entens quan parlo així; d’això em queixo.

Joc musical II

Després d'una setmana de la publicació del primer joc musical he de dir que vaig rebre molt contenta unes 12 participacions, la majoria de les quals van encertar el nom de la cançó i el seu compositor que era: EL CANT DELS OCELLS, de Pau Casals.
Avui proposo un altre joc musical (II) que com la setmana passada, també és un fragment d'una cançó popular catalana. Sabeu de quina es tracta? (Aquest cop és encara més fàcil que l'anterior ja que és el començament de la peça...).

La nit de carnaval...

Us deixo amb un resum de fotografies de la festa d'ahir a la nit (evidentment no hi surt tothom perquè no vaig poder fotografiar-los):

Bon Carnaval....

Avui és una nit d'aquelles en que és bonic sortir al carrer, veure i viure el caliu amb tota la gent i sobretot que tothom vagi disfressat ja que la qüestió no és que una disfressa sigui original, bonica, ben treballada,...això és indiferent, és igual si una disfressa ha estat confeccionada a ultima hora amb quatre pedaços de roba vella, comprada, reciclada,...el més important, com ja he dit, és que tots anem disfressats perquè per carnaval tot si val!

QUE PASSEU UNA BONA NIT!

La frase de la setmana...

" No donen duros a quatre pessetes "