Ahir vaig fer una segona lectura del llibre d'Andreu " Riu Avall" al que se li atorgà el premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó l’any 1995, la primera lectura del qual la vaig fer fa uns 4 anys aproximadament.
Diuen que tot necessita ser vist més d’una vegada, tastat més d’una vegada, llegit més d'una vegada...per així trobar l’essència, el ritme, les coses amagades entre línies,...i sí. M’he n’he adonat perfectament després de llegir aquest llibre.
"Riu Avall" està dividit en sis contes: L'alfaquí de Flix, El cantó de la cana, Pirates de riu, Geisha, La festa del riu i per acabar, La torre de Babel. En tots ells el nostre riu Ebre és el protagonista. M'agrada llegir contes, novel·les, poemes,...i m'agrada encara més quan conec el paisatges que es descriuen, cada racó, cada imatge, en les que jo em sento identificada, al voltant dels llocs que m'he passat més estona o que són els meus preferits de Flix.
Diuen que tot necessita ser vist més d’una vegada, tastat més d’una vegada, llegit més d'una vegada...per així trobar l’essència, el ritme, les coses amagades entre línies,...i sí. M’he n’he adonat perfectament després de llegir aquest llibre.
"Riu Avall" està dividit en sis contes: L'alfaquí de Flix, El cantó de la cana, Pirates de riu, Geisha, La festa del riu i per acabar, La torre de Babel. En tots ells el nostre riu Ebre és el protagonista. M'agrada llegir contes, novel·les, poemes,...i m'agrada encara més quan conec el paisatges que es descriuen, cada racó, cada imatge, en les que jo em sento identificada, al voltant dels llocs que m'he passat més estona o que són els meus preferits de Flix.
Alguns escenaris que apareixen i que tots coneixem són: La Plaça Major ( en el llibre encara Plaça Espanya ), La costa del graner, La barca, lo camí del Pladini, los horts dels Xofars, el barri, la Fàbrica, lo riu ( tal i com he esmentat abans apareix en tots els contes )...I, com a anècdota, vull dir-vos que en algun d’aquests contes apareix un "personatge" curiós, un animal del que jo alguna vegada a la vida he tingut por, i estic segura que molts de vosaltres també: lo "sirulo".
Em va fer gràcia llegir aquest fragment perquè Andreu, al Pregó de festes ho va anomenar com una paraula flixanca curiosa : " De sobte, quan ja enfilava el Pladini, un martxicolí voleià sobre les anques de la mula. Em vaig espantar, vaig imaginari que aquell rat-penat era l’avar d'en Privat que venia a xuclar-li la sang a la mula ".
En definitiva, us recomano aquest recull de contes d'Andreu Carranza! Ja em direu que us ha semblat ( ja sé que molts de vosaltres ja l’haureu llegit).
2 comentaris:
Carranza és un bon escriptor i punt, no cal dir que és un bon escriptor "de les nostres terres"; és un bon escriptor per a totes les terres del món.
Andreu Carranza és un dels millors escriptors de les nostres terres amb el sentit diacrònic del terme i m'aventuro a dir que el millor amb el sentit sincrònic, i, ser un bon escriptor té unes connotacions molt lloables però poc enlluernadores i, Andreu, com Borges, Montserrat Roig o Martí i Pol per posar tres exemples dels molts que hi ha enlluerna i, és per això que és més que un bon escriptor, és literatura emblemàtica i el seu genitiu és de l'ebre, per tant és de les nostres terres i no es pot obviar, per tant si s'ha de dir, perquè afortunadament és nostre, vull dir que és imprescindible.
Publica un comentari a l'entrada