Exàmen...

Aquesta imatge és un exàmen de música de la ESO. Amplieu-la i veureu que bo que és! (No "devie" allargar massa...).

Arnau i Núria....

Bueno, després de l'entrada d'ahir, una mica pujada de to pel meu gust, avui en va una dedicada als meus cosinets de Flix que són com a germans per mi: Arnau i Núria.



I ara em fet un pacte en Arnau, els caps de setmana em farà una mini classe de contrabaix i així sabré algo més.


Mireu que bé que ens ho vam passar tot i que els dos estaven malalts: Arnau va fer de profe, Núria de faristol i jo d'alumna. Arnau em va ensenyar les diferents maneres que hi ha d'agafar l'arc i em va ensenyar unes quantes lliçons.






Ja ho diuen ja, que dels nens es poden aprendre moltes coses!

ESTIC ENCESA...

Què en penseu?

Quedem per fer un treball a les 9 i mija de la nit, cosa comuna amb el meu grup de classe, perquè és quasi impossible quedar a qualsevol altra hora. Doncs, bé, dic...mira aniré un ratet abans a la sala d'estudis i així aprofitaré per actualitzar lo bloc i buscar informació a internet. Però clar, sóc d'aquelles persones que normalment a partir de les 9 ja estic cansada i, ni el meu cos ni el meu cervell donen de sí per tant m'he pres un café ben carregat i a més a més no he pogut anar al gimnàs. Bé, arribant al fons de la qüestió és que mitja hora abans me truquen i me diuen: - Ei Norma, que al final no quedem esta nit, ja ho farem un altre dia, que el treball s'ha d'entregar la setmana vinent.

I Norma, carregada com un ruc, en la merda portàtil i tota la pesca, pues ben puntual al lloc....i em diuen això. I ara que collons faig? no podré dormir ni a les tantes....venga torna a carregar tots los paquetets i veste'n cap a casa, que hi falte gent. Estic enfadada en tothom!

Només desitjo, que me toco lo número de loteria de la once que he comprat avui a mitjes en Carme, siria l'únic bo que em podria passar en lo dia d'avui, "fastigós" dia 26 de novembre.

MEM....

1. Quant temps portes com a blocaire?
Vaig començar amb l'Imaginari al gener d'aquest mateix any.

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?
Podria dir que gràcies a Mani i a una conversa a la que no vaig participar, només vaig escoltar, amb Tantost.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Cada dia descobreixo nous blocs que després els torno a visitar però no hi ha dia que no passa a fer una visiteta pel bloc de Pere Muñoz, pel Manicomi, per Notinflix, per Coses Meves i pel Racó d'Abi.

4. Ets lector anònim d'algun blog?
Sí, de molts. Però no hi deixo palesa la meva assistència perquè normalment no deixo comentaris ja que de vegades no tinc ganes de pensar i d'escriure i d'altres perquè tinc pressa, com no.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Per dir-ne alguns: Marina Martori, Jesús Maria Tibau, ..

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

Doncs....aniria amb el Mani, Amorós, Roser, Clara, i com no en Toff perquè si no fos per ell, moltes nits no tindriem marxa a Flix i a més,ell, sempre hi és.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
A veure....quines preguntes més delicades. Ho deixarem que...amb l'autor del Manicomi....

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Sí, i confesso que ho continuo estant.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Depèn del dia ja que m'agradaria disposar de molt més temps per actualitzar-lo i fer-lo més meu però..."a falta de pan, buenas son tortas", no?

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.

Tal i com jo dic, nomino a:

• Les de Notinflix ( Júlia i Mire )


• Abi


• Roser


• Amorós

Els nens aprenen el que viuen....

• Si un nen viu avergonyit, aprèn a sentir-se culpable; si viu amb tolerància, aprèn a ser tolerant.

• Si un nen viu amb equitat, aprèn a ser just; si viu amb seguretat, aprèn a tenir fe.


• Si un nen viu amb estímul, aprèn a confiar; si viu apreciat, aprèn a apreciar.


