Només tenia un anyet, quan la nostra vil·la va celebrar el nomenament de Flix Ciutat Pubilla l'any 1989. És una de les meves fotografies preferides de quan era petita.
Com no, perquè estic als braços de mun pare vestida de catalaneta i també, perquè estic a la vora del riu, un dels "racons" preferits del meu poble. Lloc on les he passat de tots colors: veien treballar a mun pare amb molta il·lusió per fundar el Club Nàutic Flix on jo també hi he dedicat moltes hores als entrenaments o "passejades" amb la Esox d'un bon començament i més tard, amb la Boira i el Llaüt Català, alguna que altra excursió amb piraigua... i a més a més és un dels llocs on acostumo anar quan tinc algun maldecap o algun dilema moral dels meus. Podria dir que el nostre riu, l'Ebre, és el meu confessor i allà on vaig dic que tenim el millor riu i la millor barca.
3 comentaris:
bonica aquesta entrada.
tstic imaginant al costat del riu en tots aquets moments d la teva vida; i en tinc molts moments grabats dins meu.
jo ara no tant
però abans quan necessitava estar sola més d'un cop agafava la moto feia voltes i acabava assentada al passeig on observava el riu...i també l'utilitzava de confesor.. xd
en fi catalaneta
mua*
sonia
Crec que a tots els que senten algo pel riu sempre fan cap allí en moments de reflexió... És un lloc únic!
Besitosssssssss
Per cert, has tornat a canviar l'estètica blog!
Així mole més!
Publica un comentari a l'entrada