La vida podria estar plena de moment dolços com aquests tarrossets de sucre. Però sempre no és així...de vegades tens dies amargs, salats,...no sé com dir-ho. I ara us vull dir que ho sento, ho sento perquè la meva inspiració blocaira no està en els seus millors moments. Només em venen idees per posar al blog abans d'anar a dormir, quan estic al llit amb un ull obert i l'altre tancat, i el problema és que a casa (de lleida) no tinc internet i no puc aixecar-me i posar-me a escriure el que la meva imaginació m'està transmetent. On estic ara, no és fàcil insiprar-te, als ordinadors de la facultat, amb un mun de gent fent treballs de grup. Que si uns parlen de la integració a les aules, els altres de la immigració a Catalunya, els altres de programacions,...que si els altres es barallen per si volen la lletra arial o times new roman! És com a complicat i aquests instants de la vida, no són d'aquells dolços que m'agraden...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada