Les castanyes de 2on de Magisteri Musical...

Des del Dilluns fins avui, els alumnes de segon de Magisteri Musical, hem estat venent castanyes i loteria de Nadal al carrer Sant Antoni per començar a preparar el viatge de final de curs.

La veritat és que hem tingut molta feina i em recollit pocs diners però per les estones que hem passat junts ha valgut la pena. Només us dic que teniem un megàfono i cridavem: "Senyores i senyors tenim loteria, loteria de nadal de la que toque i cante, de segon de magisteri musical. Sí sí, iiiiiii castanyes acabades de fer, les millors castanyes de ponent..." Ja us podeu imaginar el show que hem montat pel carrer Major i com han quedat els veïns de nosaltres....I encara és més aquesta tarde amb guitarra i tot i cantant.

L'oferta era: dos butlletes de loteria+una paperina gran = li cantem una canço a 4 veus! jeje

QUE PASSEU UNA BONA CASTANYADA!

Dalcroze...

Ja sé que fa molts dies que no actualitzo i...em sap molt greu però la veritat és que no tinc gens de temps per fer-ho.

Bé, aquest cap de setmana no vaig poder perquè vaig estar a Barcelona juntament amb dos companys més de classe, Carme i Carlos, fent un curset de pedagogia musical i rítimica, a l'Institut Joan Llongueres, que es basa en el mètode de Jaques Dalcroze anomenat " Una educació per i per a la música ".

El mètode Dalcroze té uns principis bàsics que són el SENTIR - VIURE - ANALITZAR - INTEL·LECTE. Explicat d'una altra manera, la música primer que tot s'ha de senir interiorment, viure-la emocionalment i corporalment, analitzar-la i llavors és quan arriba l'intel·lecte, és a dir la part teòrica ja que si has fet tots els passos anteriors ja arribes a la teoria sense gaires explicacions perquè ja s'entén. No com d'altres mètodes que començen primer per l'intel·lecte i el sentiment ja arribarà,...

A més a més, Dalcroze també té tres punts principals en la seva metodologia: la MÚSICA ( és un art del ritme, la melodia i l'harmonia), el COS ( és un material de percepció d'uns canals: oïda, vista, veu,...la respiració diafragmàtica, el gest musical,...) i com no el MOVIMENT amb sensiblitat ( un moviment artístic que està basat en el sentir, viure, analitzar i l'intel·lecte ).

En fi, una manera d'ensenyar la música amb molt sentiment, sentint-ho amb el propi cos i exterioritzar-ho mitjançant l'expressió corporal.

El curset va ser impartit per Iramar Rodrigues: llicenciat en el mètode Jaques-Dalcroze per l'Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra on ara hi imparteix classes de ritme, pedagogia del solfeig, metodologia, solfeig i improvització. Imparteix cursos de Rítmica Dalcroze a Europa i Amèrica.

En blanc i negre i en color....

.... Un dissabte a la nit: sopar, Springflix, Escala, xupitos, cubates, cerveses, frangelicos, amics, festa del Hoquei, música, fotos (moltes fotos), futbolín, riure, coctelera,...

.....Frase recurrent: VOLEM PATXANGA!

"Ordinary people"...

L'altre dia el Tolmos, ens va començar la classe amb aquest vídeoclip d'en John Legend, un cantant de R&B i neo soul, compositor musical i pianista. L'àlbum en que va debutar va ser Get Lifted, llançat el 2004 i amb col·laboracions de Kanye West i Snoop Dogg. Els singles que han tingut més èxit són "Used To Love U" i "Ordinary People". Més tard, al 2006 va treure el seu segon àlbum, Once Again.

El poso aquí perquè crec que és una música que s'ha de conèixer, i si l'escolteu bé i observeu les imatges veureu que hi ha molt més que música, hi ha un missatge en el rerefons, uns sentiments,...i sobretot un moment culminant en que a mi, em posa la pell de gallina, no us diré quin és perquè trencaria tot l'encant del vídeo, no dic res més, ja em direu que us ha semblat!

Music Video:ORDINARY PEOPLE (by John Legend)

Music Video Code provided by Video Code Zone

Solitud...

Resulta ser que estic a la biblioteca i és el primer moment del dia que estic sentada a una cadira sense tenir que parlar en ningú, tant sols amb el meu ordinador, el meu mp3 i el meu blog. M'agrada la solitud, no en grans dosis, ho he decidit ara mateix, mentre estava sentint a les meves orelles la cançó "No tinc temps". Bé no ho he decidit, ho he confirmat perquè ja feia temps que em voltava pel cap.
Dic això, no perquè no m'agradi estar acompanyada i parlar en la gent sinó perquè crec que tothom necessita el seu moment d'independència, d'estar a un racó i que no et fagin preguntes a les que tu hagis de donar resposta. Perquè hi ha moments que m'agradaria arribar a casa, després d'haver marxat a les 7 i mija del matí i tornar-hi com a mínim a les 6 i mija ( això si és un bon dia) i estirar-me al sofà com una colilla solitaria en un cendrer. No trobeu?

A mi em fan falta aquests moments sobretot entre setmana. El cap de setmana és diferent, només tinc ganes d'estar en la meua gent, que trobo molt a faltar i xerrar, xerrar i xerrar. Una simple reflexió que necessitava expressar.

Plató i la música....

DIÀLEG SOBRE MÚSICA
LA REPÚBLICA DE PLATÓ

... I si la música és la part principal de l'educació -vaig prosseguir-, no és per ventura, Glaucó, perquè el ritme i l'harmonia són especialment aptes per a arribar pel cap alt profund de l'ànima, impressionar-la fortament i embellir-la per la gràcia que li és pròpia, sempre que aquesta educació es doni com convé, doncs d'altra manera produiria efectes contraris? No és també motiu pel qual un jove que ha rebut una educació musical convenientment percep amb claredat el que hi ha d'imperfecte i defectuós en les obres de l'art i de la naturalesa i quan més li desagraden, millor adverteix i elogia la bellesa que troba al seu voltant, donant-li un lloc per viure en la seva ànima i nodrint-se d'ella, per així dir-lo, i fent-se un home de bé? Al moment que sentirà menyspreu i aversió per tot allò que observi fealdad, i això li ocorrerà des de l'edat més primerenca, abans de poder-se adonar d'això per la raó, i més endavant, quan arribi a l'ús de la raó, no haurà d'acollir-la amb alegria perquè l'educació que ha rebut establirà entre ell i la raó un vincle estret i familiar? En efecte -va dir- tals són els avantatges que un espera de l'educació per la música.


És un escrit de Plató, del llibre "La República". Aquí a Lleida disposo de molt poc temps per connectar-me a Internet, per tant poso poca cosa. ( Ara mateix he acabat de fer un exàmen d'acords ).

Consells per a navegants...

L'educació en sí és un mar ple d'onades en el qual els mestres, com a bons navegants han de saber navegar per aquest mar. Si tens un bon "cayac" i bons rems aguantaràs bé però si no, només donaràs tombs i més tombs o t'afonaràs: gluc, gluc, gluc...
Us he dit, a grans trets, el que l'altre dia un professor de Psicologia, Juanjo Jové,
ens va explicar en una conferència a tots aquells que arribarem a ser docents, si tot va bé!
Per finalitzar la conferència "Educar, Humanitzar. Aprendre a viure", el Juanjo ens va donar una sèrie de consells:

• Si voleu que els vostres alumnes aprenguin a viure, sigueu egoistes: dediqueu-vos a aprendre a viure.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin intel·ligents, reflexius, sensibles i humans procureu ser-ho vosaltres.
  
• Si creieu que la cultura pot ajudar a enriquir la ment i la vida dels vostres alumnes, atanseu-vos a la cultura amb ganes de que us enriqueixi i us ajudi a millorar la qualitat de vida.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin creatius procureu ser-ho vosaltres tant en la vida quotidiana com en la vida escolar.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin empàtics, comprensius, respectuosos, participatius, lluitadors, renovadors de la vida, amants de la pau.... procureu ser-ho vosaltres.
  
• Etc. ( Afegiu a la llista tot el que us prometi enriquiment mental i qualitat de vida).
  
• I, sobretot -darrer consell-, no tingueu pressa per arribar aviat a ser com us agradaria ser.

Post Scriptum: Com que veig que no he dit gairebé res sobre el tema educatiu i el món escolar en què us tocarà viure, afegeixo, referent a això, un últim consell de navegació: armeu-vos de paciència i comprensió, però no deixei que les seves deficiències us minin la moral i les ganes de viure dignament i, en la mesura del possible, amb la màxima qualitat. "

Una abraçada ( Escrit per Juanjo Jové )

Apocaliptica....

És el vídeoclip de "Nothing Else Mathers" d'Apocaliptica. El poso perquè des del primer cop que la vaig sentir és va convertir en una de les meves cançons preferides. D'aquelles que et posen la pell de gallina tant si l'escoltes una vegada, com 5, com mil...i que m'agrada sentir-la tant si estic contenta i feliç com si estic trista i apagada.
Vaig conèixer aquest grup gràcies a una companya de classe, la Natàlia ( per cert, una visitant molt assidua de l'Imaginari...gràcies! ), que la va portar per definir-se musicalment a Història de la Música.

El senyor...

Fantasmín de la Roca Negra és el nom amb que Sonia ha batejat aquest monigot de sorra que vam veure a la platja quan vam anar a Alacant i anavem camí del Karaoke.

No res només em feia gràcia posar la foto al blog perquè és molt graciós...si us en fixeu bé, veureu que està fent "pipi" !

Top ten ebrenc...

Avui al bloc d'Emigdi Subirats es presenta un nou concurs per tal de dinamitzar cada cop més l'Ebresfera, ja que cada cop som més els que tenim blocs, que consisteix en fer un Top10 Ebrenc.

La idea rau en que cada blocaire faci arribar en aquesta adreça emigdi@mesvilaweb.cat una votació amb els cinc blocs que són més del seu gust, la puntuació ha d'anar del 5 a l' 1.

El seguiment del resultat de les votacions setmanals es farà públic cada diumenge al bloc d'Emigdi Subirats , i també s'anunciarà a través del programa Lletres ebrenques.

El blocaire que vulgui fer pública la seva votació, ho pot fer perfectament a través del seu bloc respectiu, i d'aquesta manera ajudar a donar propaganda al concurs. El resultat final de les votacions es donarà a conèixer durant la celebració de l'esmentat "CampreBloc".

Aquí va la meva votació ( com tots, segueixo molts blocs, però...) aquesta setmana va així:

5 punts: Bloc de Pere Muñoz

4 punts: Lo Manicomi

3 punts: Tens un racó dalt del món

2 punts: Tantost

1 punt: Llegeixes o enriqueixes?

"Pensant en els altres "....

" Pensant en els altres " de L' Escola Japonesa és un documental del programa 60 minuts que es va rodar durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa.

Un reportatge que us recomano a tothom. Només us dic que després de veure'l vaig estar uns quinze minuts sense dir ni una sola paraula de tant impactada i sorpresa que hem vaig quedar. No pas perquè fós un documental dur de veure sinó perquè mostra una altra metodologia de portar dins l'aula, una metodologia totalment humanista que es basa en la felicitat, en la capacitat de ser empàtics i solidaris, d'expressar i exterioritzar els sentiments als teus companys, de parlar de temes tabú, com per exemple la mort, amb tota normalitat i compartir la pèrdua d'un ésser estimat amb els altres.

La clau d'aquesta aula no és res més que APRENDRE A SER FELIÇ.

Voldria remarcar una frase que em va encantar que va dir el mestre/tutor, Toshiro Kanamori, d'aquella classe:

" Deixa que la gent visqui en el teu cor ".

Novetats....( personals )

Aquesta setmana, després d'agafar el bon ritme de les classes i de matinar he decidit fer alguna cosa per mi, i m'he apuntat al gimnàs que tinc al costat de casa per no perdre el ritme que he portat aquest estiu remant. I no només això és nou per mi sinó que m'ha sortit una molt bona feina, encara que no siguin gaires hores... però és treballar del que jo sempre he volgut. Des de dimecres passat faig classes de música extraescolars a un col·legi de Lleida: Els Maristes de Montserrat a nens de P3, P4 i P5 i he de dir que estic súper contenta i en moltes ganes de fer-ho cada dia millor!

A més a més ahir vaig començar a assajar amb l'Orfeó de Flix, cosa que és un gran honor!

Ara només fa falta aguantar el ritme perquè les hores estàn molt apretades i faig moltes coses ja que a més de tot això i de les classes també vaig a un curset de Direcció Coral a Alcarràs (amb l'Enric Navàs i la Montse Ríos) i canto al Cor de la Udl ( amb la directora Dolors Ricart ).

( Foto d'un concert del curs passat )

Tal i com me diu mun pare, també hi ha altres coses importants que tinc pendents com és el carnet de cotxe....però tranquils que si algún dia, per fi, em decideixo anar a exàmen us ho faré saber...jejej

( Fotografia de després del concert de nadal pel carrer Major. Tots anavem en barretina..però a mi em va agradar més que als altres, com podeu comprovar )

La felicitat....

No és gaire habitual per mi que obra els "powerpoints" que m'envien perquè normalment són xorrades de demanar desitjos i estes coses que saps que són mentida i només és una presa de pèl ( que algun cop, sí ho reconec, m'he mig cregut..jeje)

Però tot just avui, quan mirava el correu n'he vist un que es deia: "Moments" i el text és tant bonic que m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. És el següent:

Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després ....d'acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill, i llavors després de tenir altre.
Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens, després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar.
Pensem: serem més feliços quan surtin d'aquesta etapa.
Després decidim que la nostra vida serà completa quan al nostre espòs o esposa li vagi millor, quan tinguem un millor cotxe, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
Si no és ara, quan? La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre'l i decidir ser feliços ara de totes maneres.No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ARA.
ATRESORA CADA MOMENT QUE VIUS.

I atresora'l més, perquè ho vas compartir amb algú especial; tan especial que ho duus en el teu cor i recorda que: EL TEMPS NO ESPERA PER NINGÚ.
Així que deixa d'esperar fins que acabis la universitat, fins que t'enamoris, fins que trobis treball, fins que et casis, fins que tinguis fills, fins que es vagin de casa, fins que et divorciïs, fins que perdis aquests deu quilos, fins al divendres a la nit o fins al diumenge al matí, fins a la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern, o fins que et moris, per a decidir que no hi ha millor moment que justament AQUEST PER A SER FELIÇ!!

LA FELICITAT ÉS UN TRAJECTE, NO UNA DESTINACIÓ.
TREBALLA COM SI NO NECESSITESSIS DINERS, ESTIMA COM SI MAI T'HAGUESSIN FERIT, I BALLA COM SI NINGÚ T'ESTIGUÉS VEIENT.

No hem digueu que no et fa pensar, reflexionar, meditar, donar la volta a la truita i pensar que sí, que hem de ser feliços cada moment que passa. Podem tenir les nostres fites a la vida, però aconseguir-les mentre som feliços i quan hi arribem ser-ho encara més!

Una frase...

"Considero la música, en essència, impotent per a expressar el que sigui: un sentiment, una actitud, un estat psicològic, un fenòmen de la natura,...

Si la música sembla expressar alguna cosa, això no és més que una il·lusió i no una realitat. És simplement un element addicional al que, en virtut d'una convenció tàcita, nosaltres li hem posat una etiqueta".

Igor Stravinski

Segona jornada....

Ahir de bon matí es van fer les semifinals on corrien 8 tripulacions, les dos primeres de cada mànega es classificaven per la final A, això vol dir que a la final podien quedar entre el primer i el quart lloc, i les dos ultimes de la mànega es classificaven per la final B, que podien quedar entre el cinquè i el vuitè lloc.

Així doncs, el Club Nàutic Flix, finalment va competir a la Final B amb Gandia, Bote i Empuria Brava. Cal dir que va ser una final molt però que molt apretada, però per un espai molt petit de temps, vam quedar en vuitena posició.

La mala sort crec que la vam tenir en les presses alhora de pujar al llaüt, ja que ens tocava remar a la següent mànega dels nois de Torredembarra i és clar, s'havien de canviar moltes coses: els seients, la mida dels peus, alguna cosa dels rems,...i sortir sense escalfar a l'aigua! Però per tot lo altre, molt bé!

Una vuitè lloc penso que esta molt bé en un Campionat d'Espanya i més si pensem que era la primera vegada que hi participavem i sense oblidar que vam quedar terceres al Campionat i a la Lliga Catalana!

Aquests són els clubs catalans que hi vam participar: Associació de Rem Vogadors de Baix a Mar de Torredembarra, Club de rem Empuriabrava, Club de Rem Colera, Club de rem Arenys, Club de Rem Pescadors, Club Nàutic Lloret, Club de rem Santa Cristina, Club Nàutic Flix, CLub Nàutic Bétulo, Club de Rem Badalona, Vend´Estrop Vogadors de Cambrils.

En definitiva, un cap de setmana per recordar!