dimecres, 14 de novembre del 2007

Un conte...

EL PETIT FOLLET I ELS NENS

Hi havia una vegada un Petit Follet que vivia en un país molt i molt llunyà. Però en aquell país sempre hi plovia però no plovia aigua sinó petits brillants que feien música quan queien. Però tot i ser un país molt bonic, al Petit Follet li faltaven coses molt importants per a ell: li faltaven els nens, perquè li encantava fer-los feliços i ajudar-los a fer realitat els seus somnis...i en aquell país només hi havia bolets, arbres, flors,...però no nens.

El Petit Follet, que vivia en un arbre, un dia va sentir que fora de casa seva hi feia molt vent i va sortir a veure que passava i de sobte va començar a tronar i tot seguit a ploure. El Petit Follet va tancar totes les finestres i la porta i va posar-se a dins del llit ben tapat amb una manta perquè feia molt de fred.

La sorpresa la va tenir quan a més de caure brillants del cel, també va caure una fada, la Senyora Fada, que va anar a picar a la porta del Petit Follet i li va dir:

  • Hola Petit Follet, vinc a buscar-te perquè necessito ajuda per anar a Lleida...
  • I en què et puc ajudar?

  • Doncs mira...és que a Lleida hi ha uns nens petits que tenen molts somnis i ningú els ajuda a fer-los realitat!

  • Està bé Senyora Fada vindré amb tu!

Llavors, la Senyora Fada i el Petit Follet van marxar volant entre els brillants que queien del cel i van arribar a Lleida. Durant el dia aprofitaven per dormir i descansar en un bosc ja que cada nit tenien molta feina.

Sabeu perquè? Doncs perquè el Petit Follet i la Senyora Fada coneixien tots els somnis dels nens i per la nit anaven a casa de tots per a que els seus somnis es fessin realitat. Això sí, només podien endevinar el que desitjaven a través dels somnis perquè el Petit Follet i la Senyora Fada només podien veure això. Tot el que els nens somiaven i desitjaven es feia realitat gràcies al Petit Follet i la Senyora Fada i a la seva pols màgica, que feia que tot pogués ser realitat.

Així va ser que van fer que tots els nens de Lleida que estaven tristos poguéssin ser més feliços....

I no us penseu que el Petit Follet se’n va tornar cap al seu país, aquell país tant i tant lluny d’aquí sinó que li va agradar tant la ciutat de Lleida, els boscos i els nens que s’hi ha quedat a viure.

No en tingueu cap dubte, si alguna nit esteu tristos, no patiu que mentre dormiu vindran a fer-vos una visita el Petit Follet i la Senyora Fada...ja ho veureu!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

m'ha encantat!!

l'has escrit tu????

així que, si algun dia estic tristota me vindran a veure no?? que bé!! jiji


bsitos wapa*

Norma Pujol Farré ha dit...

EI Meri!! Sí me'l vaig inventar jo i a més tinc la partitura per nens feta per mi també!! jeje
A veure si a la nit et tiren la pols màgica!

Muaks

Laia ha dit...

Que bonic Norma!!!

Ara que sóc a Lleida, si mai tinc un dia tonto pensaré en el teu conte i el Petit Follet i la Senyora Fada.

Bsitos

Anònim ha dit...

joo... i a barcelona no hi ha cap Petit Follet???

:P

bona niiit!!!

meRi_.