dimarts, 16 d’octubre de 2007

Plató i la música....


DIÀLEG SOBRE MÚSICA
LA REPÚBLICA DE PLATÓ

... I si la música és la part principal de l'educació -vaig prosseguir-, no és per ventura, Glaucó, perquè el ritme i l'harmonia són especialment aptes per a arribar pel cap alt profund de l'ànima, impressionar-la fortament i embellir-la per la gràcia que li és pròpia, sempre que aquesta educació es doni com convé, doncs d'altra manera produiria efectes contraris? No és també motiu pel qual un jove que ha rebut una educació musical convenientment percep amb claredat el que hi ha d'imperfecte i defectuós en les obres de l'art i de la naturalesa i quan més li desagraden, millor adverteix i elogia la bellesa que troba al seu voltant, donant-li un lloc per viure en la seva ànima i nodrint-se d'ella, per així dir-lo, i fent-se un home de bé? Al moment que sentirà menyspreu i aversió per tot allò que observi fealdad, i això li ocorrerà des de l'edat més primerenca, abans de poder-se adonar d'això per la raó, i més endavant, quan arribi a l'ús de la raó, no haurà d'acollir-la amb alegria perquè l'educació que ha rebut establirà entre ell i la raó un vincle estret i familiar? En efecte -va dir- tals són els avantatges que un espera de l'educació per la música.


És un escrit de Plató, del llibre "La República". Aquí a Lleida disposo de molt poc temps per connectar-me a Internet, per tant poso poca cosa. ( Ara mateix he acabat de fer un exàmen d'acords ).