dimarts, 13 de novembre del 2007

Perquè?

No hem penedeixo de gaires coses de les que faig o he fet. Però n'hi ha una que crec que la recordaré tota la vida i a més a més hi ha una persona que de quan en quan també m'ho recorda.
Un dia, de fa uns quants anys, vaig decidir deixar una cosa que havia fet des de petita, ho vaig abandonar per poder dedicar-me de ple a realitzar-ne una altra.
Sí, en aquell moment vaig decidir que era el millor per mi, però ara, us asseguro que si pogués tornar enrera ho faria d'una altra manera, però mai ho hagués abandonat. Perquè encara que després hi hagués tornat, ningú em tornarà aquells quatre anys perduts, mai els podre recuperar...
Ara no estaria tot lo dia donant voltes sobre el mateix, sense dir-ho a ningú, intentant ajuntar totes les peçes d'un trencaclosques i sense aconseguir-ho, perquè hi falta una peça, una peça molt important...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Norma, has d'aprendre que a n'esta vida hem de prendre decisions. Decisions que pot ser sovint, ens en penedirem xo que hem de saber conviure en elles. Pot ser el que tu vas deixar de fer fa temps no es el mateix del que jo una vegada vaig decidir no fer, però saps que penso? Que mai es tard x fer quelcom que vulguis fer!
Pensa-ho.
Gemma.

Roser ha dit...

Mira Norma has et presto el meu lema: les descisions sempre són bones pq en el moment que les vas prendre ho eren. Però pensa que si ara tens la oportunitat de tornar-hi i no ho fas ningú et tornarà els 8 anys que hauràs perdut quan dintre de 4 anys hi tornis a pensar.
Tu mateixa!