Tinc una costum una mica dolenta, potser un defecte, de deixar-me llibres a mitjes algunes vegades. Ho faig perquè m'arriben a les mans altres llibres i no puc esperar a començar-los, perquè la lectura se'm fa dificultosa i lenta ( per moltes causes: tipus de lletra, paper, per la manera d'escriure,...) o bé perquè tinc massa feina i ho deixo per un altre moment. I això és el que em va passar amb " La Clau Gaudí " que tots coneixeu prou bé qui són els seus autors, Andreu Carranza i Esteban Martín, la que vaig tenir que aparcar uns dies damunt de l'escriptori a causa dels maleïts exàmens, però en acabar, va ser el primer que vaig reempendre perquè em tenie tant captivada que cada vegada volia saber més i més del que passava en les pàgines següents. I la veritat, és que em va agradar moltíssim i des d'aquí, vull felicitar als seus autors: ENHORABONA per aquest gran llibre!
Com ja us vaig explicar fa uns mesets, també vaig abandonar la lectura de "Pandora al Congo" d'Albert Sánchez Piñol ja que va voler passar davant "Un home de paraula", però ara, tot aprofitant les meues estones mortes també me l'he acabat.
La veritat és que m'ha sorprés més durant les últimes pàgines que no pas al principi, potser perquè vaig llegir abans "La pell freda", del mateix autor, i ja va deixar el llistó massa amunt. Un resumet de la novel·la:
" Un escriptor anònim que escriu per encàrrec és el narrador de 'Pandora al Congo'. Un advocat li encarrega que escrigui la història de Marcus Garvey, empresonat a Londres, amb l'esperança de salvar-lo de la mort. L'acusen d'haver assassinat a dos germans aristòcrates anglesos durant una expedició per buscar diamants a la selva del Congo. La novel·la passa entre l'Anglaterra del temps de la Gran Guerra i un llunyà racó de la selva africana on els aventurers descobreixen un món subterrani estranyament habitat. 'Pandora al Congo' és el segon volum d'una triologia que va començar amb 'La pell freda'. Malgrat que es tracta de llibres molt diferents, en tots dos hi apareixen monstres. I mentre al primer surten del mar, a 'Pandora al Congo' apareixen de sota terra. Sánchez Piñol té previst que en el tercer volum els mostres vinguin de l'aire."
Us deixo aquí amb el resum de la contraportada del llibre:
"Fill d'un organista que un dia va deixar la seva família per dedicar-se a la música, Jack Burns creix rodejat e influenciat per les dones. Elles l'ajuden a descubrir els plaers de l'erotisme i la sensualitat, però també la seva vocació: la interpretació.
Jack es converteix en actor i aconsegueix fer-se un forat a Hollywood. Però l'ombra del pare absent el persegueix i l'impulsa a emprendre un llarg viatge per Europa. Fins que et trobi narra la història d'un llarg periple per diferents ciutats europees que amaga en realitat la recerca de la pròpia identitat."
"Un relat grandiós que consolida John Irving com un dels més grans novel.listes contemporanis."
2 comentaris:
Una bona col.lecció de llibres. Jo m'he llegit fa poc La clau Gaudí, dels companys Esteban i Andreu. En destaco la laboriosa tasca que han dut a terme per a encaixar tots els fets del llibre amb la realitat. El llibre és amè, es llegeix ràpidament seduït per saber el final.
Pandora al Congo me'l vaig llegir fa més temps i em va agradar molt, sobretot el començament (genial) i el final; potser una mica llarg al mig. Espro amb impaciència el tercer de la trilogia.
Sí, la veritat és que el mig del llibre si que s'em va fer un pèl llarg i el que em va agradar moltíssim va ser el final. Em va sorprendre!
Jo també tinc ganes de que surti el tercer llibre de la triologia; aquesta vegada, pel que he llegit, segurament ens tocarà endinsar-nos en un món d'espècies que viuen a l'aire. A veure que tal!
Publica un comentari a l'entrada