Últim escrit del 2007....

Bones!

Després d'un mun de dies sense actualitzar no podia fallar l'últim dia de l'any. Sobretot perquè,a tots els que algun dia heu passat pel meu blog durant el 2007 i heu posat el vostre granet de sorra per a què fós possible i tingués ganes d'escriure, us vull desitjar que passeu una bona nit i un FELIÇ ANY NOU!

Bye, bye Caparrella....

(Caparrella)

Avui és el dia del comiat de la Caparrella, l'últim dia que pujem dins del cotxe de Carme tots apretats com a sardines, ja que després de Nadal ja anirem a l'edifici nou.

Hauriem d'estar tots molt contents perquè marxem d'un edifici vell ( que en un principi havia de ser un manicomi...), perquè aquí dalt no tenim calefacció, perquè els horaris de bus per a pujar-hi van molt malament, perquè estem sols i aïllats de la societat, perquè em d'arribar-hi tots amb cotxes,...però no sé si on anem és millor perquè, per començar, el principal problema és que no hi tenim bar, no tenim totes les cadires a l'aula de música, no tenim copisteria, la biblioteca no està al mateix edifici...però el que sí que tenim clar és que l'edifici és de DISSENY (això és l'únic que ens repeteixen tot el dia). Però jo em pregunto: un lloc on t'hi passes moltes hores al dia, és just que estigui amb aquestes condicions tot i que sigui un edifici de disseny? A mi em sembla que és molt més important, a banda d'unes classes en bones condicions (cosa imprescindible), que hi hagi un bar ja que, què fem nosaltres, els estudiants sense bar? on ens reunirem? on farem el cafè d'entre hores (perquè si hem d'anar a l'altre edifici a fer-lo, potser no caldrà ni tornar a classe ja...ja que només d'anar-hi ja tardarem 10 minuts...). A banda de tot això, el més fort de tot és que no podem posar els projectors al sostre perquè l'arquitecte Sisa, no vol que hi hagin ni regletes, ni cables per l'edifici,...i ens em d'esperar a que passi el dia de la inauguració per a poder-ho fer tot. En definitiva, si no fos perquè la nova facultat la tinc a 8 minuts caminant des de casa meva, segurament preferiria quedar-me al vell, però com que no hi ha més remei,...bye, bye Caparrella i benvingut edifici Sisa!

(nou edifici, encara quan estava en construcció)

Tocs de Nadal....

Cada any la setmana abans de Nadal, a la Facultat de Ciències de l'Educació, coneguda popularment com La Caparrella fem uns tradicionals tocs de nadal, que consisteix senzillament en cantar 4 cançonetes al hall a les 11 del matí. Normalment, com no, els que ens n'encarreguem d'entretenir a la gent i divertir-los una mica som els de musical, ahir vam fer la primera representació amb les següents cançons: "Adeste Flideles", "Joia en el món", "Tinc una barraqueta" i "Canon de Navidad".

Problemes existencials?....

Avui és un d'aquells dies estranys, en què res em sembla bé, estic irritada i de mala llet. Ahir em vaig agitar tard i només he dormit 5 hores i mitja ( per mi és molt poc).

A sobre el meu cap té dos preocupacions existencials i una d'elles és plantejar-me cada 5 minuts perquè no hem vaig voler apuntar a exàmen teòric molt i molt i molt abans del que ho vaig fer....si tampoc costava tant, no? Si m'ho vaig preparar en dos setmanes, perquè no hi vaig anar abans? Perquè sóc conformista amb tot i després veig que no, que les coses s'han de fer el més aviat possible?

Bufff...me'n adono de que vull ser més independent, no dependre de ningú per fer la meva vida, fer-ho quan vulga i com vulga i no adaptar-me als horaris dels altres, perquè no ho vull. Amb tot això no vull que ningú se senti per aludit perquè tant sols estic parlant del carnet de cotxe...que és el que més i més falta em fa en aquest moment de la meva vida i que alhora em fa plantejar totes aquestes preguntes i moltes més!

Clar, perquè si vull fer alguna cosa, no la puc fer amb bus, perquè els horaris van com van i jo tampoc m'hi puc adaptar gaire perquè estic massa embolicada, faig massa coses (m'ho repeteixen cada cop que em truquen muns pares) i no m'agrada marejar a ningú perquè em vingui a buscar als llocs o m'hi porti, encara que normalment em veig obligada a fer-ho!

Però jo a més tinc un altre problema, que em queixo de que no tinc temps, de que no puc més, de que tal i que qual...però jo no puc parar perquè si paro una mica m'aburreixo!

Però avui a banda de tots aquests (mini)problemes tinc una cosa que em fa feliç: els meus nens de música que m'alegren la majoria de dies! I més ara, que encara que estan super esbalotats pel festival de nadal, el tió i tot el tema que envolta el nadal, són únics i cada un és una petita meravella plena de sorpreses!

MEM 2.....

Una bona excusa per actualitzar....és aquest mem que m'ha passat Mani:

1. Estiu - hivern:

El que més m'agrada és la primavera però si hagués de triar em quedaria amb l'estiu.

2. Anar de festa - quedar-se tranquil a casa:

Buff....hi ha dies que l'únic que tinc ganes de fer és quedar-me a casa tranquil·la...però d'altres prefereixo sortir!

3. Fer matances del porc - ni parlar-ne, de matances:

Quan hi penso em fa mania i pena menjar-me la carn però si no....tot cap dins!

4. Nadal - que no existís, el Nadal:

Cada dia més antinadal...

5. Aixecar-se prest - vetllar fins tard:

Em sento més realitzada si m'aixeco aviat!

6. Platja - muntanya:

Muntanya.

7. Una excursió a peu - anar a dinar en cotxe:

Doncs...fa temps que no faig una excursió a peu i m'agradaria!

8. Ferrero Rocher - Mon Cheri:

Mmmmmm.. Ferrero Rocher! Els Mon Cheri no m'agraden gens...

