dilluns, 23 d’abril de 2007

La il·lusió de la República...

El 4 d'Octubre de l'any passat, vaig assistir a una conferència de la Universitat de Lleida a càrreg de Josep Gonzàlez-Agápito ( professor de la UAB) i Salomó Marqués (professor de la UdG).

A la conferència, anomenada " La il·lusió de la República ", ens van explicar que a finals dels anys setanta a Catalunya es van impulsar molt activament les escoles d'estiu, l'organització de jornades d'educació als Països Catalans.

Van fer un repàs de la història de l'Educació a Catalunya centrada, sobretot, en l'època anterior, el durant i el després de la República i quina era la realitat de l'escola en aquells temps.

A partir d'aquella conferència, i de l'assignatura de Teories i Institucions Contemporànies de l'Educació vaig començar a entendre i a interioritzar que l'educació és un camí per transformar la societat.

Uns mesos més tard em vaig comprar el llibre de Raimon Portell i el mateix " conferenciant " Salomó Marqués titulat " Els Mestres de la República ". Me'l vaig començar a llegir fa temps, però el vaig abandonar per altres lectures, però la setmana passada el vaig reempendre i ja estic a punt d'acabar-lo, i sincerament me'n penedeixo de no haver-lo llegit més aviat.

Aquest llibre narra la experiència d'aquells mestres que durant la II República van aconseguir canviar l'escola més dura i conservadora, per una escola nova, pública, moderna, laica, progressista i com tots aquests avanços aconseguits van ser suprimits en arribar la dictadura franquista.

És un homenatge a tots aquells docents catalans que van fer possible que tots els nens i nenes poguéssin anar a escola i poguéssin rebre una educació independentment de quina fós la seva classe social.


Us deixo amb la ressenya del propi llibre que crec que resumeix molt bé el continut del mateix:


"Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers,malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'entorn, apropiar-se'l i construir-se'n una imatge. Els nens deixaven d'estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària".


Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.

23 d'Abril

Sant Jordi



He tingut la sort de poder estar, un any més, a Flix per Sant Jordi, i viure aquest dia tant especial al meu poble i en l'ambient de sempre.
Durant les primeres hores del matí la cosa estava parada, però les paradetes de roses i llibres estaven totes montades i preparades!
Al llarg del matí, i sobretot al migdia, l'afluència de gent ha sigut molt gran, d'edats variades, amb la visita dels alumnes del CEIP i de l'IES i de tots els enamorats del poble buscant la rosa més bonica i fresca de les parades ( de variats colors: les rojes apassionants, les blaves tant elegants, les de colors de l'arc de Sant Martí,...) i tant noies com nois remenant i remenant llibres.
Moltíssima gent buscant els llibres d'autors locals " La Clau Gaudí " ( Andreu Carranza i Esteban Martín), " Contes de Marta i Arnau" ( Remei Franch ), " Formigues " ( Josep de Flix ), " De la mà de la meva filla " ( Albert Guiu ),...
I per la tarda, la festa ha estat amenitzada per la Colla de Grallers de Sol a Sol amb tota la canalla entregada totalment ballant i aplaudint i sobretot preguntant pels nostres gegants Roc i Flor que no han pogut sortir a ballar.
Ara ens toca esperar un any més aquesta data tant assenyalada i bonica.

diumenge, 22 d’abril de 2007

Resultats de Banyoles!

Fa poques hores que hem arribat de Banyoles!
Ha estat molt bé, un trajecte llarg, però ha valgut la pena.
Les noies hem quedat en setena posició de 11 que n'hi havien ( però tot s'ha de dir, dos equips que competien en nosaltres eren mixtes, per tant, per mi no són cap referència ) i l'equip masculí han quedat en novena posició.
Quan tinga exactament els temps ja els posaré i també algunes fotografies del dia!

dimecres, 18 d’abril de 2007

Comença la pretemporada de llaüt català!

Després d'estar descansant tot l'hivern, ja fa cosa d'un mes que vam començar a entrenar amb el llaüt i aquest diumenge arriba la primera regata amistosa, de pretemporada, a Banyoles!
Preparades, no hi estem gaire perquè ara a causa de la pujada del riu d'aquestes últimes setmanes no hem pogut entrenar. Però bueno, tenim la sort que serà aigüa tranquil·la, cosa que tenim més per la mà que no pas el mar. M'he informat una mica i es veu que l'estany de Banyoles és d'origen càrstic i tectònic té longitud d'uns 2.000 metres, i la seva profunditat mitjana és de 15 metres.


