Un periodista troba en una catifa portada de l'Índia un missatge del nen que l'ha teixit. És una petició de socors, un crit desesperat, i el periodista no se'n pot desentendre. Tot i que hi ha milions de nens explotats al món, el missatge té un nom, lqbal, i una procedència: la ciutat de Madurai. Un viatge fins a la botiga on es va comprar la catifa mostrarà al protagonista la realitat dels nens esclaus venuts pels propis pares. Però, què pot fer un occidental en un entorn desconegut i en un món que permet l'esclavitud infantil? L'insòlit desenllaç de la història, ple de força i coratge, és un cant d'esperança, tan necessària si es vol eradicar definitivament l'explotació infantil. Aquest és el llibre que avui m'he començat a llegir "La música del vent" de Jordi Sierra i Fabra. Resulta curiós com de vegades et pots començar un llibre, en aquest cas, per culpa de tenir l'habitació desendressada. Així doncs, ahir vaig decidir posar-me a ordendar i vet aquí, va aparèixer aquest llibre d'entre els llibres, i la veritat: no sé si me'l vaig comprar, si me'l van regalar, si me'l vaig trobar...no sé res, ni em sonava de tindre'l a casa però la qüestió és que només pel títol i per la ressenya de la contraportada ja em van agafar ganes de posar-m'hi. I la veritat és que de moment, no m'ha desil·lusionat, tot i que encara em falta el final!
Una esperançadora història al voltant dels nens esclaus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada