Uiiii, quin cap de setmana!

Jeje, bueno he tornat de la neu sana i estalvia, pero en unes agulletes que te cagues i això que només vai portar los esquís als peus durant una horeta, imagina't!

Ja ho sabia jo que això de l'esquí no ere per a mi, però s'ha de probar per poder parlar.

Después de caure unes quantes vegades i fer caure a Neus per culpa meva, vaig decidir deixar-ho estar!

Però, a banda d'això la sortida a Andorra m'ha agradat, la companyia ere molt bona, al costat de l'hotel teniem el telecadira i també la botiga de llogar el material i a més a més a 500 metres una discotequeta que estava prou bé, no podiem demanar res més!

Potser hi tornare algun altre cop, ja u veurem, lo segur és que no esquiaré, això de pujar i baixar per unes costes en los peus lligats no és lo meu!

Un home de paraula...

Fa uns dies us vaig explicar que m'havia de començar a llegir "Pandora al Congo", i me'l vaig començar, però el vaig tenir que deixar de banda perquè el dia del meu cumpleanys "un noi de paraula" em va regalar un llibre d'Imma Monsó titulat " Un home de paraula".

Ara que ja m'he l'he acabat us puc dir que ha estat la novel·la més emocionant i reflexiva que mai he llegit ( que ara per ara me'n recordi ).

Aquesta novel·la hem va enganxar des del primer dia, no podia parar de llegir i ahir a la nit vaig llegir els últims capítols i relament era com una necessitat, una necessitat d'acabar el llibre en aquell precís instant perquè cada paraula, cada frase, cada paràgraf...em feia arribar una sensació al cap, una reflexió de moltes coses de la vida.

Parla d'una mort sobtada d'una persona estimada, el Cometa, narrada per la Lot i donant-li molta importància a la filla, la Píulix.

El llibre intercala capítols A i B, és una història en dos temps. D'una banda el relat d'un amor ric i complex, un amor absolut, suficient en sí mateix, i, de l'altra, el d'un procés de dol que es converteix, amb els dies i els mesos, en un procés de reconstrucció de l'ésser desaparegut i d'acceptació del seu llegat.

En definitiva, us recomano aquest llibre a tots i a totes.

A la persona que me'l va regalar, a qui li dic "un noi de paraula", moltes gràcies!

Solució

Bueno aquí teniu la solució del quadre que us vaig penjar. Que havieu trobat tots els rostres o que??? Segur que no.....

1) Cara enfront el cel.

2) Cara de perfil al cel.

3) Cara de perfil al cel.

4) Cara de perfil al cel.

5) Cara de perfil al cel.

6) Senyora amb faldilles llargues.

7) Nen als braços d'aquesta senyora.

8) Vellet amb barret i barba blanca.

9) Cara gran de perfil formada per l'arc, la senyora, el vellet... i el gos, que es la seva mà arropenjada al pit.

Vitruvi!

Avui us faré una ressenya sobre un altre grup: Vitruvi ( Joan, el guitarrista també estudia amb mi).

Aquest grup neix a Ginestar a principis del 2005 després de la dissolució de Raïna.

La música que ells toquen és d'estil pop independent i en català; intenta però, amb les seves melodies i harmonies, acostar-se a un públic divers i àmpli.

Entre els seus referents, tant a nivell compositiu com de sonoritat, hi trobem grups com Coldplay, Radiohead o R.E.M.

Vitruvi són:

• Marc Sendra, veu i guitarra;



• Joan Farnós, guitarra;



• Pau Margalef, veu i teclats;



• Albert Ballester, baix;



• Jaume Florenza, bateria.

La formació de la Ribera d'Ebre tenen una maqueta de quatre temes que va utilitzar l' any passat per presentar-se a diversos concursos musicals i que els ha servit per guanyar el premi al Joventut al grup amb més projecció de futur del Sona 9. Potser la cançó més recomanable és " El llarg viatge" d'aquesta maqueta.

Han presentat fa molt poc el nou single, 2 Cors. Enregistrat i mesclat als estudis de Musiclan a Avinyonet de Puigventós a l'octubre de 2006. Sota la producció d'Alex Rexach. Aquest single ha estat distribuit a les principals radios del pais, i ja es pot escoltar en alguna d'elles com per exemple iCAtFm.

