“Perquè una cosa esdevingui interessant, n’hi ha prou de mirar-la molta estona”.

Gustave Flaubert, 1845

Joc musical I...

Va ser ahir a la nit quan estava llegint " Mil cretins" de Quim Monzó i alhora escoltant una música eclesiàstica un pèl estranya a la ràdio quan se'm va encendre una llumeneta a dins del meu cap. La llumeneta portava una imatge, un fragment d'una cançó popular catalana.

A partir d'aquí i de l'èxit que han aconseguit els jocs literaris de Tens un racó dalt del món va ser quan em va venir la idea de que podria fer un o dos cops per setmana un joc musical que consistirà en encertar el títol d'una cançó popular o tradicional catalana, el nom del compositor,...a partir d'un fragment que us mostraré (tot això si vaig rebent alguna resposta d'algú sinó...doncs ho deixaré córrer)

De moment, l'únic que us puc dir és que és un fragment d'una cançó tradicional catalana. A veure si n'encerteu el títol... va animeu-vos que aquesta és fàcil!

Si teniu ganes de jugar em podeu enviar la resposta al meu correu: npujol88@hotmail.com

Catalana amb identitat...

Quan era petita, debia tenir uns quatre anys, muns pares em van fer aquest carnet de nacionalitat catalana que significa molt per mi. A la part del darrera hi ha un "Decàleg del Nacionalista Català":

1. Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació.
2. La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.
3. Llengua, història, comarques, ecologia, folklore, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda'l gelosament i enriqueix-lo.
4. No et venguis Catalunya: ni per partidisme, ni per diners, ni per cap mena de poder...ni per res.
5. No matis ni atropellis en nom de cap consigna. No et deixis matar ni atropellar perquè sí.
6. No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els qui estimen la terra tenen dret a reclamar-la com a seva.
7. No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.
8. No t'enlluernin aventures forasteres. Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva d'ésser solidaria amb tots els homes.
9. No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.
10. Sigues crític: Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva.

Raons que he trobat per internet per posseïr i usuar el carnet de nacionalitat catalana:

• La Declaració Universal dels Drets de l'Home, ratificada per l'Estat Espanyol, segons l'article 10 de la Constitució, diu textualment: 'Tot individu té dret a una nacionalitat'. Cal doncs que els catalans exhibim la nostra nacionalitat, plenament reconeguda per totes les lleis.
• La Constitució vigent diu que som espanyols i catalans a la vegada, per tant hem de tenir els dos carnets i portar-los enganxats a fi de quedar totalment identiticats, i no pas a mitges.
• L’Estatut de Catalunya diu que "gaudeixen de la condició de catalans tots els ciutadans que tinguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de Catalunya" EL CARNET DE NACIONALITAT CATALANA és el document que acredita aquesta ciutadania, que ens honora i dignifica.
• Tots els pobles del món tenen un distintiu que permet els seus ciutadans acreditar que són i a quina comunitat pertanyen. EL CARNET DE NACIONALITAT CATALANA és el document que diu i certifica el què som per naturalesa o per voluntat. I perque tots els edificis públics de Catalunya hi ha la bandera catalana. Amb més raó, a la butxaca de tots els catalans conscients ha d'haver-hi aquest carnet que és com una ensenya personal.

"Abstracte"....

Tinc mala sort, sí d'això només s'en pot dir mala sort. Normalament no em poso malalta gaire sovint tot i que crec que sóc una mica hipocondríaca....

Després d'haver passat una setmana amb la passa lo meu organisme va decidir que era l'hora d'agafar unes angines, no podia ser d'aquí dos setmanes no, havia de ser una setmana abans de l'exàmen de cant.

Així anem bé Norma, tú en angines que segur que aproves (això és el que elles volen que m'intenta creure). Però no, jo les vull vènçer, fer-les marxar de la meva gola i que tot torni a la normalitat.

Si només fos això...però és que ara ja fa més de 24 hores que estic tancada a casa i no puc resistir-ho, necessito una mica d'aire i em penso que ara em canviaré de roba, m'abrigaré i aniré a fer una volta....