La prova del diumenge tindrà dos parts: per una banda, haurem de recórrer 3000m amb l'ergòmetre i l'altra prova serà amb el llaüt, 3000m més i llavors es farà una mitja dels dos temps de les respectives proves i així s'obtindràn els resultats de la classificació!

Us animo a vindre a Banyoles a veure'ns i sobretot a cridar, que ens farà falta l'afició per treure les forçes d'allà on puguéssim! jeje ( intentarem fer-ho el millor possible). I així aprofiteu per veure el paisatge dels voltants d'aquesta ciutat que es troba situada a l'extrem d'una plana flanquejada a ponent, per la serra de Rocacorbaque, i que és a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus .
Jo no hi he estat mai, però com diuen, sempre hi ha un primer dia!

Aquestes són unes fotografies del començament de temporada de l'any passat, concretament del Juny. ( Quins records, ara ens falten la Monki, Elena i Eli ). Si en voleu veure més de les temporades anteriors ho podeu fer a la pàgina del
Club Nàutic Flix.









diumenge, 15 d’abril de 2007

Setmana Santa....


Bé, després d'uns dies de vacances, tant de classe com de blog, torno a escriure alguna coseta ja que l'assumpte estave parat!
Més que escriure, us ensenyo, molt per sobre, el que va ser el dia de l'Ermita d'aquest any, que per sort, no ha estat tant passat per aigua com lo de l'any passat, el dilluns va fer sol i tot i que la nit de diumenje va xispejar una mica, vam poder fer unes fotos en condicions. (Al collage fet amb el Picasa podeu veure una mostra d'imatges del dia de l'ermita).
La jornada va está bé, tret d'alguna estona descontrolada per culpa d'una " entitat extranya, que té a veure amb les estrelles".....jeje ( deixem-ho córrer).

I res, a veure si torno a agafar el ritme de blog, tot i que tinc molta feina de classe i les estones lliures que m'agradaria tindre, doncs, no les tinc!

dimarts, 3 d’abril de 2007

La Barberia...

Foto de mun reiaio Magín Pujol i Sales

La història dels pobles és pot descobrir a través de la crònica dels seus oficis. Les antigues formes de treball que exercien els menestrals als pobles era purament artesanal. “L’art és el punt de partida i el fonament de totes les professions, mai no podem oblidar aquest importantíssim tret, sense el qual els treballs es deshumanitzen, es tronen freds, distants i perden el sentit de la relació social i la convivència entre els éssers humans”.

La feina diària dels menestrals, des d’èpoques remotes ha anat evolucionant amb el ritme dels nous temps.

La barberia és potser l’única d’aquestes velles formes de treball artesanal, que conserva la sòlida convicció del tracte càlid i humà de les mans.
Des de fa més d’un segle a Flix va néixer una estirp de famosos barbers. Als voltants de 1800, Joaquim Pujol fou el primer avantpassat que inaugurà l’ofici, però ell el va començar quan ja era bastant gran, segons la tradició devia tenir uns 40 o 50 anys. Després Magín Pujol Benet ( 1880-1946) continuà la tradició en la que seria la barberia de tota la vida, a l’antiga plaça Constitució número 9 ( actualment amb el nom de plaça Major i passant pel nom de plaça Espanya i plaça Llibertat). Anys després Magín Pujol Sales ( 1906-1982) fou l’hereu que proseguí amb l’ofici. Fa uns anys que el meu iaio, Magín Pujol Ferrús nascut l’any 1938, encara treballava de barber, fins que fa uns cinc anys que es va jubilar. I finalment, mun pare, Francesc Pujol Pasarrius, que pel que sembla és l’últim hereu barber de la nostra família. I la casualitat es tant gran que tots els descendents d’aquesta família van nàixer a la mateixa llar, a la mateixa habitació, a la plaça Major.



La Barberia

A la Plaça Major de la vila
És ubicada la barberia de Magín
Fa gairebé un segle que fila
I és d’esperar així vagi seguint.

