diumenge, 7 d’octubre del 2007

"Pensant en els altres "....


" Pensant en els altres " de L' Escola Japonesa és un documental del programa 60 minuts que es va rodar durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa.
Un reportatge que us recomano a tothom. Només us dic que després de veure'l vaig estar uns quinze minuts sense dir ni una sola paraula de tant impactada i sorpresa que hem vaig quedar. No pas perquè fós un documental dur de veure sinó perquè mostra una altra metodologia de portar dins l'aula, una metodologia totalment humanista que es basa en la felicitat, en la capacitat de ser empàtics i solidaris, d'expressar i exterioritzar els sentiments als teus companys, de parlar de temes tabú, com per exemple la mort, amb tota normalitat i compartir la pèrdua d'un ésser estimat amb els altres.

La clau d'aquesta aula no és res més que APRENDRE A SER FELIÇ.
Voldria remarcar una frase que em va encantar que va dir el mestre/tutor, Toshiro Kanamori, d'aquella classe:

" Deixa que la gent visqui en el teu cor ".

6 comentaris:

Les tres papallones ha dit...

Que bonic...ojalà aquí es pugués funcionar així, xo desgràciadament aquí es va a l'escola per aprendre continguts, per ser biblioteques que algun dia faran una feina que permetrà el manteniment i continuitat de l'estat. Res més. Sort que sempre queda bona gent que realment creu en una educació mes enllà dels continguts i que per davant de tot, creu en el bon clima, el re`specte als altres i la significativitat de les coses que ensenyem. Espero que vaigo b tota la teva feinada extraescolar. Ia sas que io tic DPM! molts bexitets!

PD: M'encante el que escrius!

Anònim ha dit...

eieie jo tb he vist aket documental! preci�s...�s mt fort la personalitat d'aquests nens...i re...me va caure la llagrimeta...
mua wapaaaa

soOnia

Roser ha dit...

Abi no t'està gaire bé dir aquestes coses i menys sabent que tu algun dia (molt pronte) seras mestra i hauras de ser tu la que faci que els teus nens siguin persones i no màquines d'estudiar, a més a més no sé qui és lo teu tutor de pràctiques però conec gent del cole on estas i de molts altres que fan servir aquesta metodologia, potser no exactament però també volen crear persones, amb tot el que la paraula significa. Només és la meva opinió, no t'ho dic perque t'enfadis. Aquesta és la teva feina!!Sort a les pràctiques!!

Norma: la xarrada d'ahir va ser genial, no coneixia a aquest professor però a classe deu ser una màquina!!! Aprofita cada una de les seves classes que a la UDL n'hi ha pocs com ell!!!!
Besitets

Norma Pujol Farré ha dit...

Ei Roser, pues per sort o per desgràcia, suposo que més per lo segon....jo no tinc al Jové.
I és llàstima perquè la veritat és que a la conferència em va deixar de pedra de la manera com la va fer i tot el que va dir!

Que vagin molt bé les pràctiques guapa!

Aleeeee

Anònim ha dit...

Hola! estic fent un treball sobre aquest documental i m'he encallat en una pregunta "perquè creus que el mestre diu que cal ser feliç? És possible ser un nen feliç si el mestre no ho és?" es que m'he quedat totalment en blanc i no sé per on començar-la... a veure si em podrieu donar un cop de mà...

Gràcies!

Anònim ha dit...

el tutor diu q cal ser feliç perque si tu no ets feliç donc tu tampoc u ets. pe´`o si el mestre no és fel´ç en doncs tu tampoc ho ets