9. Pare Noel - Reis Mags:

Los "Reixos" i més ara...que estic agafant al Papa Noel en mal ull...Això de veure'l penjat per tots los balcons sembla una invasió!

10. Cinema de terror - comèdia:

Tot i que pateixo m'agraden molt les de terror, però l'ultima que vaig anar a veure: Rec, volia marxar del cine de tanta por que estava passant!

11. Alonso - anti-Alonso:

No miro massa la formula I..però anti-alonso!

12. Avió - vaixell:

Avió.

13. Mirar una pel•lícula - veure el futbol:

Mirar una peli en bona companyia!

14. Tenir un ca - un moix:

Tindria de tot a casa meua però potser m'agraden més los gossos!

15. Fer sobretaula - enllestir ràpid:

Fer sobretaula contant xafarderies!

16. Te - cafè:

Cafè!

17. Xocolata blanca - xocolata negra:

M'agrade moltíssim lo xocolate de tot tipus!

18. Comprar a una gran superfície - a un petit comerç del barri:

Petits comerços de barri!

19. Reial Madrid - Barça:

Barça!!

Li passo el mem a tothom que el vulgui fer....

Marques, llums i presagis a Flix....

He trobat un article per internet que pertany al "Boletín informativo del Colectivo Cuadernos, núm. 6 (novembre 1994), p. 12" i m'ha fet gràcia:

"No és el primer cop que es parla d’ovnis a Flix. Ja en la dècada passada havia estat protagonista d’alguns albiraments, fet que va fer que no agafés a ningú de sorpresa les notícies que van córrer a principis del mes de setembre en aquests municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre i que acabaren amb un article d’Ester Armora, filla d’aquesta població, en el suplement «Cataluña» del diari ABC .
El dia 3 de setembre d’enguany, els joves de la quinta de 1969 celebraven el seu vint-i-cinquè aniversari. El dia eixia entretingut a l’ermita del Remei. Davant d’ella apareixen unes marques sobre el terra asfaltat. Són cercles i, segons diuen, la nit anterior no hi eren.
Una de les marques era gran i força perfecta, d’un nou metres de radi. Una altra, més propera a la porta, de mida més reduïda, adés més imperfecta adés sense acabar de tancar-se. Per a alguns són solcs de cotxe, – o de moto diuen altres car eren estrets –.

També hi ha qui es meravella de la perfecció de les empremtes. D’aquesta manera comença a córrer la veu que potser alguna cosa estranya es va posar a l’ermita. I els ovnis estaven servits...
La imaginació de la gent vola. Alguns veuen llums al cel a les nits successives, especialment la setmana del 5 al 11. Els records de les persones són clars ja que tenen com a referència el dia 11, la Diada Nacional de Catalunya. Els que fan aquestes afirmacions no semblen conèixer gaire el cel nocturn. Els testimonis són molt difusos: llums que es traslladen, però força lentament; el cap d’una estona s’han mogut, cosa que recorda astres corrents. Preguntes més precises no tenen cap resposta. Tanmateix insisteixen alguns en tres llums que formarien un triangle (fet que passa sempre que no estan alineades!). Cap al castell, un altra en sentit contrari a la carretera d’Ascó i una tercera que es veia sobre la part alta de la població.
Tampoc existeix resposta unívoca sobre l’hora d’observació, però hi ha coincidència en la franja horària de 21.30 a 23.30. A més es parla de canvis de color.
Els escèptics, que són la immensa majoria, parlen de llums de cotxes, d’estrelles i planetes. Una dona que es dedicà durant diversos dies a intentar confirmar el que s’explicava, no va poder veure absolutament res, tot i disposar d’un bon mirador. Una altra senyora, contràriament, cada dia veia com les llums es movien girant...
Però com altres han dit abans, el senyals del cel no son altra cosa que presagis i ràpidament arriben els esdeveniments. Durant aquells dies d’albirar es treu la vida un tal senyor Segura, fet que és interpretat com la primera desgràcia.
Però l’horror sotjava ja tafaner. Una altra desgràcia floreix a la contrada. El 14 de setembre s’inicia a Nonaspe, a l’Aragó, un incendi forestal que arrasa 4.000 hectàrees i sega la vida de diverses persones, algunes adscrites al Parc de bombers de Flix. El dia 18 finalment és controlat, però no sense haver-se temut per la seguretat de diverses poblacions, entre elles de Flix. Per uns pocs marques, llums, suïcidi, foc i desolació no poden separar-se."

Jordi Ardanuy (1994)

Versions...

Fa dos hores que estic voltant pel You tube perquè intento trobar un anunci que tingui bona música ja que ho necessito per un treball.

D'anunci que em convenci encara no n'he trobat ni un , però per pura casualitat he fet cap a aquesta versió d' Umbrella de Rihanna, que tant sentim per Springflix ultimament, interpretada per un tal David Sides, que té molts altres bons temes amb piano.
Normalment com la versió original no hi ha res, però alguns temes m'agraden més versionats i aquest n'és un bon exemple:

Elles...

...són amb qui més bons moments he passat, amb qui he plorat, he rigut, he cantat, he ballat, he sopat, he dinat, i amb qui espero poder-ho fer tota la meva vida perquè com les amigues no hi ha res...



Ahir vam fer un sopar totes les noies de la colla (tret Núria Martínez perquè està d'exàmens) a casa la Monki, cosa que feia temps que no feiem i ens ho vam passar super bé fent lo sopar, xarrant i xarrant i contant-nos cotillons que tant ens agrada a nosaltres, no vam parar de riure en tota la nit i per acabar....lo millor de lo millor que repetim cada any quan estem casi a Nadal, la representació de tot un seguit d'un Popurrí de Cançons, algunes inventades i d'altres no, que anomenem "Las Luces del Carrer Mayó".