Tota una saga de bons barbers
Exercint l’ofici de dos en dos
El cabell em tallava el primer
Quan encara era un mocós.

A la vora dels vint ja hi anava
Amb la mare a tallar-me el cabell
Més endavant sol em deixava
Perquè me’l tallés el més vell.

Al peu mateix de la façana
Lluint altiu, el rellotge de sol
Ben proper al Cantó de la Cana
Sense que li calgui corda ni bressol.

Allí anava el meu pare
Quan encara era jo petit
Mentre el segon a ell afaitava
El primer em deixava aviat enllestit.

Un dia a la setmana de festa
Tenien abans els barbers
L’aprofitaven no per anar de gresca
Sinó per qualsevol cosa que convingués.

Abans sols hi havia olivers i ametllers
A més del batre I segar
Eren molt pesades aquelles feines
Cap més al camp se’n podia trobar.

Completaven els barbers la setmana
Diumenge tot afaitant
Mentre el ric anava amb la tartana
Els altres la misèria trampejant

Diumenge acudia a la plaça
El pagès marxant i “ faixero”
Rambler, menestral i “ platero”
Que el barber enllestia amb molta traça.

El foraster seguia la ruta
El del poble anava a dinar
A la tarda fent la permuta
Se n’anava el jovent a ballar.

No hi ha dubte que la situació és una altra
I que les coses per bé han canviat
Però el rellotge reparació falta
Amb dos pots de pintura, tot solucionat.

Als dos barbers que hi ha ara
No cal que els marquis l’obligació
Tenen la botiga molt ben arreglada
Amb plena garantia la professió.

Llarga vida desitjo i espero
Tingui la barberia de Magín
Que ocupi el primer lloc del “ cartelero “
I que el rellotge de sol i la Cana
No es moguin de la pròpia façana
I en bona trilogia vagin convivint.

Francisco Garciapons
Primavera 1995



Marxa urbana popular...


Aquest divendres, 6 d'Abril, es farà la primera " Marxa urbana popular " per les escales flixanques.

L'activitat ha estat organitzada per l'Ajuntament de Flix, el Centre Excursionista, el PDC i el bar l'Escala. Juntament hi col·laboren altres entitats del poble, com ara la Unió de Comerciants, el grup de grallers i geganters De Sol a Sol, el Motoclub, l'Associació de Dones, el Club Nàutic, i sobretot per tota la gent que hi vulgui participar, que espero que sigui molta!

Les inscripcions es realitzaràn a partir de les 4 de la tarda del mateix dia, al bar l'Escala.
"Animeus" a conèixer els raconets del poble pels que, de ben segur, pocs cops hi heu passat!

diumenge, 1 d’abril de 2007

El Molí d'Oriol...





M'he parat a pensar que encara no he escrit res sobre Flix en aquests tres mesos que porto fent el bloc, i avui m'he decidit a fer una ressenya sobre un aspecte històric i cultural de la vil·la: El Molí d'Oriol.


L'estiu del 2005, vaig estar treballant en l'excavació del Molí d'Oriol juntament amb altres companys de classe i veïns del poble. Hi vam estar perquè vam realitzar el treball de recerca de Batxillerat sobre aquest Molí.


Ja que l'experiència em va servir per moltes coses, he pensat que estaria bé fer un breu recorregut per la història que porta amagada aquest molí ja que és un lloc del poble interessant i de ben segur desgonegut per alguns.