A mi estar tancada no em prova gens, ho tinc comprovat, em torno mig boja.

L'Imaginari avui fa 1 any....

Sembla que no pugui ser, fa justament un any que vaig decidir pujar a bord d'una barca que no sabia si em portaria a bon port o no, però jo ho vaig voler intentar.
Estic orgullosa de l'Imaginari encara que sé que el podria portar molt millor però no tinc temps i a mi ja m'han dit moltes vegades que "anar a missa i tocar campanes" no és pot fer. Tot i això avui aquest bloc ja té un any de vida i sense vosaltres mai hagués estat possible.
Moltes gràcies a tots!

( Voleu un troç de pastís?)

Sant Antoni...

Ahir vam fer la foguera de Sant Antoni. Per cert, inaugurant un nou lloc i em penso que si tot va bé serà un lloc per fer-la per bastants anys ja que hi vam estar molt bé. Jo només hi vaig sopar però la gent s'hi ha quedat a fer una paella per dinar i avui hi tornen a sopar. Quina ràbia em fa no poder-hi ser, però és que he d'estudiar...

La veritat és que les nits així, a la vora del foc, xerrant,...per mi són les millors ja que són d'aquelles nits que només es repeteixen un cop a l'any i cada any és diferent.

Diria que va ser una de les fogueres del poble amb més gent i a més, de totes les edats. Va ser tot una mica estrany cap al tard perquè hi havia gent jugant a la botifarra amb la llum enganxada al cap, vam cantar l'himne dels Segadors (com uns fanàtics,....jeje). En definitiva, un any més per recordar!

Van faltar els grallers, una llàstima! Però no erem prous...

VISCA SANT ANTONI (o Visca Santa Prisca...com no va parar de repetir Francesc)

MEM 4...

Aquesta entrada és una mena de MEM que he volgut continuar del bloc Tens un racó dalt del món que consisteix en mostrar l'espai des d'on nosaltres escrivim. He de dir que aquesta és la meva habitació de treball i estudi (on dins del caos hi ha l'ordre) i des d'on escric al bloc normalment, però moltes vegades, quan estic a Lleida, ho faig des de la universitat o la biblioteca.

A veure si el seguiu que m'agrada molt saber des d'on escriuen els blocaires perquè així quan els llegeixo m'imagino l'espai des d'on han estat actualitzant el bloc i és més "xulo".

MEM 3....

1- Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:

...històries dels meus transitoris propietaris quan em podia quedar...

2- Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Un marc de fotos que els meus amics em van regalar quan vaig fer 18 anys, crema nivea, unes sabates de color marró que he de tornar perquè m'he n'he adonat que són de vella, pharmaton complex, un carrilló petitet de l'any de la polca, el carregador del mòbil i ja està.

3- Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?

Ahir a la nit el penúltim capítol de la temporada de Ventdelpla.

4- Sense mirar, quina hora és?

Diria que les 21:30 o porai.

5- Ara mira, quina hora és?

Les 21:35...és que els meus budells, tot i que avui no estan fins, em marquen l'hora de sopar...

6- Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?

A muns iaios que juguen al domino.

7- Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?

Lo dia de l'ermita potser? No ho recordo gaire bé...

8- Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?

Estudiar el què diuen personatges com Piaget, Vygotski, Maslow, Rogers,...teories i teories de psicologia...en definitiva, el que hauria d'estar fent ara mateix en comptes de contestar aquest mem, jeje.

9 - Què portes posat ara mateix?

Vaig una mica rara vestida, porto texans, sabates d'anar per casa, la part de dalt del pitjama i a sobre el meu barnús lila.

10- Vas somiar ahir?

Sí, sempre somio i últimament tinc molts mals sons.

11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?

Normalment tot lo dia me'n ric, és la meua forma de ser...

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?

A veure, hi ha prestatges amb llibres i coses inútils, una foto bastant gran i horrorosa de quan vaig fer la comunió (és lo que té estar a casa els iaios), fotos dels meus amics, d'Albert, Panda i Kumba. Està pintada de color blau cel.

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?

Itan, lo món està ple de coses estranyes...de vegades val més no fixar-te en totes si no vols acabar boig.