El que vull dir, en definitiva, és que cada una de nosaltres és un món i som molt diferents però hi ha una cosa que ens fa estar unides i aquesta cosa és l'amistat i la confiança de molts i molts anys. Tal com va dir Anna: a nosaltres no ens uneixen les paraules, a nosaltres el que ens uneix són els moments.

Moments inesborrables de la nostra memòria per tot el que hem passat i espero que, per tot el que ens queda passar juntes!


Gràcies per ser com sou!

Resultats dels tornejos de "Lo Refugi"...

Ahir es va celebrar el primer aniversari del casal de joves i la veritat és que va tenir molt èxit, tant de participació en els diversos tornejos com en les visites de molta gent.

Els resultats van ser els següents:

• Ping-Pong: Ferran Llop, en primer lloc i en segon lloc Arnau de Prada.

• Futbolín: La parella guanyadora van ser Macià Rodes i Oscar Casals i els segons Victor Sabaté i Pere Fernàndez.

• Pro Evolution: Macià Rodes, fou el guanyador i Arnau de Prada quedà segon.

• Botifarra: Van guanyar Meritxell López i Nerea Castellví i en segon lloc van quedar Lluís Margalef i Albert Mani.

A més a més també vam fer "minibatalletes" al Sing Star i Los del 90 van col·laborar posant una barra per poder subministrar begudes fresques i patates als participants.

Des d'aquí m'agradaria felicitar als organitzadors i bé,espero que poguéssim celebrar molts més aniversaris de Lo Refugi!

1er Aniversari de "Lo Refugi"...

Recordeu que demà tenim una cita important....sobretot els joves de Flix.

Més

informació al blog del Casal de Joves

Exàmen...

Aquesta imatge és un exàmen de música de la ESO. Amplieu-la i veureu que bo que és! (No "devie" allargar massa...).

Arnau i Núria....

Bueno, després de l'entrada d'ahir, una mica pujada de to pel meu gust, avui en va una dedicada als meus cosinets de Flix que són com a germans per mi: Arnau i Núria.



I ara em fet un pacte en Arnau, els caps de setmana em farà una mini classe de contrabaix i així sabré algo més.


Mireu que bé que ens ho vam passar tot i que els dos estaven malalts: Arnau va fer de profe, Núria de faristol i jo d'alumna. Arnau em va ensenyar les diferents maneres que hi ha d'agafar l'arc i em va ensenyar unes quantes lliçons.






Ja ho diuen ja, que dels nens es poden aprendre moltes coses!

ESTIC ENCESA...

Què en penseu?

Quedem per fer un treball a les 9 i mija de la nit, cosa comuna amb el meu grup de classe, perquè és quasi impossible quedar a qualsevol altra hora. Doncs, bé, dic...mira aniré un ratet abans a la sala d'estudis i així aprofitaré per actualitzar lo bloc i buscar informació a internet. Però clar, sóc d'aquelles persones que normalment a partir de les 9 ja estic cansada i, ni el meu cos ni el meu cervell donen de sí per tant m'he pres un café ben carregat i a més a més no he pogut anar al gimnàs. Bé, arribant al fons de la qüestió és que mitja hora abans me truquen i me diuen: - Ei Norma, que al final no quedem esta nit, ja ho farem un altre dia, que el treball s'ha d'entregar la setmana vinent.

I Norma, carregada com un ruc, en la merda portàtil i tota la pesca, pues ben puntual al lloc....i em diuen això. I ara que collons faig? no podré dormir ni a les tantes....venga torna a carregar tots los paquetets i veste'n cap a casa, que hi falte gent. Estic enfadada en tothom!

Només desitjo, que me toco lo número de loteria de la once que he comprat avui a mitjes en Carme, siria l'únic bo que em podria passar en lo dia d'avui, "fastigós" dia 26 de novembre.

MEM....

1. Quant temps portes com a blocaire?
Vaig començar amb l'Imaginari al gener d'aquest mateix any.

2. Com vas saber de l'existència dels blocs?
Podria dir que gràcies a Mani i a una conversa a la que no vaig participar, només vaig escoltar, amb Tantost.

3. Digues 5 blocs que segueixis diàriament.
Cada dia descobreixo nous blocs que després els torno a visitar però no hi ha dia que no passa a fer una visiteta pel bloc de Pere Muñoz, pel Manicomi, per Notinflix, per Coses Meves i pel Racó d'Abi.

4. Ets lector anònim d'algun blog?
Sí, de molts. Però no hi deixo palesa la meva assistència perquè normalment no deixo comentaris ja que de vegades no tinc ganes de pensar i d'escriure i d'altres perquè tinc pressa, com no.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.

Per dir-ne alguns: Marina Martori, Jesús Maria Tibau, ..

6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?

Doncs....aniria amb el Mani, Amorós, Roser, Clara, i com no en Toff perquè si no fos per ell, moltes nits no tindriem marxa a Flix i a més,ell, sempre hi és.

7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
A veure....quines preguntes més delicades. Ho deixarem que...amb l'autor del Manicomi....

8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
Sí, i confesso que ho continuo estant.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Depèn del dia ja que m'agradaria disposar de molt més temps per actualitzar-lo i fer-lo més meu però..."a falta de pan, buenas son tortas", no?

10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem.

Tal i com jo dic, nomino a:

• Les de Notinflix ( Júlia i Mire )


• Abi


• Roser


• Amorós

Els nens aprenen el que viuen....

• Si un nen viu avergonyit, aprèn a sentir-se culpable; si viu amb tolerància, aprèn a ser tolerant.

• Si un nen viu amb equitat, aprèn a ser just; si viu amb seguretat, aprèn a tenir fe.


• Si un nen viu amb estímul, aprèn a confiar; si viu apreciat, aprèn a apreciar.


• Si un nen viu amb acceptació i amistat, aprèn a trobar amor en el món


• Si un nen viu criticat, aprèn a criticar; si viu amb hostilitat, aprèn a lluitar.


• Si un nen viu amb aprovació, aprèn a estimar-se.

Un conte...

EL PETIT FOLLET I ELS NENS

Hi havia una vegada un Petit Follet que vivia en un país molt i molt llunyà. Però en aquell país sempre hi plovia però no plovia aigua sinó petits brillants que feien música quan queien. Però tot i ser un país molt bonic, al Petit Follet li faltaven coses molt importants per a ell: li faltaven els nens, perquè li encantava fer-los feliços i ajudar-los a fer realitat els seus somnis...i en aquell país només hi havia bolets, arbres, flors,...però no nens.

El Petit Follet, que vivia en un arbre, un dia va sentir que fora de casa seva hi feia molt vent i va sortir a veure que passava i de sobte va començar a tronar i tot seguit a ploure. El Petit Follet va tancar totes les finestres i la porta i va posar-se a dins del llit ben tapat amb una manta perquè feia molt de fred.

La sorpresa la va tenir quan a més de caure brillants del cel, també va caure una fada, la Senyora Fada, que va anar a picar a la porta del Petit Follet i li va dir:

• Hola Petit Follet, vinc a buscar-te perquè necessito ajuda per anar a Lleida...

• I en què et puc ajudar?

• Doncs mira...és que a Lleida hi ha uns nens petits que tenen molts somnis i ningú els ajuda a fer-los realitat!

• Està bé Senyora Fada vindré amb tu!

Llavors, la Senyora Fada i el Petit Follet van marxar volant entre els brillants que queien del cel i van arribar a Lleida. Durant el dia aprofitaven per dormir i descansar en un bosc ja que cada nit tenien molta feina.

Sabeu perquè? Doncs perquè el Petit Follet i la Senyora Fada coneixien tots els somnis dels nens i per la nit anaven a casa de tots per a que els seus somnis es fessin realitat. Això sí, només podien endevinar el que desitjaven a través dels somnis perquè el Petit Follet i la Senyora Fada només podien veure això. Tot el que els nens somiaven i desitjaven es feia realitat gràcies al Petit Follet i la Senyora Fada i a la seva pols màgica, que feia que tot pogués ser realitat.

Així va ser que van fer que tots els nens de Lleida que estaven tristos poguéssin ser més feliços....

I no us penseu que el Petit Follet se’n va tornar cap al seu país, aquell país tant i tant lluny d’aquí sinó que li va agradar tant la ciutat de Lleida, els boscos i els nens que s’hi ha quedat a viure.

No en tingueu cap dubte, si alguna nit esteu tristos, no patiu que mentre dormiu vindran a fer-vos una visita el Petit Follet i la Senyora Fada...ja ho veureu!

Perquè?

No hem penedeixo de gaires coses de les que faig o he fet. Però n'hi ha una que crec que la recordaré tota la vida i a més a més hi ha una persona que de quan en quan també m'ho recorda.
Un dia, de fa uns quants anys, vaig decidir deixar una cosa que havia fet des de petita, ho vaig abandonar per poder dedicar-me de ple a realitzar-ne una altra.
Sí, en aquell moment vaig decidir que era el millor per mi, però ara, us asseguro que si pogués tornar enrera ho faria d'una altra manera, però mai ho hagués abandonat. Perquè encara que després hi hagués tornat, ningú em tornarà aquells quatre anys perduts, mai els podre recuperar...
Ara no estaria tot lo dia donant voltes sobre el mateix, sense dir-ho a ningú, intentant ajuntar totes les peçes d'un trencaclosques i sense aconseguir-ho, perquè hi falta una peça, una peça molt important...

"Vespre"...

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat,
i et trobes molt sol,
i els soroll s'esvaeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que n'estàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no te'l pots acabar.

I t'encens un cigarro
sense ganes de fumar'l
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub
i no hi trobes ningú.

I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!

Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist
i no saps on anar,
i respires ben fort
i no saps qui ets tu.

"Vespre" Els Pets

Les castanyes de 2on de Magisteri Musical...

Des del Dilluns fins avui, els alumnes de segon de Magisteri Musical, hem estat venent castanyes i loteria de Nadal al carrer Sant Antoni per començar a preparar el viatge de final de curs.

La veritat és que hem tingut molta feina i em recollit pocs diners però per les estones que hem passat junts ha valgut la pena. Només us dic que teniem un megàfono i cridavem: "Senyores i senyors tenim loteria, loteria de nadal de la que toque i cante, de segon de magisteri musical. Sí sí, iiiiiii castanyes acabades de fer, les millors castanyes de ponent..." Ja us podeu imaginar el show que hem montat pel carrer Major i com han quedat els veïns de nosaltres....I encara és més aquesta tarde amb guitarra i tot i cantant.

L'oferta era: dos butlletes de loteria+una paperina gran = li cantem una canço a 4 veus! jeje

QUE PASSEU UNA BONA CASTANYADA!

Dalcroze...

Ja sé que fa molts dies que no actualitzo i...em sap molt greu però la veritat és que no tinc gens de temps per fer-ho.

Bé, aquest cap de setmana no vaig poder perquè vaig estar a Barcelona juntament amb dos companys més de classe, Carme i Carlos, fent un curset de pedagogia musical i rítimica, a l'Institut Joan Llongueres, que es basa en el mètode de Jaques Dalcroze anomenat " Una educació per i per a la música ".

El mètode Dalcroze té uns principis bàsics que són el SENTIR - VIURE - ANALITZAR - INTEL·LECTE. Explicat d'una altra manera, la música primer que tot s'ha de senir interiorment, viure-la emocionalment i corporalment, analitzar-la i llavors és quan arriba l'intel·lecte, és a dir la part teòrica ja que si has fet tots els passos anteriors ja arribes a la teoria sense gaires explicacions perquè ja s'entén. No com d'altres mètodes que començen primer per l'intel·lecte i el sentiment ja arribarà,...

