dilluns, 29 de setembre de 2008

Antònia Font - Alegria...




Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es penyassegat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no vendran cacavets.

Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida... Alegria!

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I alegria...