Ser mestre...

SER MESTRE

Si un fill meu digués un dia:

i ser mestre, què vol dir?

Tal vegada respondria dient:

Ensenyar és servir,

Posar-se a disposició

de l’infant que ho necessita,

desvetllar la vocació

per aprendre n’és la fita.

Que s’estimi la Cultura,

Llengua i Pàtria com sagrats,

tot respectan la natura…

Coneixes seveis més grats?

Si un fill meu digués un dia:

I tot aixó és educar?

Tal vegada respondria:

També servir és estimar.

Conèixer com és l’alumne,

comprendre el seu tarannà,

és pilar i és columna

I el bassament del demà;

I les virtuts i els defectes,

enlairant o corregint,

fan realitat els projectes

I d´amor es van nodrint.

Si un fill meu digués un dia:

I tot aixó és estimar?

Tal vegada respondria

que estimar també és donar.

Si la feina es vol ben feta,

si es cerca la perfecció,

cal una entrega concreta,

cal íntegra donació.

I més en afers lloables

que marcaran un destí

per damunt d’imponderables…

I els mestres en saben, sí!

Si un fill meu digués un dia:

Cal donar, estimar iservir?

Tal vegada respondria

que també donar és morir.

Dia a dia, hora a hora,

començant a cada instant…

Quan un deixeble és fora

ocupa el lloc altre infant…

Com la flor esdevé fruit

i la llavor engendra vida

tot morint per omplir el buit

el mestre en coneix la mida.

Si un fill meu em diu un dia:

De mestre, pare, vull fer!

Tal vegada li diria:

Pare i Mestre m’has fet ser.

Joan Pérez Garcia