Bona Castanyada!

Disfruteu de les castanyes, dels panellets fets a casa i de la bona companyia!

Sopar de musical...

Ahir ens vam ajuntar els tres cursos d'Educació Musical de la UdL i vam fer un sopar al Wok. Erem una cinquantena de persones (va faltar gent, sobretot de tercer, pel tema de les pràctiques) però vam xalar de valent:

I a casa...

El primer que vaig fer el divendres a les 3 de la matinada quan creuava el pont amb el cotxe va ser baixar la finestra i sentir la lleugera olor a clor que tant m'agrada sentir quan fa temps que no estic al poble...Quan hi estic, normalment no la sento, però això d'estar un mes i pico sense estar-hi va fer que la sentís.

La veritat és que estic feliç de poder estar a Flix amb totes les persones que estimo: els amics, la familia, Albert i el poble. M'ha anat molt bé aquestes petites vacances i així calmar una mica la sensació d'enyorança que tenia.

Veig que per aquí tot continua igual: durant el cap de setmana a les tardes a la pizzeria a fer el cafè, a la nit a l'escala i després a Springflix! La mateixa gent, les mateixes cares, sentir les mateixes rialles...això m'encanta! Anar pel carrer i dir hola i adéu a tothom, parar-te a xarrar,...és bonic i no ho trobés enlloc!

Amb els de la colla com sempre, menys Núria perquè està a Roma. Hi ha hagut una petita variant perquè ara toca sessió de guitarra a la pizze a l'hora del cafè, abans era a l'hora del bermut. Andreu ens té ben entretinguts una estoneta...jeje. I a la nit a sopar a La Social...com trobava a faltar les patates braves (em van semblar les més bones que havia menjat a la vida!).

I bé, ara per Flix, amb petites escapades a la uni, fins el dia 6 de Novembre!

Amb ganes....

D'arribar per fi....a TERRITORI COMANCHE! jajajaja

Les 4 estacions de Vivaldi, Requiem de Mozart...

Ahir al vespre vaig tenir la sort d'assistir a un concert de música clàssica que es va fer a l'esgésia de la Madeleine. Entre altres obres vam poder escoltar "Les quatre estacions" de Vivaldi i el famós "Requiem" de Mozart.

La veritat és que escoltar aquestes grans peces de l'història de la música clàssica dins d'una església d'aquestes característiques té un valor afegit.

Els artistes van ser els de la "French Chamber Orchestra" amb la solista kyung Sun Lee i el director Gaspard Brecourt.

En el Requiem s'hi va afegir un fantàstic cor: "Marc Antoine Charpentier" amb els solistes següents: A. Loilier (soprano), M. Zviadadze (mezzo), C. Hidalgo (tenor) i SJ Kim (baix).

Felicitats Carme...

Avui estem de celebració al pis!

Detalls aquí...

Noves tecnologies aplicades a l'ensenyança de l'espanyol a l'exterior...

Aquest cap de setmana hem fet un curset intensiu de 20 hores sobre les noves tecnologies aplicades a l'ensenyança de l'espanyol a l'exterior. L'han orientat cap a l'ensenyança de l'espanyol perquè estem a França però és totalment aplicable per a nens i nenes nouvinguts a Catalunya, per nens que necessiten estar en les aules d'acollida i aprendre el català... El curs l'ha organitzat la FETE de la UGT i l'hem dut a terme al centre de recursos de Paris. El curset ha estat impartit per dos ponents: Esther Fernández-Valdés Lloret i Luisa Telenti.

El curs ha estat molt bé, la veritat. Ahir ens van introduir una mica dins el món de les TIC dins l'aula, ens van fer una mostra de les activitats que es poden dur a terme per l'ensenyança d'una nova llengua i l'ús del blog com a recurs didàctic.

Avui la cosa s'ha centrar molt més en la creació de power points, ens han ensenyat a crear una pàgina web de la manera més fàcil i senzilla però totalment útil i suficient per aplicar-ho a la tasca educativa i a més a més, i el que a mi m'ha semblat més interessant, productiu i nou ha estat la utilització dels "hot potatoes" com a recurs didàctic.