A més a més, Dalcroze també té tres punts principals en la seva metodologia: la MÚSICA ( és un art del ritme, la melodia i l'harmonia), el COS ( és un material de percepció d'uns canals: oïda, vista, veu,...la respiració diafragmàtica, el gest musical,...) i com no el MOVIMENT amb sensiblitat ( un moviment artístic que està basat en el sentir, viure, analitzar i l'intel·lecte ).

En fi, una manera d'ensenyar la música amb molt sentiment, sentint-ho amb el propi cos i exterioritzar-ho mitjançant l'expressió corporal.

El curset va ser impartit per Iramar Rodrigues: llicenciat en el mètode Jaques-Dalcroze per l'Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra on ara hi imparteix classes de ritme, pedagogia del solfeig, metodologia, solfeig i improvització. Imparteix cursos de Rítmica Dalcroze a Europa i Amèrica.

En blanc i negre i en color....

.... Un dissabte a la nit: sopar, Springflix, Escala, xupitos, cubates, cerveses, frangelicos, amics, festa del Hoquei, música, fotos (moltes fotos), futbolín, riure, coctelera,...

.....Frase recurrent: VOLEM PATXANGA!

"Ordinary people"...

L'altre dia el Tolmos, ens va començar la classe amb aquest vídeoclip d'en John Legend, un cantant de R&B i neo soul, compositor musical i pianista. L'àlbum en que va debutar va ser Get Lifted, llançat el 2004 i amb col·laboracions de Kanye West i Snoop Dogg. Els singles que han tingut més èxit són "Used To Love U" i "Ordinary People". Més tard, al 2006 va treure el seu segon àlbum, Once Again.

El poso aquí perquè crec que és una música que s'ha de conèixer, i si l'escolteu bé i observeu les imatges veureu que hi ha molt més que música, hi ha un missatge en el rerefons, uns sentiments,...i sobretot un moment culminant en que a mi, em posa la pell de gallina, no us diré quin és perquè trencaria tot l'encant del vídeo, no dic res més, ja em direu que us ha semblat!

Music Video:ORDINARY PEOPLE (by John Legend)

Music Video Code provided by Video Code Zone

Solitud...

Resulta ser que estic a la biblioteca i és el primer moment del dia que estic sentada a una cadira sense tenir que parlar en ningú, tant sols amb el meu ordinador, el meu mp3 i el meu blog. M'agrada la solitud, no en grans dosis, ho he decidit ara mateix, mentre estava sentint a les meves orelles la cançó "No tinc temps". Bé no ho he decidit, ho he confirmat perquè ja feia temps que em voltava pel cap.
Dic això, no perquè no m'agradi estar acompanyada i parlar en la gent sinó perquè crec que tothom necessita el seu moment d'independència, d'estar a un racó i que no et fagin preguntes a les que tu hagis de donar resposta. Perquè hi ha moments que m'agradaria arribar a casa, després d'haver marxat a les 7 i mija del matí i tornar-hi com a mínim a les 6 i mija ( això si és un bon dia) i estirar-me al sofà com una colilla solitaria en un cendrer. No trobeu?

A mi em fan falta aquests moments sobretot entre setmana. El cap de setmana és diferent, només tinc ganes d'estar en la meua gent, que trobo molt a faltar i xerrar, xerrar i xerrar. Una simple reflexió que necessitava expressar.

Plató i la música....

DIÀLEG SOBRE MÚSICA
LA REPÚBLICA DE PLATÓ

... I si la música és la part principal de l'educació -vaig prosseguir-, no és per ventura, Glaucó, perquè el ritme i l'harmonia són especialment aptes per a arribar pel cap alt profund de l'ànima, impressionar-la fortament i embellir-la per la gràcia que li és pròpia, sempre que aquesta educació es doni com convé, doncs d'altra manera produiria efectes contraris? No és també motiu pel qual un jove que ha rebut una educació musical convenientment percep amb claredat el que hi ha d'imperfecte i defectuós en les obres de l'art i de la naturalesa i quan més li desagraden, millor adverteix i elogia la bellesa que troba al seu voltant, donant-li un lloc per viure en la seva ànima i nodrint-se d'ella, per així dir-lo, i fent-se un home de bé? Al moment que sentirà menyspreu i aversió per tot allò que observi fealdad, i això li ocorrerà des de l'edat més primerenca, abans de poder-se adonar d'això per la raó, i més endavant, quan arribi a l'ús de la raó, no haurà d'acollir-la amb alegria perquè l'educació que ha rebut establirà entre ell i la raó un vincle estret i familiar? En efecte -va dir- tals són els avantatges que un espera de l'educació per la música.


És un escrit de Plató, del llibre "La República". Aquí a Lleida disposo de molt poc temps per connectar-me a Internet, per tant poso poca cosa. ( Ara mateix he acabat de fer un exàmen d'acords ).

Consells per a navegants...

L'educació en sí és un mar ple d'onades en el qual els mestres, com a bons navegants han de saber navegar per aquest mar. Si tens un bon "cayac" i bons rems aguantaràs bé però si no, només donaràs tombs i més tombs o t'afonaràs: gluc, gluc, gluc...
Us he dit, a grans trets, el que l'altre dia un professor de Psicologia, Juanjo Jové,
ens va explicar en una conferència a tots aquells que arribarem a ser docents, si tot va bé!
Per finalitzar la conferència "Educar, Humanitzar. Aprendre a viure", el Juanjo ens va donar una sèrie de consells:

• Si voleu que els vostres alumnes aprenguin a viure, sigueu egoistes: dediqueu-vos a aprendre a viure.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin intel·ligents, reflexius, sensibles i humans procureu ser-ho vosaltres.
  
