diumenge, 1 d’abril de 2007

El Molí d'Oriol...





M'he parat a pensar que encara no he escrit res sobre Flix en aquests tres mesos que porto fent el bloc, i avui m'he decidit a fer una ressenya sobre un aspecte històric i cultural de la vil·la: El Molí d'Oriol.


L'estiu del 2005, vaig estar treballant en l'excavació del Molí d'Oriol juntament amb altres companys de classe i veïns del poble. Hi vam estar perquè vam realitzar el treball de recerca de Batxillerat sobre aquest Molí.


Ja que l'experiència em va servir per moltes coses, he pensat que estaria bé fer un breu recorregut per la història que porta amagada aquest molí ja que és un lloc del poble interessant i de ben segur desgonegut per alguns.


L’últim quart del segle XVIII va estar marcat per una bonanza ecomòmica basada en la importància dels recursos que el riu, com a vía de comunicació, generava un comerç que donava grans beneficis.
Durant el segle XVII i principis del XVIII aquestes terres van patir els estralls de l’expulsió dels moriscos, 1610, amb les conseqüències nefastes sobretot per l’agricultura, la Guerra dels Segadors, l'any 1640, el rei va obligar la pagesia catalana a allotjar uns 10.000 soldats del seu exèrcit, que havien de lluitar contra els francesos. Els abusos d'aquests soldats a les cases i poblacions van provocar que els pagesos organitzessin avalots. A la vegada, aquests avalots eren contestats per accions cada cop més violentes dels exèrcits. Quan el comte-duc d'Olivares, favorit del rei Felip IV, va fer empresonar dos consellers de Barcelona i el diputat militar de la Generalitat, un grup de camperols armats els van alliberar. Uns dies més tard, després que un segador resultés ferit, una munió de camperols es va dirigir a Barcelona a la casa del lloctinent, comte de Santa Coloma. Com que els van prohibir l'entrada, els camperols van saquejar diverses cases de funcionaris reials. Més tard, es van dirigir a les Drassanes, on s'amagava el lloctinent, i el van matar en una acció que s'ha anomenat el Corpus de Sang. Hi va haver entre 12 i 20 morts. La Generalitat, encapçalada pel canonge Pau Claris, es va posar al costat dels revoltats i va demanar protecció als francesos. Les negociacions de la Generalitat amb els francesos van acabar amb la signatura d'un pacte pel qual Catalunya proclamaria comte de Barcelona el rei de França a canvi de l'ajut militar francès contra les tropes espanyoles. S'iniciava així, la Guerra dels Segadors. La mala actuació dels soldats francesos, la pesta i algunes concessions per part de Felip IV, van anar augmentant el nombre dels catalans partidaris de retornar a la monarquia hispànica. Finalment, a la tardor de 1652, Barcelona es va rendir després d'un llarg setge. El Tractat dels Pirineus, que espanyols i francesos van signar set anys més tard, va suposar per a Catalunya la pèrdua del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya., on la gent d’aquesta comarca va patir saquejos i abusos, tant per part de les tropes castellanes com dels francesos que, teòricament, els havien de defensar i la Guerra de Successió o Guerra Gran,finalitzada el 1714 va comportar un període de repressió, emigracions, impostor abusius, … de manera que la Ribera va esdevenir la zona menys poblada de Catalunya.


Però a mesura que passaven els anys l’administració borbònica afavorirà una iniciativa privada que poc a poc anirà minant, és a dir, afavorint el monopoli econòmic dels nobles i terratinents més preocupats pel manteniment del seu estatus que per invertir en el desenvolupament econòmic que arribarà en el darrer quart del segle a ser molt important.


La baronia de Flix i La Palma era administrada per la mateixa corona i a les darreries del segle a Flix hi havia, com a nobles i grans terratinents, els Oriol, comerciants i arrendataris, Alabart i els Castellví, els quals obtindràn força títols honorífics, Carpintier com a comissionat del intendent general de Catalunya i terratinent i com a funcionaris, Adell i Galceran.


El Molí d’Oriol és un antic molí de premses de palanca, situal actualment en zona urbana, entre els carrers: Avinguda de la Llum, Avinguda Catalunya i Carrer del Mercat. És documentat al segle XVIII en una pedra situada a la façana i al segle XVII, en el Capbreu de Flix de 1625 ( Arxiu Històric de Barcelona, Baronies, C-XII-6 )
A la pedra de la façana del es pot llegir:


“ AÑO DE 1789 REYNADO LA MAGESTAT DE CARLOS IV SE AUMENTO UNA TERCERA PRENSA EN ESTE MOLINO SIENDO INTENDENTE EL SR BARON DE LA LINDE Y SU COMISIONADO DON GREGORIO CARPINTIER DE LA CIUDAD DE TORTOSA.”


El molí està declarat Bé Cultural d’interès local i s’hi han dut a terme dues campanyes d’excavacions arqueològiques, mitjançant, el primer any, dos camps de treball per a joves organitzats per l’Ajuntament de Flix, el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Josep Carol. I el segon any, és a dir el Juliol del 2005 per un grup de voluntaris de Flix. Totes dues campanyes, és a dir la del 2004 i la del 2005, dirigides per dos arqueòlegs: Pere Rams i Josep Maria Pérez.
Les primeres excavacions van començar a treure a la llum les antigues estructures del molí, com per exemple, els elements d’una de les premses anomenades de “ biga i lliura “, aquest tipus de premses ja van ser utilitzades pels romans i van caure en desús progressivament amb la introducció de les premses de rolls a cavall pels voltants del segles XIX i XX.
Després d'aquestes dos intervencions arqueològiques, espero que algún dia poguéssim arribar a tenir un museu en el mateix recinte de l' almàssera i que pugo ser un motiu més per visitar Flix.


3 comentaris:

Cesc ha dit...

Me'n alegro molt que finalment t'hagís decidit a escriure coses del nostre poble.

Realment ho estavem esperant! Felicitats!

EL TEU PARE. ha dit...

MOLT BON FET NOIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ester ha dit...

AQUESTA PART LA TROBO MOLT BEN FETA I ADIENT M'HA AGRADAT MOLT A MÉS A MÉS ERA ALGO QUE NO SABIA