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?

Death at a Funeral.

15 - Si et fessis multimilionària de la nit al dia, què compraries?

Sincerament, un pis a Flix.

16 - Alguna cosa sobre tu:

Doncs, no ho sé, avui mateix tinc la passa....(que agradable que sóc).

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la poítica, què faries?

Ara mateix, ja que estic amb tot això de psicologia, doncs m'agradaria aconseguir que l'educació del nostre país sigués més humanista, formar persones amb cultura, amb llibertat i fer-ho a través de l'art.

18 - T’agrada ballar?

Depèn de quina música hem posin.

19 - Què en penses d’en George Bush?

Res. No tinc ganes de pensar-hi ara mateix.

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?

És un nom que sempre m'ha agradat...Estel.

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Magí.

22 - T’agradaria viure a l’estranger?

Mai se sap on et pot portar la vida però jo sempre m'imagino el meu futur vivint a Flix i espero que sigui així.

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

Aix...ja us ho diré un altre dia que avui estic espessa.

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test.

Va, nominaré a Júlia, a Abi (a veure si actualitzes), a Tantost, a Amorós i.....a tothom que tingui ganes de fer-lo (com jo, que no m'ha nominat ningú).

Reflexes d'ignorància...

D'aquest any no passa, m'ho proposo de veritat. Aniré algun últim dilluns de cada mes a la Luz de Gas a veure un concert d'en Manu Guix. És un propòsit i l'he de complir....

A la vora del riu...

(Flix ciutat pubilla 1989)

Només tenia un anyet, quan la nostra vil·la va celebrar el nomenament de Flix Ciutat Pubilla l'any 1989. És una de les meves fotografies preferides de quan era petita.

Com no, perquè estic als braços de mun pare vestida de catalaneta i també, perquè estic a la vora del riu, un dels "racons" preferits del meu poble. Lloc on les he passat de tots colors: veien treballar a mun pare amb molta il·lusió per fundar el Club Nàutic Flix on jo també hi he dedicat moltes hores als entrenaments o "passejades" amb la Esox d'un bon començament i més tard, amb la Boira i el Llaüt Català, alguna que altra excursió amb piraigua... i a més a més és un dels llocs on acostumo anar quan tinc algun maldecap o algun dilema moral dels meus. Podria dir que el nostre riu, l'Ebre, és el meu confessor i allà on vaig dic que tenim el millor riu i la millor barca.

Vernacle....

Tot i que molt sovint trobo coses per internet que em sorprenen, algunes positivament i d'altres negativament, aquest bloc no l'he descobert jo sinó que m'ha arribat a les mans gràcies una bona amistat. El bloc és el següent: Bloc Vernacle.

Al seu perfil només diu que és Vernacle però llavors, signa els seus articles com Jordi Salat. Pel que he pogut esbrinar és un senyor jubilat, culte, investigador, gran catalanista,...i amb unes idees bones i ben argumentades que desenvolupa molt més en el seu bloc com ara que, el castellà podria ser un dialecte del català, que Colón era català,...

Té aquest nom perquè l'autor vol fer un recull d'escrits que segueixen un "criteri vernaclista", entenent per vernacle, la cultura autòctona i natural , la del "Genius Loci", del lloc on hom habita.

Us recomano, que quan tingueu una estoneta lliure us hi passejeu, els escrits són molt llargs però ja em direu que us ha semblat!

El nou disseny...

Ja fa uns dies que es va donar per tancada la votació a l'enquesta que vaig proposar al canviar la cara del meu blog. Tot i que amb un total de 27 vots efectuats, 19 vots han anat destinats a l'opció de que la nova imatge de l'Imaginari és millor, 7 han opinat que era millor l'antiga ( on hi predominava el color negre, el meu preferit), i només 2 han dit que els hi és indiferent.

Doncs bé, després d'aquest rotllo, el que vull dir és que, personalment, encara no estic prou agust amb aquest fons de l'Imaginari i ho voldria deixar escrit. Per això, no descarto la possibilitat de tornar a la imatge antiga si no n'aconsegueixo alguna que m'agradi més...