• Si un nen viu amb acceptació i amistat, aprèn a trobar amor en el món


• Si un nen viu criticat, aprèn a criticar; si viu amb hostilitat, aprèn a lluitar.


• Si un nen viu amb aprovació, aprèn a estimar-se.

Un conte...

EL PETIT FOLLET I ELS NENS

Hi havia una vegada un Petit Follet que vivia en un país molt i molt llunyà. Però en aquell país sempre hi plovia però no plovia aigua sinó petits brillants que feien música quan queien. Però tot i ser un país molt bonic, al Petit Follet li faltaven coses molt importants per a ell: li faltaven els nens, perquè li encantava fer-los feliços i ajudar-los a fer realitat els seus somnis...i en aquell país només hi havia bolets, arbres, flors,...però no nens.

El Petit Follet, que vivia en un arbre, un dia va sentir que fora de casa seva hi feia molt vent i va sortir a veure que passava i de sobte va començar a tronar i tot seguit a ploure. El Petit Follet va tancar totes les finestres i la porta i va posar-se a dins del llit ben tapat amb una manta perquè feia molt de fred.

La sorpresa la va tenir quan a més de caure brillants del cel, també va caure una fada, la Senyora Fada, que va anar a picar a la porta del Petit Follet i li va dir:

• Hola Petit Follet, vinc a buscar-te perquè necessito ajuda per anar a Lleida...

• I en què et puc ajudar?

• Doncs mira...és que a Lleida hi ha uns nens petits que tenen molts somnis i ningú els ajuda a fer-los realitat!

• Està bé Senyora Fada vindré amb tu!

Llavors, la Senyora Fada i el Petit Follet van marxar volant entre els brillants que queien del cel i van arribar a Lleida. Durant el dia aprofitaven per dormir i descansar en un bosc ja que cada nit tenien molta feina.

Sabeu perquè? Doncs perquè el Petit Follet i la Senyora Fada coneixien tots els somnis dels nens i per la nit anaven a casa de tots per a que els seus somnis es fessin realitat. Això sí, només podien endevinar el que desitjaven a través dels somnis perquè el Petit Follet i la Senyora Fada només podien veure això. Tot el que els nens somiaven i desitjaven es feia realitat gràcies al Petit Follet i la Senyora Fada i a la seva pols màgica, que feia que tot pogués ser realitat.

Així va ser que van fer que tots els nens de Lleida que estaven tristos poguéssin ser més feliços....

I no us penseu que el Petit Follet se’n va tornar cap al seu país, aquell país tant i tant lluny d’aquí sinó que li va agradar tant la ciutat de Lleida, els boscos i els nens que s’hi ha quedat a viure.

No en tingueu cap dubte, si alguna nit esteu tristos, no patiu que mentre dormiu vindran a fer-vos una visita el Petit Follet i la Senyora Fada...ja ho veureu!

Perquè?

No hem penedeixo de gaires coses de les que faig o he fet. Però n'hi ha una que crec que la recordaré tota la vida i a més a més hi ha una persona que de quan en quan també m'ho recorda.
Un dia, de fa uns quants anys, vaig decidir deixar una cosa que havia fet des de petita, ho vaig abandonar per poder dedicar-me de ple a realitzar-ne una altra.
Sí, en aquell moment vaig decidir que era el millor per mi, però ara, us asseguro que si pogués tornar enrera ho faria d'una altra manera, però mai ho hagués abandonat. Perquè encara que després hi hagués tornat, ningú em tornarà aquells quatre anys perduts, mai els podre recuperar...
Ara no estaria tot lo dia donant voltes sobre el mateix, sense dir-ho a ningú, intentant ajuntar totes les peçes d'un trencaclosques i sense aconseguir-ho, perquè hi falta una peça, una peça molt important...

"Vespre"...

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i els soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist
i no saps on anar,
i respires ben fort
i no saps qui ets tu.

"Vespre" Els Pets