diumenge, 9 de desembre de 2007

Marques, llums i presagis a Flix....

He trobat un article per internet que pertany al "Boletín informativo del Colectivo Cuadernos, núm. 6 (novembre 1994), p. 12" i m'ha fet gràcia:

"No és el primer cop que es parla d’ovnis a Flix. Ja en la dècada passada havia estat protagonista d’alguns albiraments, fet que va fer que no agafés a ningú de sorpresa les notícies que van córrer a principis del mes de setembre en aquests municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre i que acabaren amb un article d’Ester Armora, filla d’aquesta població, en el suplement «Cataluña» del diari ABC .
El dia 3 de setembre d’enguany, els joves de la quinta de 1969 celebraven el seu vint-i-cinquè aniversari. El dia eixia entretingut a l’ermita del Remei. Davant d’ella apareixen unes marques sobre el terra asfaltat. Són cercles i, segons diuen, la nit anterior no hi eren.
Una de les marques era gran i força perfecta, d’un nou metres de radi. Una altra, més propera a la porta, de mida més reduïda, adés més imperfecta adés sense acabar de tancar-se. Per a alguns són solcs de cotxe, – o de moto diuen altres car eren estrets –.
També hi ha qui es meravella de la perfecció de les empremtes. D’aquesta manera comença a córrer la veu que potser alguna cosa estranya es va posar a l’ermita. I els ovnis estaven servits...
La imaginació de la gent vola. Alguns veuen llums al cel a les nits successives, especialment la setmana del 5 al 11. Els records de les persones són clars ja que tenen com a referència el dia 11, la Diada Nacional de Catalunya. Els que fan aquestes afirmacions no semblen conèixer gaire el cel nocturn. Els testimonis són molt difusos: llums que es traslladen, però força lentament; el cap d’una estona s’han mogut, cosa que recorda astres corrents. Preguntes més precises no tenen cap resposta. Tanmateix insisteixen alguns en tres llums que formarien un triangle (fet que passa sempre que no estan alineades!). Cap al castell, un altra en sentit contrari a la carretera d’Ascó i una tercera que es veia sobre la part alta de la població.
Tampoc existeix resposta unívoca sobre l’hora d’observació, però hi ha coincidència en la franja horària de 21.30 a 23.30. A més es parla de canvis de color.
Els escèptics, que són la immensa majoria, parlen de llums de cotxes, d’estrelles i planetes. Una dona que es dedicà durant diversos dies a intentar confirmar el que s’explicava, no va poder veure absolutament res, tot i disposar d’un bon mirador. Una altra senyora, contràriament, cada dia veia com les llums es movien girant...
Però com altres han dit abans, el senyals del cel no son altra cosa que presagis i ràpidament arriben els esdeveniments. Durant aquells dies d’albirar es treu la vida un tal senyor Segura, fet que és interpretat com la primera desgràcia.
Però l’horror sotjava ja tafaner. Una altra desgràcia floreix a la contrada. El 14 de setembre s’inicia a Nonaspe, a l’Aragó, un incendi forestal que arrasa 4.000 hectàrees i sega la vida de diverses persones, algunes adscrites al Parc de bombers de Flix. El dia 18 finalment és controlat, però no sense haver-se temut per la seguretat de diverses poblacions, entre elles de Flix. Per uns pocs marques, llums, suïcidi, foc i desolació no poden separar-se."

Jordi Ardanuy (1994)


3 comentaris:

Anònim ha dit...

normaa!! he actualitzat en una foto del teu xicot i io avui!! xD

dema tu i ioo!!!


meRi_.

http://www.fotolog.com/meri_8

quim ha dit...

Ja m'en recordo d'això...com passa el temps, 13 anys ja!! Vaig anar a veure-ho, i per mi eren marques fetes amb una moto. Ara lo de les llums no ho vaig veure. El que si que m'ha sorprés és la relació que fa al final sobre els fets (suicidi i incendis) i els suposats avistaments.
Un pel agosara't el tio de publicar això...
En lo munt de llocs que hi ha per anar si arribes a la Terra i foten cap a l'Armita!! Doncs sort que no van arribar la nit de Pasqua que si no marxen corrents. Ho dic per la música que hi posava djarbo.

txell ha dit...

una tarde, ja fa bastants anys (devia tenir uns 8 o 9 anys), anant cap a lleida en mun pare, pels camps akells k hi ha de blat o jo k se el k... hi havie unes marques comletament rodones, n'hi havie dos, i dintre d'una n'hi havie de més petites...

se'm va quedar grabat... i de veritat que no eren marques de tractors perquè ere herba verda fresca i no es veien les marques de les rodes... em va impactar moltissim...

anys més tard, va sortir el pagés d'aquella terra per la tele i es van veure les imatges d'allò que tmb vaig veure jo...

impactant... encara no meu crec ara...

bsitos wapa*