Un dels propers concerts serà el dia 22 de Març al T-Music de Lleida.

Les Pipis!!

CARNAVAL, CARNAVAL!! tirititi tirititi!!! jeje

Un any més el carnaval ja ha passat i la veritat és que este any ha estat, per mi, un dels millors en els últims anys. A Flix hi van haver un gran nombre de participació de colles i naltres este any vam triar el disfras de Pipi Calzaslargas! Erem 12 i els nois de la colla disfrassats de Bola de Drac, van acabar sent els guanyadors de disfressa de grup a La Sala! Felicitats, estave molt currat!! ( a les fotos hi falte gent però de moment només tinc estes, n'afegiré més d'aquí uns dies)

El que no em va acabar d'agradar va ser el discurs de Carnestoltes que este any va vindre en poca cosa a dir però bueno...deu ser perquè l'any passat ja s'hi va lluir ;_)

I ara....a esperar el carnaval d'estiu!!!

Cronistes!

Avui us parlaré d'un grup format a principis del 2006. Joves provinents de diferents grups i diversos estils units per captar l'essència de la música tradicional i donar-li la volta per portar-la a l'actualitat per tal de que pugui arribar a tothom.
En resum aquest grup mesclen una sonoritat tradicional amb música moderna i de diferents cultures com la basca, catalana, occitana, irlandesa, bretona,...

Cronistes són:

• Roser Loscos: Violí i veu.


• Jonathan Galeano: Guitarra elèctrica i acústica.


• Xavier Leon: Bateria i percussions. Veu.


• Joan Baró: Guitarra acústica. Veu principal.

Des de la seva formació, Cronistes ha gravat una maqueta a l'estudi Crazy House de Lleida, i ha oferit un seguit de concerts per Catalunya (Lleida i província), i Euskal Herria (Txingudi). Van fer un viatge a Suïssa, on van tocar en dues dates consecutives: 3 i 4 de novembre. A Brugg i Bremgarten respectivament.
El pròxim concert serà al Cafè de l'Escorxador de Lleida el divendres 16 de març.

He de dir que jo els vaig conèixer perquè un dels seus components, Xavier, estudia Magisteri Musical, com jo, i va a la meva classe! Però mira si fa dies que ens coneixem i encara no havia sentit mai res, i la veritat m'he quedat bocabadada! jeje

Aquí teniu una de les cançons per poder sentir ara és bretona, adaptada al català. La bella molinera:

I per saber-ne més i sentir algunes de les cançons de la seva maqueta cliqueu aquí

http://cronistes.cat/

Gira, gira...

Aquesta figura sembla que es mogui espontàniament. De fet sempre es mou la zona que no estem mirant directament.

Il.lusions òptiques....

Les nostres idees i pensaments són un reflex de la realitat del món. Tota la informació que tenim ens arriba a partir d'un estímul extern, el qual percebem gràcies al sistema sensorial (vista, oïda, tacte, olfacte i gust).

Així doncs, la informació que filtrem amb els nostres sentits passa posteriorment a ser processada i modificada pel nostre cervell, per a ser compresa i emmagatzemada mitjançant els símbols i el llenguatge, en el cas dels éssers humans. Però... què passa si els nostres sentits ens enganyen?

En aquest quadre podreu veure moltes més coses de les que t'imagines, afina la vista i intenta trobar els 9 rostres que hi ha!!

Ja penjaré la solució per si alguna cara us ha passat per alt.

Solució dels enigmes

Bueno pues, averem, com molt bé va dir Tof, l'home ofegat cau de cap per avall i mort ofegat arribant-li només l'aigua fins als genolls.

I l'altre enigma (que ha resolt Mongui), el de l'home que cada nit fa el mateix, resulta ser que treballa en un far i una nit s'oblida d'obrir la llum i durant aquella nit passa una cosa horrorosa a un vaixell. El dia següent es desperta i llegeix la notícia als diaris. Llabors se sent culpable i es suïcida!

El teu sou és correcte?

M'he n'he assabentat que per internet hi ha una nova pàgina web a través de la qual es pot calcular si el sou que tenim és correcte tenint en compte una sèrie de factors com ara el nivell salarial general del mercat.

Així doncs, si voleu saber si les vostres retribucions estan bé, podeu visitar la següent pàgina: www.cuantoganas.com i ho sabreu!