La il·lusió de la República...

El 4 d'Octubre de l'any passat, vaig assistir a una conferència de la Universitat de Lleida a càrreg de Josep Gonzàlez-Agápito ( professor de la UAB) i Salomó Marqués (professor de la UdG).

A la conferència, anomenada " La il·lusió de la República ", ens van explicar que a finals dels anys setanta a Catalunya es van impulsar molt activament les escoles d'estiu, l'organització de jornades d'educació als Països Catalans.

Van fer un repàs de la història de l'Educació a Catalunya centrada, sobretot, en l'època anterior, el durant i el després de la República i quina era la realitat de l'escola en aquells temps.

A partir d'aquella conferència, i de l'assignatura de Teories i Institucions Contemporànies de l'Educació vaig començar a entendre i a interioritzar que l'educació és un camí per transformar la societat.

Uns mesos més tard em vaig comprar el llibre de Raimon Portell i el mateix " conferenciant " Salomó Marqués titulat " Els Mestres de la República ". Me'l vaig començar a llegir fa temps, però el vaig abandonar per altres lectures, però la setmana passada el vaig reempendre i ja estic a punt d'acabar-lo, i sincerament me'n penedeixo de no haver-lo llegit més aviat.

Aquest llibre narra la experiència d'aquells mestres que durant la II República van aconseguir canviar l'escola més dura i conservadora, per una escola nova, pública, moderna, laica, progressista i com tots aquests avanços aconseguits van ser suprimits en arribar la dictadura franquista.

És un homenatge a tots aquells docents catalans que van fer possible que tots els nens i nenes poguéssin anar a escola i poguéssin rebre una educació independentment de quina fós la seva classe social.

Us deixo amb la ressenya del propi llibre que crec que resumeix molt bé el continut del mateix:

"Quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers,malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d'Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'entorn, apropiar-se'l i construir-se'n una imatge. Els nens deixaven d'estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària".

Els mestres de la República és, doncs, un homenatge a totes aquelles persones que van lluitar per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.