• Si creieu que la cultura pot ajudar a enriquir la ment i la vida dels vostres alumnes, atanseu-vos a la cultura amb ganes de que us enriqueixi i us ajudi a millorar la qualitat de vida.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin creatius procureu ser-ho vosaltres tant en la vida quotidiana com en la vida escolar.
  
• Si voleu que els vostres alumnes siguin empàtics, comprensius, respectuosos, participatius, lluitadors, renovadors de la vida, amants de la pau.... procureu ser-ho vosaltres.
  
• Etc. ( Afegiu a la llista tot el que us prometi enriquiment mental i qualitat de vida).
  
• I, sobretot -darrer consell-, no tingueu pressa per arribar aviat a ser com us agradaria ser.

Post Scriptum: Com que veig que no he dit gairebé res sobre el tema educatiu i el món escolar en què us tocarà viure, afegeixo, referent a això, un últim consell de navegació: armeu-vos de paciència i comprensió, però no deixei que les seves deficiències us minin la moral i les ganes de viure dignament i, en la mesura del possible, amb la màxima qualitat. "

Una abraçada ( Escrit per Juanjo Jové )

Apocaliptica....

És el vídeoclip de "Nothing Else Mathers" d'Apocaliptica. El poso perquè des del primer cop que la vaig sentir és va convertir en una de les meves cançons preferides. D'aquelles que et posen la pell de gallina tant si l'escoltes una vegada, com 5, com mil...i que m'agrada sentir-la tant si estic contenta i feliç com si estic trista i apagada.
Vaig conèixer aquest grup gràcies a una companya de classe, la Natàlia ( per cert, una visitant molt assidua de l'Imaginari...gràcies! ), que la va portar per definir-se musicalment a Història de la Música.

El senyor...

Fantasmín de la Roca Negra és el nom amb que Sonia ha batejat aquest monigot de sorra que vam veure a la platja quan vam anar a Alacant i anavem camí del Karaoke.

No res només em feia gràcia posar la foto al blog perquè és molt graciós...si us en fixeu bé, veureu que està fent "pipi" !

Top ten ebrenc...

Avui al bloc d'Emigdi Subirats es presenta un nou concurs per tal de dinamitzar cada cop més l'Ebresfera, ja que cada cop som més els que tenim blocs, que consisteix en fer un Top10 Ebrenc.

La idea rau en que cada blocaire faci arribar en aquesta adreça emigdi@mesvilaweb.cat una votació amb els cinc blocs que són més del seu gust, la puntuació ha d'anar del 5 a l' 1.

El seguiment del resultat de les votacions setmanals es farà públic cada diumenge al bloc d'Emigdi Subirats , i també s'anunciarà a través del programa Lletres ebrenques.

El blocaire que vulgui fer pública la seva votació, ho pot fer perfectament a través del seu bloc respectiu, i d'aquesta manera ajudar a donar propaganda al concurs. El resultat final de les votacions es donarà a conèixer durant la celebració de l'esmentat "CampreBloc".

Aquí va la meva votació ( com tots, segueixo molts blocs, però...) aquesta setmana va així:

5 punts: Bloc de Pere Muñoz

4 punts: Lo Manicomi

3 punts: Tens un racó dalt del món

2 punts: Tantost

1 punt: Llegeixes o enriqueixes?

"Pensant en els altres "....

" Pensant en els altres " de L' Escola Japonesa és un documental del programa 60 minuts que es va rodar durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa.

Un reportatge que us recomano a tothom. Només us dic que després de veure'l vaig estar uns quinze minuts sense dir ni una sola paraula de tant impactada i sorpresa que hem vaig quedar. No pas perquè fós un documental dur de veure sinó perquè mostra una altra metodologia de portar dins l'aula, una metodologia totalment humanista que es basa en la felicitat, en la capacitat de ser empàtics i solidaris, d'expressar i exterioritzar els sentiments als teus companys, de parlar de temes tabú, com per exemple la mort, amb tota normalitat i compartir la pèrdua d'un ésser estimat amb els altres.

La clau d'aquesta aula no és res més que APRENDRE A SER FELIÇ.

Voldria remarcar una frase que em va encantar que va dir el mestre/tutor, Toshiro Kanamori, d'aquella classe:

" Deixa que la gent visqui en el teu cor ".

Novetats....( personals )

Aquesta setmana, després d'agafar el bon ritme de les classes i de matinar he decidit fer alguna cosa per mi, i m'he apuntat al gimnàs que tinc al costat de casa per no perdre el ritme que he portat aquest estiu remant. I no només això és nou per mi sinó que m'ha sortit una molt bona feina, encara que no siguin gaires hores... però és treballar del que jo sempre he volgut. Des de dimecres passat faig classes de música extraescolars a un col·legi de Lleida: Els Maristes de Montserrat a nens de P3, P4 i P5 i he de dir que estic súper contenta i en moltes ganes de fer-ho cada dia millor!

A més a més ahir vaig començar a assajar amb l'Orfeó de Flix, cosa que és un gran honor!

Ara només fa falta aguantar el ritme perquè les hores estàn molt apretades i faig moltes coses ja que a més de tot això i de les classes també vaig a un curset de Direcció Coral a Alcarràs (amb l'Enric Navàs i la Montse Ríos) i canto al Cor de la Udl ( amb la directora Dolors Ricart ).

( Foto d'un concert del curs passat )

Tal i com me diu mun pare, també hi ha altres coses importants que tinc pendents com és el carnet de cotxe....però tranquils que si algún dia, per fi, em decideixo anar a exàmen us ho faré saber...jejej

( Fotografia de després del concert de nadal pel carrer Major. Tots anavem en barretina..però a mi em va agradar més que als altres, com podeu comprovar )

La felicitat....