L’últim quart del segle XVIII va estar marcat per una bonanza ecomòmica basada en la importància dels recursos que el riu, com a vía de comunicació, generava un comerç que donava grans beneficis.
Durant el segle XVII i principis del XVIII aquestes terres van patir els estralls de l’expulsió dels moriscos, 1610, amb les conseqüències nefastes sobretot per l’agricultura, la Guerra dels Segadors, l'any 1640, el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar uns 10.000 soldats del seu exèrcit, que havien de lluitar contra els francesos. Els abusos d'aquests soldats a les cases i poblacions van provocar que els pagesos organitzessin avalots. A la vegada, aquests avalots eren contestats per accions cada cop més violentes dels exèrcits. Quan el comte-duc d'Olivares, favorit del rei Felip IV, va fer empresonar dos consellers de Barcelona i el diputat militar de la Generalitat, un grup de camperols armats els van alliberar. Uns dies més tard, després que un segador resultés ferit, una munió de camperols es va dirigir a Barcelona a la casa del lloctinent, comte de Santa Coloma. Com que els van prohibir l'entrada, els camperols van saquejar diverses cases de funcionaris reials. Més tard, es van dirigir a les Drassanes, on s'amagava el lloctinent, i el van matar en una acció que s'ha anomenat el Corpus de Sang. Hi va haver entre 12 i 20 morts. La Generalitat, encapçalada pel canonge Pau Claris, es va posar al costat dels revoltats i va demanar protecció als francesos. Les negociacions de la Generalitat amb els francesos van acabar amb la signatura d'un pacte pel qual Catalunya proclamaria comte de Barcelona el rei de França a canvi de l'ajut militar francès contra les tropes espanyoles. S'iniciava així, la Guerra dels Segadors. La mala actuació dels soldats francesos, la pesta i algunes concessions per part de Felip IV, van anar augmentant el nombre dels catalans partidaris de retornar a la monarquia hispànica. Finalment, a la tardor de 1652, Barcelona es va rendir després d'un llarg setge. El Tractat dels Pirineus, que espanyols i francesos van signar set anys més tard, va suposar per a Catalunya la pèrdua del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya., on la gent d’aquesta comarca va patir saquejos i abusos, tant per part de les tropes castellanes com dels francesos que, teòricament, els havien de defensar i la Guerra de Successió o Guerra Gran,finalitzada el 1714 va comportar un període de repressió, emigracions, impostor abusius, … de manera que la Ribera va esdevenir la zona menys poblada de Catalunya.


Però a mesura que passaven els anys l’administració borbònica afavorirà una iniciativa privada que poc a poc anirà minant, és a dir, afavorint el monopoli econòmic dels nobles i terratinents més preocupats pel manteniment del seu estatus que per invertir en el desenvolupament econòmic que arribarà en el darrer quart del segle a ser molt important.


La baronia de Flix i La Palma era administrada per la mateixa corona i a les darreries del segle a Flix hi havia, com a nobles i grans terratinents, els Oriol, comerciants i arrendataris, Alabart i els Castellví, els quals obtindràn força títols honorífics, Carpintier com a comissionat del intendent general de Catalunya i terratinent i com a funcionaris, Adell i Galceran.


El Molí d’Oriol és un antic molí de premses de palanca, situal actualment en zona urbana, entre els carrers: Avinguda de la Llum, Avinguda Catalunya i Carrer del Mercat. És documentat al segle XVIII en una pedra situada a la façana i al segle XVII, en el Capbreu de Flix de 1625 ( Arxiu Històric de Barcelona, Baronies, C-XII-6 )
A la pedra de la façana del es pot llegir:


“ AÑO DE 1789 REYNADO LA MAGESTAT DE CARLOS IV SE AUMENTO UNA TERCERA PRENSA EN ESTE MOLINO SIENDO INTENDENTE EL SR BARON DE LA LINDE Y SU COMISIONADO DON GREGORIO CARPINTIER DE LA CIUDAD DE TORTOSA.”


El molí està declarat Bé Cultural d’interès local i s’hi han dut a terme dues campanyes d’excavacions arqueològiques, mitjançant, el primer any, dos camps de treball per a joves organitzats per l’Ajuntament de Flix, el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Josep Carol. I el segon any, és a dir el Juliol del 2005 per un grup de voluntaris de Flix. Totes dues campanyes, és a dir la del 2004 i la del 2005, dirigides per dos arqueòlegs: Pere Rams i Josep Maria Pérez.
Les primeres excavacions van començar a treure a la llum les antigues estructures del molí, com per exemple, els elements d’una de les premses anomenades de “ biga i lliura “, aquest tipus de premses ja van ser utilitzades pels romans i van caure en desús progressivament amb la introducció de les premses de rolls a cavall pels voltants del segles XIX i XX.
Després d'aquestes dos intervencions arqueològiques, espero que algún dia poguéssim arribar a tenir un museu en el mateix recinte de l' almàssera i que pugo ser un motiu més per visitar Flix.