dimecres, 15 d’abril del 2009

"Impremta Babel"...



“Impremta Babel” m’ha impressionat. És una novel·la amb sentiment i, pel meu gust, molt personal. Em refereixo al terme “personal” per dir que és una història situada a la Ribera d’Ebre, per tant, és l’índret més proper, conegut i familiar per l’autor i és per això que, l’Andreu Carranza, ha sabut descriure cada moment, cada paisatge i cada olor de tal manera que llegint el llibre em sentia dins la novel·la, veien amb els meus propis ulls tot el que passava durant cada instant i sense poder parar de llegir paraula rera paraula.

D’altra banda, vull esmentar que hi ha moltes escenes les quals m’evoquen al poble de Flix i d’altres a Ascó, no sé si l’Andreu s’imaginava aquestes dos vil·les per escriure la novel·la o no, però el què si sé amb certesa és que això ha fet que sentís la història més meva que de ningú.

A més a més, m’ha entusiasmat la manera en què és tractada la censura dels llibres durant els anys seixanta i setanta, perquè no podem oblidar que va patir i va morir molta gent per conservar els clàssics de la literatura i com no, els llibres escrits en català, gallec, basc,... aquesta novel·la, doncs, gira entorn els llibres que sobreviuen en aquests temps i si més no, aquests clàssics de la literatura es converteixen en un fil conductor durant la novel·la.

No cal parlar de l’argument perquè ja el tenim a la contraportada del llibre, i per això creia que seria més convenient explicar-vos les meves sensacions durant la lectura d’aquesta meravellosa història que m’ha arribat molt endins: he rigut i he plorat, però sobretot m’ha enganxat.

L’autor ha estat capaç de posar intriga a un argument molt ben enllaçat, amb uns personatges molt interessants i plens de vida que de ben segur, us sorprendran.

NORMA PUJOL FARRÉ

Més informació sobre la novel·la:
http://imprentababel.blogspot.com

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

segur que serà un dels èxits d'aquest sant Jordi

Anònim ha dit...

És una peça mestra, carregada de motius metaliteraris, un homenatge a la literatura escrita des de l'Ebre i un homenatge a l'imprenta, abraça molts motius i enxampla la visió històrica en general de l'època de les censures... i moltes més coses molt interessants i ben trenades.
Si serà un èxit a Sant Jordi, això és hipersecundari, perquè els secrets de Messi, els secrets de Laporta, o jo vaig votar Carod... entre d'altres mestratges d'alta literatura també seran èxits a Sant Jordi.
Sant Jordi ven més paper insuls que literatura parda.
Posdata: El llibre és molt superior a La Clau Gaudí, però moltíssim eh.


Georgie.

txema ha dit...

EN DOS PARAULES: IM-PRESIONANT

Anònim ha dit...

es un mix entre pà negre i tom sawyer a la catalana, amb el rerefons de la censura, boníssim, absolutament boníssim, una trama increïble, ja espero el proper llibre d'aquest escriptor.


dani

Anònim ha dit...

Hola Dani. L'oncle Andreu diu que el proper llibre ja està al forn! Molt bona la definició del mix!

Norma ;-)