Stand by me...

Sensacions...

Buf...ja arriba l'hora de la veritat. L'hora de dir adéu a moltes coses, moments i circumstàncies especials que m'han acompanyat durant 3 mesos.

Hem fa moltíssima pena despedir-me dels nens del col·legi, ells m'han ensenyat moltes coses! També me'n fa despedir-me dels companys de l'escola i els tutors.

Com no em sap greu separar-me de les tres fantastíques companyes de pis amb les que he passat moments de tots colors, hem quedo amb les anades d'olla a les tantes de la nit, amb els sopars a la catalana, veure vent del plà totes apretades com sardines al sofà, quatre llagrimetes de quan en quan, "bailoteos" abans d'anar a dormir, lluita lliure, "lingotazos" o "latigazos" (depèn), etc. Però sobretot i tal com diu la Montse: mirades de complicitat!

És una d'aquelles tristeses amb alegria perquè aquesta expriència ja ningú me la prendrà i l'he aprofitat al màxim...en definitiva...adéu París!

24 hores i a Flix!

Noticia en exlusiva...

Si teniu problemes per visualitzar-lo cliqueu aquí:

http://www.acapela.tv/good-old-times-bb9d57f440c6.html

Fenòmen facebook

El fenòmen virtual amb més persones a totes hores crec que ara mateix és el facebook. No sé si li ha tret importància al messenger però si que estic segura que n'hi ha tret al fotolog i també se'n ressenteixen els blogs. No trobeu?

Això ho he comprovat amb els amics de la colla (posem que som aproximadament una vintena). Bé, cap d'ells, tret de jo mateixa, tenia blog, només 4 persones tenien el fotolog al dia i resulta ser que ara tots els de la colla, menys dos, tenim facebook. Segons aquesta estadística d'anar per casa...el facebook està entrant a les vides de moltes persones.

Per aquells que encara no saben el què és us ho explicaré a partir de la definició i explicació que es pot trobar a la viquipèdia:

"Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

El nom de Facebook (llibre de cares) es refereix dels llibres amb fotografies que representen els membres d'un campus universitari nord-americà, que es donen als nous estudiants o personal.
Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d'haver assolit l'èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.

El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana."

No sé que voleu que us digui però...encara no teniu facebook? jaja

Més fotos....

El desembre congelat...

Ja començo a sentir l'ambient nadalenc, les emocions, la il·lusió....ho pressenteixo a l'escola ja que els nens começen a estar nerviosos. Alguns perquè tenen ganes d'anar a casa seva, altres perquè s'apropen els regals, altres il·lusionats per fer la postal de nadal més bonica i poder guanyar, els altres preparant cançons pel festival de nadal....
El festival de nadal el celebrarem aquest dissabte aquí a Paris i des de l'assignatura de música i de l'extraescolar de coral hem treballat molt per què surti el millor possible.

Tot i que l'escola és bilingüe espanyola i francesa, nosaltres (Carme i jo) hem escollit una nadala tradicional catalana per ensenyar als nostres alumnes, concretament El desembre congelat però amb una versió més folk. Ho fan super bé, els agrada i s'esforcen molt a pronunciar el català correctament...són encantadors! A veure que us sembla, ho intentarem fer el més aproximat possible a aquesta versió:

Coc coc coc coc coc....

No us diré el perquè del títol de l'entrada...només que hem rigut molt molt i molt.

Dijous van arribar Rosa, Raquel i Meri a París i avui al matí ja m'han abandonat! Ha sigut una setmana molt intensa des de que va venir Albert fins avui! He estat tot el dia de bòlit cap aquí i cap allà però ha valgut la pena...sí, senyor! Ni tant sols he tingut temps d'actualitzar com déu mana el blog. Però ara ja intentaré posar-me al dia.

Aquests cinc dies hem fet de tot: visitar la Torre Eiffel, la Plaça Trocadéro, els Champs Elysées, l' Arc del Triomf, Notre Dame, Quartier Latin, Sacré Coeur, Montmartre, lo bar d'Amélie Poulain, lo museu de l'erotisme, el Moulin Rouge, lo típic restaurant francès Le Chartier, de festa al Rex Club, lo museu del Louvre, la Plaça de la Concorda, la Nòria, Les Halles, el Pompidour, Les Galeries Lafayette (és important per comprar, però sobretot, per la cupula i el gran arbre de nadal),...

A banda d'això a molt pesar de totes també hem visitat Quik's i Mc Donalds i em menjat molt, massa!!!

Però bé, sirà d'aquells dies que recordaré sempre...us deixo amb unes quantes fotos! I demà en posaré més...i ara Raquel i Meri me contestarien:

- clanrrooooou!!!!

Visita sorpresa...

Dimarts vaig tenir una sorpresa molt especial...va vindre Albert a Paris!

Tres dies inoblidables...

Ser mestre...

SER MESTRE

Si un fill meu digués un dia:

i ser mestre, què vol dir?

Tal vegada respondria dient:

Ensenyar és servir,

Posar-se a disposició

de l’infant que ho necessita,

desvetllar la vocació

per aprendre n’és la fita.

Que s’estimi la Cultura,

Llengua i Pàtria com sagrats,

tot respectan la natura…

Coneixes seveis més grats?

Si un fill meu digués un dia:

I tot aixó és educar?

Tal vegada respondria:

També servir és estimar.

Conèixer com és l’alumne,

comprendre el seu tarannà,

és pilar i és columna

I el bassament del demà;

I les virtuts i els defectes,

enlairant o corregint,

fan realitat els projectes

I d´amor es van nodrint.

Si un fill meu digués un dia:

I tot aixó és estimar?

Tal vegada respondria

que estimar també és donar.

Si la feina es vol ben feta,

si es cerca la perfecció,

cal una entrega concreta,

cal íntegra donació.

I més en afers lloables

que marcaran un destí

per damunt d’imponderables…

I els mestres en saben, sí!

Si un fill meu digués un dia:

Cal donar, estimar iservir?

Tal vegada respondria

que també donar és morir.

Dia a dia, hora a hora,

començant a cada instant…

Quan un deixeble és fora

ocupa el lloc altre infant…

Com la flor esdevé fruit

i la llavor engendra vida

tot morint per omplir el buit

el mestre en coneix la mida.

Si un fill meu em diu un dia:

De mestre, pare, vull fer!

Tal vegada li diria:

Pare i Mestre m’has fet ser.

Joan Pérez Garcia