A banda d'aprendre moltíssimes coses, també hem conegut nous mestres, professors i professores que estàn aquí a Paris, tant interins com funcionaris, i això ens ha servit per aprendre moltes més coses sobre les opcions que tens quan acabes la carrera, cosa que ningú t'explica a la universitat. En fi, un cap de setmana molt i molt productiu!

I comença el compte enrere...

"Viva la vida" de Cold Play...

Escoltar-la cada dia és com un regal, em fa ser més feliç!

Aujourd'hui je suis très fatigueé...

Avui ha sigut un dia dur i intens però molt ben aprofitat: dos companyes del pis i jo ens hem aixecat a les 6 i mitja del matí (per mi que ens hem grillat), hem esmorzat i hem anat xino-xano cap a la piscina d'Auteuil, a una mitja horeta de casa. Allà hem fet unes quantes piscines i a les nou menys deu entràvem, ben puntuals, per la porta de l'escola. Al cole ha sigut un dia molt normal, els nens estaven tranquil·lets i a les quatre hem anat a casa a berenar.

Seguidament, hem agafat el métro a Trocadéro fins a Pasteur i llavors, la línia verda fins a Porte de Versalles. Allà hem arribat al Saló de l'automòbil i ens hem passejat tota la tarda per aquells pavellons (ja penjaré les fotos amb els descapotables un altre dia).

La cosa està en que ara no m'aguanto, m'adormo mentre intento llegir lo meu super llibre que em vaig comprar desesperada perquè m'avorria alguns ratets, "El juego del ángel" de Carlos Ruíz Zafón, en castellà perquè aquí no hi ha res més, i ara se'm tanquen els ulls....

...bona nit!

"L'amistat"...

«I un adolescent va dir: parla’ns de l’amistat.

I ell va respondre dient: El vostre amic és a la mida de les vostres necessitats. Ell és el camp on sembreu amb afecte i feu la collita amb agraïment. És la vostra taula i el foc de la vostra llar,ja que aneu a ell amb la vostra gana i l’aneu a trobar cercant la pau. Quan el vostre amic manifesta el seu pensament, no temeu el “no” de la vostra opinió, ni amagueu el “sí”. I quan ell calla, el vostre cor continua escoltant el seu. Perquè en l’amistat, tots els desigs, idees, esperances, naixen i són compartides sense paraules, en una alegria silenciosa. Quan us separeu del vostre amic, no us afligiu. Ja que allò que estimeu en ell pot tornar-se més clar en la seva absència, com per a l’alpinista és més clara la muntanya, vista des de la planúria. I que no hi hagi cap altra finalitat en l’amistat que no sigui la maduració de l’esperit. Ja que l’amor que no procura altra cosa que no sigui la revelació del propi misteri no és amor, sinó una xarxa estesa, i només les coses inútils hi quedaran atrapades. I que el millor de vosaltres mateixos sigui per al vostre amic.Si ell ha de conèixer el flux de la vostra marea, que en conegui també el reflux.

Perquè, què serà del vostre amic si només el cerqueu per passar el temps?

Busqueu-lo sempre en les hores vives. Ja que el paper de l’amic és omplir les nostres necessitats, i no el nostre buit. I en la dolçor de l’amistat, que hi hagi rialles i compartir de plaers. Ja que a la rosada de les petites coses, el cor hi troba el plaer i la frescor.»

"El profeta" de Gibran Khalil Gibran.

La biblioteca...

Aquí al col·legi on estem, a banda de fer les pràctiques de diverses matèries, també tenim unes quantes hores del nostre horari destinades a la biblioteca. La setmana passada ja vam començar la nostra tasca. Es tracta de catalogar els llibres i introduïr-los dins un programa, ordenar tots els llibres per diferents categories i cicles i a més a més fer un reestructurament de la biblioteca. Per tot això han necessitat la nostra ajuda, de les practicants, i nosaltres amb molt de gust ho hem acceptat!

La curiositat del tema arriba quan l'altre dia ordenant ordenant, em vaig trobar uns quants exemplars de llibres amb català (em va sorprendre pel fet que és una escola espanyola) i em va fer moltíssima il·lusió! Llavors el mestre encarregat de la biblioteca em va explicar que anys enrera s'impartia català per als nens en horari extraescolar perquè hi havia molt alumnat català.

