Fa uns dies us vaig explicar que m'havia de començar a llegir "Pandora al Congo", i me'l vaig començar, però el vaig tenir que deixar de banda perquè el dia del meu cumpleanys "un noi de paraula" em va regalar un llibre d'Imma Monsó titulat " Un home de paraula".
Ara que ja m'he l'he acabat us puc dir que ha estat la novel·la més emocionant i reflexiva que mai he llegit ( que ara per ara me'n recordi ).
Aquesta novel·la hem va enganxar des del primer dia, no podia parar de llegir i ahir a la nit vaig llegir els últims capítols i relament era com una necessitat, una necessitat d'acabar el llibre en aquell precís instant perquè cada paraula, cada frase, cada paràgraf...em feia arribar una sensació al cap, una reflexió de moltes coses de la vida.
Parla d'una mort sobtada d'una persona estimada, el Cometa, narrada per la Lot i donant-li molta importància a la filla, la Píulix.
El llibre intercala capítols A i B, és una història en dos temps. D'una banda el relat d'un amor ric i complex, un amor absolut, suficient en sí mateix, i, de l'altra, el d'un procés de dol que es converteix, amb els dies i els mesos, en un procés de reconstrucció de l'ésser desaparegut i d'acceptació del seu llegat.
En definitiva, us recomano aquest llibre a tots i a totes.
A la persona que me'l va regalar, a qui li dic "un noi de paraula", moltes gràcies!