No és gaire habitual per mi que obra els "powerpoints" que m'envien perquè normalment són xorrades de demanar desitjos i estes coses que saps que són mentida i només és una presa de pèl ( que algun cop, sí ho reconec, m'he mig cregut..jeje)

Però tot just avui, quan mirava el correu n'he vist un que es deia: "Moments" i el text és tant bonic que m'agradaria compartir-lo amb tots vosaltres. És el següent:

Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després ....d'acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill, i llavors després de tenir altre.
Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens, després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar.
Pensem: serem més feliços quan surtin d'aquesta etapa.
Després decidim que la nostra vida serà completa quan al nostre espòs o esposa li vagi millor, quan tinguem un millor cotxe, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
Si no és ara, quan? La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre'l i decidir ser feliços ara de totes maneres.No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ARA.
ATRESORA CADA MOMENT QUE VIUS.

I atresora'l més, perquè ho vas compartir amb algú especial; tan especial que ho duus en el teu cor i recorda que: EL TEMPS NO ESPERA PER NINGÚ.
Així que deixa d'esperar fins que acabis la universitat, fins que t'enamoris, fins que trobis treball, fins que et casis, fins que tinguis fills, fins que es vagin de casa, fins que et divorciïs, fins que perdis aquests deu quilos, fins al divendres a la nit o fins al diumenge al matí, fins a la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern, o fins que et moris, per a decidir que no hi ha millor moment que justament AQUEST PER A SER FELIÇ!!

LA FELICITAT ÉS UN TRAJECTE, NO UNA DESTINACIÓ.
TREBALLA COM SI NO NECESSITESSIS DINERS, ESTIMA COM SI MAI T'HAGUESSIN FERIT, I BALLA COM SI NINGÚ T'ESTIGUÉS VEIENT.

No hem digueu que no et fa pensar, reflexionar, meditar, donar la volta a la truita i pensar que sí, que hem de ser feliços cada moment que passa. Podem tenir les nostres fites a la vida, però aconseguir-les mentre som feliços i quan hi arribem ser-ho encara més!

Una frase...

"Considero la música, en essència, impotent per a expressar el que sigui: un sentiment, una actitud, un estat psicològic, un fenòmen de la natura,...

Si la música sembla expressar alguna cosa, això no és més que una il·lusió i no una realitat. És simplement un element addicional al que, en virtut d'una convenció tàcita, nosaltres li hem posat una etiqueta".

Igor Stravinski

Segona jornada....

Ahir de bon matí es van fer les semifinals on corrien 8 tripulacions, les dos primeres de cada mànega es classificaven per la final A, això vol dir que a la final podien quedar entre el primer i el quart lloc, i les dos ultimes de la mànega es classificaven per la final B, que podien quedar entre el cinquè i el vuitè lloc.

Així doncs, el Club Nàutic Flix, finalment va competir a la Final B amb Gandia, Bote i Empuria Brava. Cal dir que va ser una final molt però que molt apretada, però per un espai molt petit de temps, vam quedar en vuitena posició.

La mala sort crec que la vam tenir en les presses alhora de pujar al llaüt, ja que ens tocava remar a la següent mànega dels nois de Torredembarra i és clar, s'havien de canviar moltes coses: els seients, la mida dels peus, alguna cosa dels rems,...i sortir sense escalfar a l'aigua! Però per tot lo altre, molt bé!

Una vuitè lloc penso que esta molt bé en un Campionat d'Espanya i més si pensem que era la primera vegada que hi participavem i sense oblidar que vam quedar terceres al Campionat i a la Lliga Catalana!

Aquests són els clubs catalans que hi vam participar: Associació de Rem Vogadors de Baix a Mar de Torredembarra, Club de rem Empuriabrava, Club de Rem Colera, Club de rem Arenys, Club de Rem Pescadors, Club Nàutic Lloret, Club de rem Santa Cristina, Club Nàutic Flix, CLub Nàutic Bétulo, Club de Rem Badalona, Vend´Estrop Vogadors de Cambrils.

En definitiva, un cap de setmana per recordar!

Primera jornada del campionat...

Bé, des d'aquí a Alacant també he trobat un ratet per informar-vos com ha anat el dia d'avui, com que jo m'he dutxat més ràpid, doncs aquí estic.

El viatge ha estat llarg, unes cinc hores, i hem arribat aquí sobre les 11 del matí. Durant les regates que s'han fet al matí, només es classificaven les primeres de cada mànega ( les mànegues eren de 3 o 4 llaüts ) i en aquesta mànega no ha anat gaire bé pel Club Nàutic Flix, però a la tarda hi havia una repesca on es classificaven els primers de cada mànega i un segon millor temps. I bé, aquí ha arribat l'emoció, quan Flix hem guanyat la nostra mànega, i a més a més amb diferència...això vol dir que demà.....a la semifinal al matí, i si tot va bé la final ( A o B ) segons la classificació a la carrera anterior.

Des de fora del llaüt, des de terra, estavem tota l'afició i companys d'equip animant i cridant ben fort!

De moment, això és tot!

( La foto és del blog d'Abi, li he "mangat" )

Mon anem a Alacant...

Només d'aquí a quatre hores l'equip sènior femení del Club Nàutic Flix agafem els cotxes i....carretera i manta perquè anem cap a Alacant. Anem a participar al 3er Campeonat d'Espanya de Banc Fix de la Mediterrània!

I tot això perquè vam quedar en tercer lloc a la Lliga Catalana...i també cal dir, que hi podem anar gràcies als nostres companys de Torredembarra que ens cediran el seu llaüt de banc fix que té algunes diferències amb el nostre, el llaüt català!

MOLTA SORT I A PER TOTES!

S'ha acabat...

Ja ho diuen ja, que tot lo bo s'acabe!

Però bé, ara ja toca començar un altre cop la rutina,... anar cap a la ciutat ( cosa que odio ), si no fós perquè m'ancanta lo que estic estudiant i que tinc la sort d'aixecar-me cada matí a les 7 pensant on vaig i lo que vaig a fer que sinó.....potser més d'un dia em quedaria dormint expressament.