Montmartre...

Ahir vam estar tot el dia de visita al barri de Montmartre. Vam anar al Sacré Coeur i al Moulin Rouge. Sense saber-ho vam arribar allà i vam veure moltíssim moviment, orquestres pel carrer, gent de cofradies de vins amb vestits molt llampans, una fireta de productes alimentaris francesos: formatges, pastíssos típics, crèpes, vins, cava, "escargots". Vam pregutar i ens van explicar que eren les festes populars del barri de Montmartre, ho sigui que hi vam anar el dia més apropiat! Així que, a més a més de fer una visita cultural també la vam fer gastronòmica!

Al Moulin Rouge no hi vam entrar, només ho vam mirar per fora ja que una entrada per un espectacle senzill ens costava 72 euros....i no ens ho podem permetre! jeje

I bé, a la nit vam decidir sortir de festa pel barri latino, vam sortir cap allà a la una de la nit, i no ens van deixar entrar a cap lloc perquè tot ho tancaven a les 2 de la matinada! El pròxim dia...al Rex Club! (que ens va dir una noia de París que era lo millor)

Patty Smith...

Tal i com ja vaig comentar a un altre post, el dissabte passat es va celebrar a París la Nuit en Blanche que consisteix en que al carrer se celebren una sèrie d'actes culturals com per exemple concerts, esglésies obertes per visitar-les, et trobes alguns artistes pel carrer,... I nosaltres vam decidir anar al concert de la Patty Smith que es celebrava a l'Eglise San Germain de Près. Vam anar a sopar a una pizzeria i tot seguit ens vam dirigir cap al lloc i ens vam trobar amb un mun de gent. L'espera va ser llarga, dos hores i pico (per una explicació més detallada de l'eterna cua us podeu dirigir aquí ). El concert va estar molt bé, el fet de ser dins d'una església li donava un aire diferent a la música i un valor afegit. El concert va finalitzar amb l'esperada i coneguda cançó "Because the night".

La qüestió és que durant tanta estona esperant per entrar vam tenir suficient temps per fer moltes tonteries: carotes, riure, cantar,...

Lo mini pis...

Venga, avui us presento lo nostre piset de París: molt petit, 50 m2, però molt acollidor!

Lo menjador

Lo menjador transformat en cuina. (S'obren els "espills"correders i et trobes la cuina empotrada a la paret). Un espai molt ben aprofitat!

Aquí baix, l'habitació de Carme i meua!

Lo balconet...
La vista des de la finestra: la rue Greuze!

L'arc del Triomf...

Passejant, passejant,....ens vam trobar l'Arc del Triomf i uns balls d'uns tahitants!

Ràdio Flix en directe des de París...

Sentir Ràdio Flix per internet és una cosa que hem fa sentir molt més a prop de casa...i és que ho escolto a la sala de professors del col·legi i els mestres també ho escolten! jaja

Ràdio Flix s'esta fent internacional i als d'aquí els fa molta gràcia que en un poble tinguem ràdio propia! Ja els hi he ensenyat a un parell de mestres el meandre de Flix, perquè no ubicaven el poble...

Ja sabeu que porto Flix allà on vaig i sobretot el porto al cor....enyoro el meu poble!

Gegants...

Ahir, aprofitant que els primers diumenges de cada mes les visites a uns quants museus són gratuïtes, vam anar al museu d'Orsay, però vam arribar tard i ja estava tancat (a les 6 de la tarda, quins horaris que fan estos francesos!). Encara que, vam fer una mica el pallasso per fora i vam fer aquestes 4 fotografies.

Gimnàs propi...

Ja fa una setmana que hem començat els entrenaments amb les del pis...com que aquí els gimnasos són molt cars hem decidit fer-ho a la nostra manera: primer anem a correr uns 40 minuts i quan arribem a casa improvitzem el gimnàs: fem peses amb botelles d'aigua de litre i mig, fem exercicis de cintura amb les escombres i abdominals amb l'ajuda del sofà!

Avui diumenge, a casa nostra, no és dia de descans!

Avui...