Històricament s’han donat casos reals de “ nens salvatges”. I fa poc per la televisió vam poder veure un cas d'una nena que va estar vivint a la selva i va ser trobada fa cosa d'un mes. Però uns anys enrrera, al 1970, a Los Ángeles, uns assistents socials van trobar un cas d’una nena que va estar tancada en una habitació durant molts anys, estava subdesarrollada, no caminava...aquest és el cas d’una nena anomenada Jenny.
La hipòtesis es que els gens dels principis del llenguatge s’han d’utilitzar abans de la pubertat. La qüestió està en si la nena era retrassada de naixement o per causa de l’aïllament que va sofrir. Va ser gravada durant centenars d’hores i així van anar realitzant l’estudi nombrosos especialistes.
Bé doncs, aquesta nena va estar sense contacte humà fins que els treballadors socials ho van detectar. Va ser un 4 de novembre de 1970, quan ella tenia 13 anys. Durant aquest temps va estar lligada a una cadira amb un orinal incorporat i obligada a asseure’s sola, sense ningú amb qui parlar, quan feia alguna mena de soroll els pares l’hi pegaven, no tenia res per a observar, només les 4 parets que l’envoltaven.
Quan el cas es va donar a la llum, la seva mare denunciava que ella també havia estat víctima del maltractament del seu marit, aleshores ell és va suïcidar.
Quan va arribar a l’hospital era una nena fràgil, inquietant i preciosa. Caminava d’una manera molt estranya, escopinava, no feia cap soroll,...
James Kent, el seu psicòleg, explica en el documental que explorava intensament tot el que hi havia al seu entorn.
Llavors, durant 4 nits, el psiquiatra Say Shurey, va fer uns estudis connectant-la a una màquina i i va observar que hi havia moltes ones en els somnis i això era un fenomen anormal.
Durant el maig del 1971 l’esperança va créixer quan en una classe que estava sent gravada, li van ensenyar a cordar-se les sabates i ella va pronunciar la seva primera paraula: “doctor”, començava a parlar. Això va ser una gran millora en el desenvolupament de la Jenny.
Aquest estudi semblava obrir noves noves perspectives per a l’estudi dels processos d’adquisició del llenguatge.
La Jenny no va arribar a parlar correctament però el nombre de símbols que podia manejar era bastant ampli, i fins i tot va arribar a adquirir un petit vocabulari i va aconseguir a formar algunes petites i desordenades frases.
Però les deficiències en la metodologia aplicada en l’estudi d’aquest cas no van arribar a posar a prova la tesi segons la qual, si és cert que naixem amb una predisposició genètica per a l’adquisició del llenguatge, hi ha un temps límit per al seu desplegament, de manera que es torna impossible el desenvolupament de les estructures lingüístiques i cognoscitives.
Però aquest no va ser el primer cas de nen salvatge, sinó que al 1800, al sud de França ja es va detectar un cas semblant, d’una estranya criatura, anomenat Víctor d’Aveyron.
Tenia una forma humana però un comportament animal. El que es va voler investigar amb ell va ser anomenat “ L’experiment prohibit” i el van portar a l’ Institut Nacional per a Sords encara que no ho era.
Jean March Itard, era jove i va veure la seva gran oportunitat per fer-se un rogle a la medicina i va decidir estudiar-lo i treballar amb ell. (veure foto de dalt)
Itard apuntava tot el treball realitzat amb Víctor en el seu diari personal, i això fa que sigui un dels casos més ben documentats sobre nens salvatges.
El cas d’aquest nen va ser portat al cinema per François Tuffaut amb la pel·lícula “ El pequeño salvaje”.
Personalment, no m'hi havia parat a pensar mai en la complexitat que presenten aquests casos, però l'altre dia a una assignatura ens van passar un vídeo de la Jenny que, sincerament, em va sorprendre.
