dimarts, 26 de juny de 2007

La música del vent....

Un periodista troba en una catifa portada de l'Índia un missatge del nen que l'ha teixit. És una petició de socors, un crit desesperat, i el periodista no se'n pot desentendre. Tot i que hi ha milions de nens explotats al món, el missatge té un nom, lqbal, i una procedència: la ciutat de Madurai. Un viatge fins a la botiga on es va comprar la catifa mostrarà al protagonista la realitat dels nens esclaus venuts pels propis pares. Però, què pot fer un occidental en un entorn desconegut i en un món que permet l'esclavitud infantil? L'insòlit desenllaç de la història, ple de força i coratge, és un cant d'esperança, tan necessària si es vol eradicar definitivament l'explotació infantil.
Aquest és el llibre que avui m'he començat a llegir "La música del vent" de Jordi Sierra i Fabra. Resulta curiós com de vegades et pots començar un llibre, en aquest cas, per culpa de tenir l'habitació desendressada. Així doncs, ahir vaig decidir posar-me a ordendar i vet aquí, va aparèixer aquest llibre d'entre els llibres, i la veritat: no sé si me'l vaig comprar, si me'l van regalar, si me'l vaig trobar...no sé res, ni em sonava de tindre'l a casa però la qüestió és que només pel títol i per la ressenya de la contraportada ja em van agafar ganes de posar-m'hi. I la veritat és que de moment, no m'ha desil·lusionat, tot i que encara em falta el final!
Una esperançadora història al voltant dels nens esclaus.