Avui ja estic rallada, perquè aquest any, els dilluns també començo les classes a les 8 del matí, això significa que he de marxar de Flix en l'autobus del diumenge a les 7 de la tarde enlloc del de les 7'40 del matí del dilluns...i això ja em fa posar de mala llet, no puc soportar perdre'm los diumenges del poble,...

Aquest any ja som més de la colla a Lleida, i això que casi totes deien que volien anar a Tarragona, però la vida és així i de vegades no et deixa decidir. Encara que estic segura que al final els hi acabarà agradant més Lleida. Ara estem Nerea, Rosa i jo i s'hi ha afegit Anna!

Aquí us deixo en una fotografia que vaig fer l'últim dia de les vacances, una posta de sol super bonica!

Com ballen els cavalls....

Ahir va ser un dia bastant complet i cansat. Ens vam desplaçar a Maó, a l'altra punta d'on estem. Vam veure el gran Port Natural de Maó, el parc " Es Freginal" on vaig poder veure tot tipus de vegetació, arbres, arbustos,...i sentir un mun d'ocellets cantant,...en fi molt guapet!

Però lo millor de tot, va ser poder anar a veure l'espectacle eqüestre " Com ballen els cavalls andalusos" que sempre havia volgut veure i que encara no havia tingut l'oportunitat, a la vida hi ha moltes casualitats ( tal com diu Roser al seu blog, Massa jove per fer-me gran ) i justament es va fer l'espectacle els dies en què nosaltres estavem aquí.

A mi em va agradar moltíssim i us recomano que si mai teniu la possibilitat d'anar-lo a veure que ho féssiu. L'espectacle va començar amb una exhibició dels cavalls menorquins, també sorprenent! I la música, immillorable, la majoria de les cançons eren de Manuel Carrasco, gran pianista que va composar la música exclusivament per aquest espectacle.

“Com ballen els cavalls " és un autèntic ballet eqüestre. Les coreografies estàn montades en algunes " reprisses " de Doma Clàssica i vaquera i els vestuaris que utilitzen són del segle XVIII.

Demà, si tot va bé, anirem a visitar unes cales verges que hi ha al sud de Menorca: Macarella, Macarelleta, Son Saura i Turquesa.

Em considero Blogaddicta....

Ja veieu que ni estan de vacances puc estar ni un sol dia sense passar pels blogs flixancos a xafardejar una mica...me penso que això ja és addicció! He de confesar que m'encanta anar botant d'un blog a un altre. Mes igual si són personals, si parlen de política, de música, d'humor (que de vegades no acabo d'entendre), d'actualitat, d'opinió, de curiositats, d'esports....els llegeixo tots!

I no res que estem aquí a Menorca, a Cala'n Forcat. Estem a un baret musical, cadascú a un ordinador, i això de veure'm un vozka en llimonada mentre escric no ho faig gaire sovint, més ben dit, és el primer cop i la veritat és que no està gens malament, s'està molt a gust.

Seguiré voltant per aquí, fins un altre dia!

Me'n vaig....

Bueno finalment sí que me'n vaig de vacances.... A Menorca!! No hi vaig sola sinó amb l'administrador del blog Lo Manicomi....jeje

Marxem una setmaneta: des del dia 12 fins el 19.



Ja us explicaré com ha anat quan torni i espero poder-vos posar fotos fetes per mi! Nosaltres estarem a Ciutadella ( capital històrica de l'illa ) però suposo que també anirem a visitar Maó, Ferrerries, Alaior....i veure moltes coses d'allà! Ens veiem!

AH!Estic de proves. Canvio el color de la lletra i la mida perquè alguns dels lectors de L' Imaginari m'han dit que no s'acabava de llegir bé i a veure si així millora! Quan trobi un fons adeqüat i que no sigui blanc, també el canviaré per millorar-lo al màxim i que la lectura de les entrades pugui ser lo més amena possible! Merci.

Riu avall....

Ahir vaig fer una segona lectura del llibre d'Andreu " Riu Avall" al que se li atorgà el premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó l’any 1995, la primera lectura del qual la vaig fer fa uns 4 anys aproximadament.


Diuen que tot necessita ser vist més d’una vegada, tastat més d’una vegada, llegit més d'una vegada...per així trobar l’essència, el ritme, les coses amagades entre línies,...i sí. M’he n’he adonat perfectament després de llegir aquest llibre.


"Riu Avall" està dividit en sis contes: L'alfaquí de Flix, El cantó de la cana, Pirates de riu, Geisha, La festa del riu i per acabar, La torre de Babel. En tots ells el nostre riu Ebre és el protagonista. M'agrada llegir contes, novel·les, poemes,...i m'agrada encara més quan conec el paisatges que es descriuen, cada racó, cada imatge, en les que jo em sento identificada, al voltant dels llocs que m'he passat més estona o que són els meus preferits de Flix.

Alguns escenaris que apareixen i que tots coneixem són: La Plaça Major ( en el llibre encara Plaça Espanya ), La costa del graner, La barca, lo camí del Pladini, los horts dels Xofars, el barri, la Fàbrica, lo riu ( tal i com he esmentat abans apareix en tots els contes )...I, com a anècdota, vull dir-vos que en algun d’aquests contes apareix un "personatge" curiós, un animal del que jo alguna vegada a la vida he tingut por, i estic segura que molts de vosaltres també: lo "sirulo".

Em va fer gràcia llegir aquest fragment perquè Andreu, al Pregó de festes ho va anomenar com una paraula flixanca curiosa : " De sobte, quan ja enfilava el Pladini, un martxicolí voleià sobre les anques de la mula. Em vaig espantar, vaig imaginari que aquell rat-penat era l’avar d'en Privat que venia a xuclar-li la sang a la mula ".


En definitiva, us recomano aquest recull de contes d'Andreu Carranza! Ja em direu que us ha semblat ( ja sé que molts de vosaltres ja l’haureu llegit).