"L'amistat"...

«I un adolescent va dir: parla’ns de l’amistat.

I ell va respondre dient: El vostre amic és a la mida de les vostres necessitats. Ell és el camp on sembreu amb afecte i feu la collita amb agraïment. És la vostra taula i el foc de la vostra llar,ja que aneu a ell amb la vostra gana i l’aneu a trobar cercant la pau. Quan el vostre amic manifesta el seu pensament, no temeu el “no” de la vostra opinió, ni amagueu el “sí”. I quan ell calla, el vostre cor continua escoltant el seu. Perquè en l’amistat, tots els desigs, idees, esperances, naixen i són compartides sense paraules, en una alegria silenciosa. Quan us separeu del vostre amic, no us afligiu. Ja que allò que estimeu en ell pot tornar-se més clar en la seva absència, com per a l’alpinista és més clara la muntanya, vista des de la planúria. I que no hi hagi cap altra finalitat en l’amistat que no sigui la maduració de l’esperit. Ja que l’amor que no procura altra cosa que no sigui la revelació del propi misteri no és amor, sinó una xarxa estesa, i només les coses inútils hi quedaran atrapades. I que el millor de vosaltres mateixos sigui per al vostre amic.Si ell ha de conèixer el flux de la vostra marea, que en conegui també el reflux.

Perquè, què serà del vostre amic si només el cerqueu per passar el temps?

Busqueu-lo sempre en les hores vives. Ja que el paper de l’amic és omplir les nostres necessitats, i no el nostre buit. I en la dolçor de l’amistat, que hi hagi rialles i compartir de plaers. Ja que a la rosada de les petites coses, el cor hi troba el plaer i la frescor.»

"El profeta" de Gibran Khalil Gibran.